Pic del Remedio - Pic Negrete - Font de l’Hontanar des de l’Ermita del Remedio

Després de pegar tres o quatre voltes per l’ entorn del majestuós Santuari de la Virgen del Remedio, un té la sensació d’ estar a un lloc solemne, important. Imaginar aquest paratge en les festes utielanes de setembre ple de gent amb devoció o sense però compartint l’ orgull de ser utielà/ana déu ser especial. Se l’ estimen molt. Alguns tenim algun amic o amiga d’ ací i sabem de què estem parlant. Intentem gaudir de les vistes que se suposa ens regala altitud tan notable, totalment impossible. Una convidada inesperada s’ ha apuntat a la ruta, la boira. Ja en moviment, autèntiques cortines de vapor d’ aigua es faran visibles a mesura que anem guanyant metres. La temptació de restar dins de les instal.lacions del Santuari, amb unes taules enormes de fusta i bancs, segur que ha passat pel cap d’ algun de nosaltres. S’ imposa la frase de sempre, “hem vingut a caminar”- diu algú-, i això fem. Ascens per a començar per unes escales perfectament condicionades que auguren un trànsit considerable especialment els caps de setmana. El pendent i la superfície són assequibles. Passem de 1072 a 1307 metres amb certa comoditat, no suem, no bevem, sembla un dia d’ hivern i la temperatura no supera els 8 graus. La gran comarca d’ Utiel-Requena ( 1726 km2) s’ estén més enllà d’ eixa capa grisenca sense poder-la apreciar. Milers de vinyes ja ho han donat tot, ara el vent de hui i el de dies més durs que vindran s’ encarregaran de desvestir tan extraordinària planta. Gran frustració perque eixe seria a priori un dels grans atractius de la ruta. Entre nombroses antenes de telecomunicacions hi ha també una caseta de vigilància contra incendis. Una responsable de la instal.lació ens saluda amb la mà, des de dins del verd habitatge. Ix tímidament del seu cau per cortesia. Encontre fugaç. El vent ara és molt intens, la boira quasi es pot tallar. Baixem per sendes i trams de pista forestal en molt bon estat, lamentem de nou la privació de visibilitat. Per un cordal conectem amb el Pic del Negrete, tan sols uns pocs metres inferior al Remedio (1293 m.s.n.m). Zona plana de pins a continuació on àvids ulls escorcollen entre la pinotxa buscant sense premi rovellons. Prohibit perdre’s encara que algú involuntàriament quasi ho aconsegueix, Arocas rescata a Rausell i la manada humana comença a descendir poc després. El recorregut és circular i abans de tornar al Santuari passem per dues zones recreatives( Hontanar una d’ elles) magníficament conservades que inciten a fer plans gastronòmics, que si paella, que si torrà…
Una lleu pujadeta ens torna de nou al lloc sagrat. La ruta s’ acaba, la boira també. Amb paella o sense s’ albiren propòsits de tornar-hi. Que no siga amb neu, o sí, en qualsevol cas amb visibilitat.