Pic de Mil Menut (Andorra/França)

Sortida matinal per coronar un dels cims que dominen la Coma de Ransol, per la vessant andorrana i la Coma de Senyac per la francesa.
Les pendents de les tarteres que trobarem a la base del cim, tan en la pujada com en la baixada, són prou verticals i exigents com per extremar la vigilància a cada pas. Tot i així penso que si no anem especialment cansats tot plegat ho farem de manera fàcil i satisfactòria.
Deixem al cotxe al final de la carretera asfaltada que recorre tota la vall de Ransol. Hem arribat relativament aviat i tenim espai per deixar-lo al petit aparcament que hi ha, si no hagués sigut possible l'hauriem de deixar en un voral de la carretera.
A prop d'on hem deixat el cotxe trobem taules i cadires de fusta per fer pic-nic, i també un riu cabalós que refresca els dies calorosos d'estiu.
Nosaltres però (l'Anna i un servidor ...l'Andreu) enfilem un camí molt traçat i fitat (marques grogues) en direcció al refugi Coms de Jan.
El refugi el trobarem als peus del turó Bony de la Pala de Jan, i de camí a alguns cims de la zona ...com és el cas del Mil Menut.
Ja som a prop del refugi, una zona amarada d'aigua (principalment per les aigües del riu de Jan o de Ransol) i on també trobarem les marques de GR de l'Alta Ruta Pirinenca.
El refugi és lliure i disposa de llar de foc, lliteres sense matalàs i d'una font d'aigua a l'exterior.
Senyalar que el trobem net i molt ben conservat.
Per darrera del refugi surt el "camí" que puja en direcció als pics del Bony de la Pala de Jan, l'Estany Mort, el Mil Menut, el pic de la Pala de Jan ...
És un "camí" bastant traçat i marcat amb fites disperses i marques grogues ...nosaltres no vam tenir cap dificultat.
El "camí" envolta la base rocallosa del Bony de la Pala de Jan per la seva vessant oriental.
En aproximadament uns 200 metres de desnivell ens situem en una plana, molt freqüentada a l'estiu per cavalls pasturant tranquilament.
Aquesta plana serveix de referència per reorientar-nos.
Per coronar el Mil Menut ens situarem en el collet de l'esquerra (sense nom) i enfilarem les rocalloses pendents per damunt dels verticals contraforts que baixen del cim.
A la dreta podem visualitzar les practicables tarteres per on baixarem del cim directament a la collada de Jan i posteriorment a la plana de pastureig.
Ara les marques a seguir ja no són grogues sino de color vermell, (la veritat és que no vam trobar cap a partir de la plana de pastureig) i també hem perdut una traça clara de corriol o camí que ens porti al cim.
Per tot plegat fariem bé de seguir les fites disperses que anem trobant.
Les pendents s'enfilant fort, de vegades molt fort, però no hem de témer de passos complicats ni aeris. Al final arribem al fil de la cresta o carena després d'una treballada ascensió.
Un cop arribem dalt de la carena o cresta hem de girar a la dreta per superar els últims metres abans d'arribar al cim del Mil Menut.
El cim del de Mil Menut el trobarem dalt d'un allargat bloc muntanyós. Aquests bloc muntanyós disposa de dues puntes cimeres (amb els seus respectius i respectables fites cimeres), en alguns blogs de muntanya diuen que la punta cimera és la més oriental.
Però quan nosaltres vam coronar la fita més occidental (la primera que vam fer) el gps possava que coincidía amb el punt exacte del cim del Mil Menut (el nostre gps el teniem carregat amb el mapa Alpina_Andorra_2013).
Després de les moltes fotos des de la punta cimera occidental, la que coincidía amb el cim que ens marcava el gps, continuem el nostre camí en direcció a l'altre punta cimera ...la més oriental.
Després d'un tranquil dinar decidim abandonar les alçades i davallem per la dreta tartera en direcció a la collada de Jan.
Per la tartera fins a la collada es baixa bé i també és baixa bé la que ens porta fins a la plana de pastureig ...aquella on se solen trobar cavalls pasturant en època estival.
Des de la baixada del cim que no necessitem de visulitzar fites o marques (aquestes últimes inexistents) per trobar la direcció correcta, només que agafem la zona de la tartera més practicable.
És a partir de l'anomenada plana de pastureig que tornem a trobar marques de pintura groga, les mateixes que veiem de pujada.
Ja começem a veure el refugi, els estanyols que l'envolten i també la carretera de la vall de Ransol ...en poca estona tornem a ser a baix.
Ja hem arribat a baix, és d'hora i fa calor ...una remullada al riu i com nous!
Apa adéu, fins la propera excursió.
Sortida Agost del 2015.