Pic del Pla de Bernat des d'Esposolla pel roc del Querubí

El puig del Pla de Bernat és una muntanya situada el límit entre el Capcir, a la Catalunya Nord, i el Donasà , al País de Foix (Occitània). El seu cim domina una extensíssima vista, des de la plana del Capcir i el Canigó per una banda, fins al Carlit, els Perics, els puigs de Morters i de Terrers, la portella d'Orlu, la Baixollada i el Roc Blanc per l'altra. Als peus del cim s'estenen la llarga i bucòlica vall de Galba i, al nord, la bella, tot i que no tant coneguda, coma de Botadiol.

Nosaltres hem començat la sortida a l'aparcament del poble de Esposolla, al costat de l'església. Si us voleu estalviar un parell de quilòmetres, però, podeu fer l'aproximació en cotxe per una pista forestal des de Font-rabiosa, al costat de l'entrada de les coves.

Pel que fa a la catalogació, a banda dels gairebé 1.000 m de desnivell, no presenta dificultats tècniques, però cal tenir en compte que bona part de la ruta es fa sense camí: primer entre nerets, més amunt les ginesteres i l'herbei a la zona més elevada. Val a dir que en tot el recorregut no hem trobat cap rètol indicador ni cap senyal de camí. Per a la pujada des del Clot del Mig hem seguit el track d'una pujada nostra que havíem fet amb raquetes. En aquella ocasió l'absència de camí no era cap desavantatge, més aviat al contrari.

Sortim, doncs d'Esposolla per la pista de Galba fins que trobem un senyal de limitació de circulació de vehicles. Allà mateix girem a la dreta pel carrer dela Peyre Vesce, al capdamunt del qual trobem una pista en no gaire bon estat, que seguirem a la dreta fins un dipòsit on conflueix amb la pista principal que puja de Font-rabiosa. La seguim uns metres a l'esquerra i la deixem per un camí ample que va a remuntar la carena. El camí esdevé un corriol,que, sempre anant a buscar la carena, ens durà al Roc del Querubí (1.908 m), un sensacional mirador aplomat sobre la vall de Galba. Pel to rogenc de les roques que formen la carena suposo que li pot venir en nom de "Quer Robí", però només és una especulació.
Continuem encara la carena fins a trobar la pista principal en un lloc de pastura d'una gran quantitat de vaques. La seguim uns 700 m fins al segon revolt al costat d'un cartell que dona instruccions que adverteixen que estem en una zona de pastura.
Aquí deixem la pista i passem recte per una porta del filat seguint un camí que aviat deixarà de ser-ho i baixarem al rec del Clot del Mig, una zona de torrents i aiguamolls molt bonica, i anirem a pujar per una ampla canal a l'esquerra que ens durà en un collet sobre la cota 2.200 des d'on espot gaudir ja d'una gran vista sobre l'estany de Matamala i lles muntanyes de madres i el Canigó al fons. La pujada està esquitxada de nerets i ginesta i alguns pins, cada cop més escadusssers.
Des d'aquest coll pujarem amb tendència a girar a la dreta, per on ens sembli que hi ha més bon pas fins dalt del pla de Bernat. Quan sembla que ja hem assolit el cim senyalat amb un gran munt de pedres,descobrim que el cim principal és una mica més enllà, coronat per una creu de ferro.
A la baixada, desfem aproximadament el camí de pujada per l'herbei escalonat fins aproximadament la cota 2.300, on girarem a l'esquerra i baixarem per un pendent herbós molt pronunciat per anar a trobar una antiga pista que podem veure més avall. Passarem un rec que baixa d'una petita resclosa situada sobre nostre i passem al costat del tancat d'uns pous d'extracció d'aigua. Al final del tancat s'inicia la pista que va planejant cap al pla dels Escugots. Quan arribem a l'alçada d'una cabana de fusta deixem la pista que es dirigeix cap a les pistes d'esquí de Puigvalador i, per sota de la cabana, anem, camp a través, a retrobar la pista principal i la seguirem fins al punt de pastures se sota del Roc de Querubí per on havíem passat a l'anada. Per evitar la pista, anem retallant els revolts per la dreta, seguint camins de bestiar més o menys marcats fins que finalment amem a parar ala pista que ens durà al dipòsit on havíem començat el bucle ala pujada. I des d'aquí ja només ens resta desfer el camí fins al poble.