Pic del Canigó

El primer que m’agradaria comentar es com arribar al refugi-xalet de Cortalets. Hi ha dos possibles pistes, nosaltres vam anar per la que comença a Fillols, i que ningú la triï, es un pedregal només apte per quads i 4x4 que busquin “aventura”, això si amb tot el patir les vistes eren una meravella, però insisteixo qui no busqui això que no la triï.
La segona alternativa, que es la que vam fer de tornada i que podríem definir com un camí de terra, per lo tant apte per tot tipus de cotxes, es la que surt del poble de Villarach al costat de Prades.
Les dos pistes arriben a un pàrquing al costat del refugi, on comença el sender camí del pic, primer travessem un petit estany i el camí comença a pujar, tot i que sembla que en direcció equivocada, això es perquè al cap de una mitja horeta fa un gir brusc cap a l’esquerra tot buscant la tartera.
Al girar el vent va començar a bufar de valent, la gorra de les excursions ja es un record al Canigó al volar per sobre del precipiti i ser impossible de recuperar, i ja no ens el vam treure del damunt, així que aneu preparats.
L’ultima part de la pujada, es potser la mes complicada si vas amb la canalla, doncs passa per una tartera i s’ha de parar compte, res complicat i apte per a tothom ( l'he marcat com a moderada donat que no deixa de ser un pic )
Al cim, a 2784, els versos de Verdaguer, de Lluis Llach, la roseta dels vents , la creu i unes magnifiques vistes ens esperen.
A les fotos, donat lo especial d’aquesta muntanya, he volgut penjar l’auca del Canigó.