Pic del Canigó (2784 m) pel refugi de Marialles

Sortida d'un dia (anada/tornada) per fer el pic del Canigó, sortint desde Vernet-les-bains amb cotxe i aparcant al parking que hi ha just abans d'agafar el camí per anar fins al refugi de Marialles (del pàrquing al refugi de Marialles es triga uns 40 minuts) des d'aquí fins al cim del Canigó són 4 hores més (uns 8 km). La ruta per Marialles és més feréstega que la ruta que passa pel refugi de Cortalets.

Els darrers 100 metres fins al cim, són una paret vertical de pedra, talment com unes escales que cal grimpar amb les mans, s'anomena 'la xemeneia', tot i la dificultat tècnica per una persona no acostumada a la muntanya és la part que a mi personalment més em va agradar de la ruta.

un cop al cim, estava ple de gent, sobretot de persones que havien accedit des de l'altre costat (per Cortalets) que segons ens va dir el guia, és més fàcil de pujar. Està la creu de ferro, que s'aixeca envoltada d'estelades , banderes tibetanes i altres ornaments. Una rosa dels vents, on es veu la direcció i alló que hom pot veure en un dia clar des del cim.

Nosaltres vam anar i tornar pel costat de Marialles, és a dir per la Xemenia, passant per la bretxa de Durier

Un cop a dalt es poden veure diferents ocells, entre els quals voltors. Més avall, a les praderies vam escoltar els xiscles de les marmotes, tot i que no les vam arribar a veure ( només els seus caus). També hi havia ramat de vaques i un parell de toros, pasturant tranquil.lament pel prat ( zona de la cabana de l'Aragó) abans no hagin de baixar quan acabi la temporada d'estiu.

Al llarg del camí es travessen unes portes metàl.liques pel bestiar que cal tornar a tancar un cop passades.

Ruta exigent pel desnivell i la distància, a més a més del tram final, la famosa Xemeneia. per persones que no acostumem a fer esport va ser un repte, però molt satisfactòria l,experiència un cop realitzada amb éxit.

No s'ha de menystenir el Canigó, pensant que és una ruta fàcil ja que el cim té només 2784m . És molt recomanable anar acompanyat d'un guia local, qui a més d'acompanyar-te i marcar el ritme, té un bon coneixement de plantes, animals, i dels noms dels cims que veiem a l'horitzó, i et fa sentir més segur al llarg del recorregut per si hi ha qualsevol contratemps. És molt fàcil ensopegar o torçar-se un turmell, sobretot quan es travessen vàries tarteres o durant la baixada per la xemeneia, cal parar atenció.

Per la gent no gaire preparada potser pujar i baixar el mateix dia desde Marialles sense guia es pot fer molt feixuc.

Ruta molt recomanable..aixó sí, ple de catalans..semblava la Diada allà dalt!!