Pic de la Mainera des de l’Embassada de Sallente

Nova sortida pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Aquesta vegada per pujar a un cim que feia anys volia apuntar-me però al que mai tenía ocasió d’anar. Hi ha diferents vies d’accés. Jo he agafat la que surt de l’Embassament de Sallente. Ha estat una caminada llarga a causa del fet de que no he pogut agafar el telefèric de la Vall Fosca al estar fora de temporada. Aixó implica sumar uns 350 mts de desnivell positiu a la ruta i uns 7 km de caminada ( anada i tornada desde l’Embassada de Sallente cap a l’Estany Gento). Val a dir que més enllà del cansament que ocasiona aquest fet, aquests km. addicionals es fan amb força comoditat.




El trajecte surt de Sallente, passa per l’Estany Gento i va a buscar el Refugi de Colomina. Un cop passat el Refugi es va en direcció est cap a l’Estany Frescau seguint fites i restes de camí. Es voreja aquest estany pel costat esquerra de la marxa i es passa per una de les preses de l’Estany de Mar. Es continúa caminant pel que sembla sont les Planelles de Mar ( mapa Alpina) seguint fites i s’arriba a la Tartera de Mar. El track que jo seguía al igual que molts altres que n’he vist sobre aquest itinerari va pel costat esquerra de la Tartera de Mar pel tal d’evitar el màxim possible les grans roques que hi ha . Hi ha varies línees de fites. De fet jo en vaig agafar una que em va desviar del track i que vaig abandonar per tornar a seguir el rumb que em marcava el track. Al principi el track evita les grans roques però arriba un moment en que veus la Collada de la Mainera al teu davant però també veus com has de creuar un tram d’aquesta tartera. he vist que per la meva esquerra puja una canal que surt una mica més amunt que la Collada de la Mainera. Es un recorregut que surt marcat al mapa de l’Editorial Alpina però que no he vist que ningú dels que han publicat rutes sobre la Mainera hi ha pujat. M’extranya molt perquè sembla que tota la canal es neta de blocs. La questió es que jo no l’he anat a buscar i que he travessat la barrera de blocs com he pogut, seguint més o menys el track, ja que a vegades no veia les fites o en veia algunes que estaven a dreta o esquerra i que eren d’una línea diferent de fites. Finalment s’ha acabat el suplici dels blocs i he entrat en la part herbada de la canal que porta a la Collada de la Mainera. M’he trobat que el terra estava molt descompost de manera que feia un pas endavant i un cap al darrere. M’he mogut cap a la meva dreta anant a buscar la paret de la canal pensant que el camí estaría millor com així ha estat.




Un cop a la Collada de la Mainera he vist alguna fita però sense massa continuitat. He començat a pujar per la vessant dreta de la cresta, a on hi havia més d’una traça de cami. A sobre meu, a plena cresta, veia fites pel que no sabia que sería millor, si continuar pujant sense veure un cami clar o si valia la pena pujar a la cresta. Al final he anat tirant amunt amb tendència a anar a trobar la cresta però sense conectar amb ella, fins que he arribat a situar-me uns 8 o 10 metres per sota del cim. Allà nomès ha calgut grimpar 7na miqueta per arribar a dalt de tot




Aquest cim ofereix molt bones vistes en totes les direccions. M’ha impactat veure la cresta que puja cap a la Pala Pedregosa ( preciosa però amb pinta de difícil) i la visió que s tê del Pic de Peguera,que es veu ben punxagut uns metres més enllà.




Per tornar he desfet el camí d’anada, amb petites variacions, ja queen algún sector he seguit línees de fites diferents a les que havia utilitzat a l’anada.




He qualificat la ruta de moderada pel fet de que no té cap complicació tècnica especial, però la tartera es fa moooolt pesada i afageix un plus de cansament, que no tens pujant al Peguera des del Coll de Peguera, per exemple, ruta que té un kilometratge i un desnivell semblant a la d’avui però que no et cansa tant com aquesta ruta