Pic del Racó Gros 100 cims

Aproximació. En aquest cas, una de les opcions és pujar a Núria amb el cremallera o des de Queralbs pel camí fins a Núria. Degut a la distància i desnivell de la ruta, jo vaig pujar amb el cremallera des de Queralbs. Actualment els preus del cremallera són bastant cars, tots aquells que estiguin federats a la FEEC tenen un descompte del 10% en el preu. Trobareu el codi de descompte a la web de la FEEC. A l’accedir a validar el tiquet em van demanar la llicència. Vagi deixar el cotxe en l’aparcament de Queralbs amb prou temps per preparar-ho tot. El bitllet el vaig comprar on-line a la web de Vall de Núria per poder aplicar el descompte FEEC. Actualment (2024) has de triar un horari de pujada i de baixada. Pel de baixada pots fer el canvi d’horari a l’estació si arribes abans. Hi ha uns operaris que et donen un cop de ma. Els trens estan limitats per nombre de passatgers.
Ara sí, la ruta. Un cop arribats a Núria comencem a caminar cap al pont romànic que hi ha a la dreta un cop acabades les vies en direcció Nord-Est. Hi ha pals indicadors que ens ajudaran, sempre en direcció Noucreus i GR-11. Creuarem el riu pel pont de Mulleres, de baixada vaig creuar pel pont que hi ha uns metres per sobre. A ma esquerra trobarem un pal indicador del GR-11 pel camí del bosc. Si no hi heu passat mai, val la pena. De baixada vaig anar directament per la pista. Aquest primer tram és per anar escalfant, la pendent és suau i si heu arribat amb el primer cremallera, tindreu uns 50 minuts d’ombra. Passareu un pal cap al refugi, seguim recte pel sender fins a un pal en una bifurcació. Seguim cap a Noucreus, per la dreta. Cap a l’esquerra anem cap a Noufonts per l’antic recorregut del GR-11. Actualment està pintat cap al coll de Noucreus.
El camí és molt clar i no te pèrdua. Un cop arribats al Coll de Noucreus seguirem en direcció nord en descens per una zona bastant descomposta de pedra solta. Ja es veu clarament el nostre destí i el camí que ens hi portarà. Descendim cap a la vall tot seguint els senders més fresats i les nombroses fites. A mida que ens apropem al Pas del Porc podem triar seguir per la vall i pujar al final o anar més per l’esquerra per un sender fitat que no ens farà perdre massa alçada. Des del Pas del Porc al cim tenim 200m de desnivell, ara ve l’aventura.
Hem d’anar sempre per la dreta de la cresta però el més enganxats a ella. Hi ha un sender bastant trepitjat ple de fites que ens marquen el camí. De vegades costa trobar el camí correcte i les fites i és millor parar a observar que anar per lliure. Hi ha un pati important i una relliscada pot ser perillosa. De fet, el camí i les fites es veuen molt millor de baixada. El tram “perillós” es quasi al cim, són uns 10 minuts que cal anar amb cura de no perdre les fites. Passada aquesta zona, arribar al cim és molt senzill.
Sota el meu punt de vista, és una ruta senderista exigent pel desnivell acumulat però només una mica delicada en el tram final. Qui tingui por les alçades o trams perillosos que no hi vagi, ho pot passar bastant malament.
El cim ens regala molt bones vistes de la Vall de Carançà, la cara nord del Pirineu, i la gran quantitat de cims que ens envolten. Desfem el camí per on hem vingut i ja només queda remuntar els 200m de desnivell fins al Coll de Noucreus.