Pic de la Cometa d’Espanya

A les capçaleres dels rius Aude, Têt i Arièja hi ha desenes d’estanys i llacs, la major concentració del pirineu oriental. Qualsevol itinerari que imaginem a la zona ens durà per un grapat d’aquests estanys i farà especialment atractiva la nostra caminada. Avui us proposem pujar el cim de La Cometa (La Cometa d’Espanya), a la Cerdanya, a mig camí entre el el puig de la Grava i el puig Peric i ho farem passant per un rosari de llacs i amb inici i final al llac de Vallserra (Balcère) als afores d’Els Angles, al Capcir.

Arribem a Els Angles des de Perpinyà o Puigcerdà (N116) passant per Montlluís, des de Carcassona (D118) o Foix i Lavelanet (D117). Un cop al centre de Les Angles, en el límit entre el casc antic i l’eixample de la població, prenem l’avinguda Balcère, en direcció NO amb de petits xalets a banda i banda. Després d’una llarga i costeruda recta arribem a un collet, creuem el carrer carener i passem a la vessant de ponent on trobem una carretera senyalitzada, en lleugera baixada, cap al llac de Balcère que seguim durant 2,5 km fins a un aparcament senyalitzat pocs metres abans del llac. Al llac de Vallserra hi ha taules de pic-nic, un bar de temporada i un refugi lliure, tot pels excursionistes i pescadors que sovintegen aquest espai.
En arribar a l’entorn del llac hi ha dos aparcaments, un per autocaravanes i, tot seguit, un per a turismes.

Comencem la caminada a l’aparcament d’autocaravanes del llac de Balcère [1769 m] prenem el sender senyalitzat cap al belvedere en direcció O. Creuem sobre una passera de fusta i ens enfilem pel bosc, deixem a l’esquerra el sender al mirador [4 min; 1793 m] i continuem enfilant-nos pel bosc cap al NO fins arribar a la pista forestal que arriba (per l’esquerra) des de Les Angles [9 min; 1840 m].
Prenem la pista a mà dreta (O) que planeja durant un quilòmetre per després continuar en pujada un centenar de metres i obrir-se en una corba a la dreta, on acaba [22 min; 1902 m]. Aquest final de pista és usat ocasionalment com aparcament tot i que els cotxes baixos poden tenir problemes per arribar a aquest punt. Per això nosaltres hem optat per deixar els vehicles allà on acaba l’asfalt. Prenem el sender, senyalitzat cap a la Balmeta, que arrenca de la pista just a la corba.
Avancem uns metres entre pedrots i deixem a la dreta un sender que ens tornaria al punt d’origen [25 min; 1918 m], seguim de front en direcció a ponent, cap a la Balmeta.
Estem en una estreta vall poblada per pins negres, nerets i gencianes. El sender serpenteja remuntant la vall, amb el torrent a la nostra dreta. Seguim les fites de pintura groga, creuem una gruixuda canonada de plàstic, resseguim un estany quasi colmatat i pugem entre roques a buscar la següent terrassa ocupada per l’Estany de la Balmeta [50 min; 2054 m] que rodegem per l’esquerra (hidrogràficament dreta) remuntem entre blocs a la capçalera de la petita vall fins i accedim en una àmplia plana, enfront, a l’esquerra, la Cabana de la Balmeta [1h 10 min; 2120 m] (refugi lliure).

Som en una cruïlla de camins. A l’esquerra (S) una plana de bosc amb un gran llac, les Bulloses. Deixem a la dreta (N) el camí que s’enfila camí de Camporells i continuarem cap al NO, entre la plana i els contraforts dels Perics en successives terrasses que ens duen a l’Estany de la Llosa [1h 35 min; 2243 m] que voregem per la dreta (esquerra hidrogràfica), creuem el rec del Puig Peric i seguim al NO per una plana herbosa fins arribar, un quilòmetre més enllà, al Torrent de la Llosa [1h 55 min; 2310 m].
Hem comprovat la toponímia i tant en mapes oficials de l’IGN, com als de l’editorial Alpina o a Openstreet el torrent que passa per l’Estany de la Llosa és el Rec del Puig Peric. El Rec de la Llosa és més a ponent. El rec de la Llosa, en unir-se al rec de la Grava forma la Tet al que s’aboca el rec del Puig Peric ja en el llac de Bullosa. Al mapa de l’ICC, per contra, els noms dels torrents estan intercanviats.

Remuntem amb el rec a la nostra esquerra fins arribar a l’Estany de Baix, punt on creuem el torrent [2h 8 min; 2408 m]. Entrem en una cubeta ocupada per més d’una dotzena de petits estanys el més gran dels quals és l’estany de la Llosa (un altre) situat a 2414 m, uns metres al sud del nostre camí. Tornem a creuar el torrent i seguim al seu costat remuntant la Coma de la Llosa fins arribar a un nou llac, l’estany Blau [2h 30 min; 2528 m] clarament identificable per estar partit per un estret braç de terra. Pel camí hem deixat a la dreta (NE) el sender que duu a l’Estany Blau Petit, el Coll de Coquilla i el Puig Peric.
Ens queda només remuntar per la riba nord de l’estany fins a la Portella Gran [2585 m 2h 35 min] i, continuant sobre la carena, guanyar el cim de la Cometa d’Espanya [2763 m; 3h].

Si els núvols ens ho permeten veurem, al nord, la llarga carena des del Puig Peric fins al Baixoullada, passant per la portella d’Orlú i la vall de l’Oriège que, arrencant als nostres peus, va al nord fins a la dent d’Orlú i després a l’oest a unir-se al riu Arieja. Si el dia és clar veurem una gran taca blanca a les muntanyes d’Arieja, la mina de talc de Luzenac. Al sud distingirem, entre atres el Puig Pedrós de Lanós i el Carlit i, més enllà, els cordals que voregen la Cerdanya.

Deixem el cim cap al sud, davallant cap a l’estany Blau i rodejant-lo, seguim un estret senderó que baixa gradualment fins enllaçar amb el braç de terra que parteix l’estany i, creuat el torrent, arribem al sender per on hem arribat tancant així la volta a l’estany [3h 30 min; 2531 m].

A partir d’aquí tornem sobre les nostres passes passant de nou per l’estany de la Llosa [4h 23 min; 2242 m] i la Cabana de la Balmeta [4h 50 min; 2117 min], …podriem completar el retorn seguint el mateix camí que a l’anada però nosaltres, pocs metres abans de desembocar a la pista que duu a Els Angles, prenem el sender cap a Vallsera (pal indicador) [5h 30 min; 1923 m].
El sender davalla per un tram descarnat (sirga, tant o més gastada que el terreny) i creua unes torberes per unes gastades passeres de fusta i continua pel bosc en un tortuós recorregut fins desembocar a l’aparcament de turismes de Vallsera per, pocs metres més enllà, arribar al punt d’on havíem començat la caminada [6h; 1769 m].