Pic de Costa Cabirolera i Vulturó des del Coll de les Bassotes i pels Cortils
near Gósol, Catalunya (España)
Viewed 2503 times, downloaded 119 times
Trail photos
Itinerary description
Apunt: Ruta no gaire tècnica i molt assequible per pràcticament tothom. Una de les poques dificultats podria ser la llargària, donat que el segon dia es fan quasi 16 km, no obstant la major part del desnivell positiu cau durant el primer dia. L'altra dificultat a tenir en compte és el fred - s'ha d'anar molt ben preparat de cara a combatre el gran fred que sofreix aquesta serralada, tot i trobar-se encara als Pre-Pirineus.
_______________________________________________________________________________________
Pic de Costa Cabirolera i Vulturó des del Coll de les Bassotes i pels Cortils
La decisió d'aquesta va ser força fàcil. Volíem una sortida de dos dies, que toqués pics interessants però que no se'ns anés massa lluny, i ja feia algun temps que el Pic de la Costa Cabirolera am cridava especial atenció, amb la seva peculiar forma escarpada. Vist des del sud, és un pic força notable i demana fortament anar a visitar-lo :) . (Tot i que quina decepció quan m'hi vaig assabentar que es deia "Cabirolera" i no pas "Cabriolera". El segon sona molt millor...) I el dormir seria fàcil també, ja que l'únic refugi lliure de la zona és el Cortal dels Cortils...
A més a més, ja que hi érem, també feia gràcia fer-se el Vulturó, el cim més alt de la serralada del Cadí, donat que queda prou a prop de la Costa Cabirolera. Dels cims ja quedarà el Comabona, però això ja serà un capítol futur. (Algun dia en el futur també ens hem de fer la Serra del Cadí integral.)
_______________________________________________________________________________________
ACCÉS:
L'accés és pràcticament el mateix que el del Pedraforca:
Seguim la C-16 (E9) cap a Berga i ens-hi mantenim. Passada Berga i passat el pantà de la Baells, continuem per la C-16 i tot just on el riu Saldes conflueix amb el riu Llobregat, travessem el túnel del Castell de Guardiola i a mà esquerra tenim la sortida per la B-400. Ara, seguim tota l'estona per la B-400, passem per Maçaners i per una sèrie de zones d'acampada, i tot just després de travessar un pont llarg (el qual passa per sobre de l'Aigua Salada) tenim el poble de Saldes. No entrarem en el poble, continuem per la B-400, i poc més d'un kilòmetre més enllà, hi ha la desviació que porta cap al Mirador de Gresolet i cap al refugi Estasen. S'ha de posar ull, tot i estar ben indicat el trencall, es pot saltar.
Aquí, però, anem seguint la carretera forestal i no ens detenim al Mirador de Gresolet, com es faria normalment per pujar al Pedraforca, sinó que continuem més enllà, durant uns 6-7 kms, deixant el Pedraforca enrere. Arribarem a una tanca, que pot estar oberta o no (en general ho està, i si no sempre es pot obrir), i en travessar-la sortim en una esplanada molt gran. Es tracta de la Collada de les Bassotes. Allà mateix, uns metres endavant hi ha unes zones per a aparcar, i és d'on parteix la ruta, amb un senyal ben vistós plantat al costat de l'aparcament.
_______________________________________________________________________________________
RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.
Ruta partida en dos dies per comoditat, no obstant és força possible fer-la en només un dia (aixecant-se aviat sobretot per les dues hores de cotxe).
El camí comença a la Collada de les Bassotes, on es pot deixar el cotxe, i s'agafa la "Cavalls del Vent", passant pel Prat Toixonès, el Prat Socarrat i el Prat Llong. En aquest últim punt es deixa el camí major per a endinsar-se en els Cortils, just al Nord, on toca baixar un parell de centenars de metres fins el Cortal dels Cortils, l'únic refugi lliure en tota la regió propera. Allà farem nit i ens resguardarem de la tempesta.
El segon dia, agafem el GR-150.1 que passa just pel Cortal dels Cortils i se'n va a l'Oest, i és la ruta que seguirem per fer els dos pics. Primerament suau, es torna molt empinat just sota el Pas del Cabirol, però un cop superat aquest, el Pic de la Costa Cabirolera [2605 m] es fa en res.
A partir del Pic de la Costa Cabirolera, anem sempre a l'Oest - Nord-Oest, tot ben marcat, força pla amb alguns puja-baixes no gaire pronunciats; passem pel Coll de la Canal del Cristall, després pel Coll del Quer, i finalment arribem al Vulturó [2653 m], el cim més alt de tota la Serralada.
El camí de tornada ve a ser pràcticament el mateix, però a l'inrevés: del Vulturó, tot a l'Est, desfem fins el Coll de la Canal del Cristall, després fins al Pic de la Costa Cabirolera (sense pujar-hi de nou), el Pas del Cabirol, baixada i cap al Cortal dels Cortils.
Des del refugi, també anem desfent cap al Sud - pujant a la Serra Pedregosa i després baixant als Prats i fins a arribar a la Collada de les Bassotes.
_______________________________________________________________________________________
TEMPS:
1R DIA
Sortida de Barcelona: Sobre les 10:00
Arribada al Coll de les Bassotes: Sobre les 12:00
Inici de l'excursió: 12:23
Prat Llong: 13:30
Cortal dels Cortils: 14:22 i ens hi quedem.
2N DIA
Sortim de la cabana: 10:30
Pas del Cabirol: 11:31
Pic de Costa Cabirolera: 11:42
Deixem el pic: ~12:15
Vulturó: 13:20 i ens hi quedem uns 25 minuts abans de emprendre la marxa enrere.
Cortal dels Cortils: 15:20
Abandonem el refugi: 16:45
Entre el Prat Socarrat i el Prat Llong: 17:33
Coll de les Bassotes: 18:00 aproximadament.
_______________________________________________________________________________________
METEO:
Molt de fred, molt! No ens trobem gaire neu, només força gebre per les parts de serralada més altes, al voltant del Vulturó. El primer dia, certament ennuvolat, i per la tarda ens comença a ploure. Aquesta pluja continuaria durant grant part de la nit (sort pel refugi) i amb algun vent més fort.
El segon dia, cel seré i amb sol, no obstant els forts vents sobre la serralada continuen i el fred intens es manté, però com a mínim ja no hi ha probabilitats de pluja. A mitja tarda, ja de tornada cap al cotxe, ens comença a caure algun que altre floquet de neu.
_______________________________________________________________________________________
PERNOCTAR:
Fem nit a la cabana - refugi lliure del Cortal dels Cortils. Té una capacitat per a unes 6-7 persones dormint sobre la part elevada i per unes 4-5 més dormint al terra (tot i que no és l'ideal). El refugi és de pedra i té finestretes de vidre en bon estat.
En aquesta època de l'any fa força fred com per a fer bivac o anar amb tenda, però en general els Cortils són una bona zona per plantar la tenda, ja que estan envoltats per muntanya i s'hi està certament resguardat dels vents, tot i que sí, sol fer-hi fred.
_______________________________________________________________________________________
MATERIAL:
Botes calentes i impermeables.
Roba d'abric molt calenta, important portar guants gruixuts i algun buff.
Sac de dormir força calent també, recomenable un de 0º, tot i estar en cobert una part del fred es nota en la cabana. També força important portar màrfega, ja que tota la zona per dormir és de pedra.
Pals per caminar.
Recomanable portar fogonet de gas per a poder escalfar el menjar i la beguda.
Recomanable dur termo per a combatre el fred amb begudes calentes.
_______________________________________________________________________________________
AIGUA:
Prop del Cortal dels Cortils es troba la Font dels Cortils.
ATENCIÓ: no beure directament dels tonells!! Si s'ha d'omplir aigua, fer-ho a la boca del tub - l'agua surt per un canal en la font, allà és segur. Dins dels tonells l'aigua queda estancada i s'embruta!
_______________________________________________________________________________________
MOTXILLA:
Pes inicial: deurien ser uns 12-15 kg, entre la roba, el sac de dormir gruixut, menjar, aigua, termo, fogonet i gas, algun joc de taula.
Waypoints
Collada de les Bassotes
Arribem en un dissabte migdia mig-assolellat, però certament fred. A fora del cotxe el vent es nota bastant. Tot el cap de setmana prevé ésser fred, però ja ens ho esperàvem això.
Deixem el cotxe aparcat - hi ha unes petites zones a costat de la pista predestinades per a deixar-hi els vehicles, i de fet, ja n'hi ha un parell d'aparcats en arribar-hi nosaltres.
Encara endins, mengem una mica i enllestim les motxilles i l'equipatge que ens caldrà. En sortir, ens abriguem bonament i ja podem partir. Sense dubte en tenim ganes, de passar una bona estona!!
Prat Llong
Ja al punt de partida la direcció està ben indicada per un senyal. El camí puja i es separa de la pista forestal, es tracta del GR-107 i farem un trosset de la clàssica "Cavalls del Vent" (també apareix com el PR C-124).
Sense pèrdues, anem seguint el sender claríssim que rassura el terra i les marques blanqui-roges que l'acompanyen. La ruta es va balancejant d'un costat a l'altre, però no deixa de pujar (en general suaument) i portar-nos més amunt.
Passem pel Clot dels Morros i anem ascendint més i més, el camí es fa molt ample.
Al cap de poc més d'una hora, haurem pujat més de 400 metres i sortim al Prat Llong , on la "Cavalls del Vent" es separa i marxa a l'Est seguint la Serra Pedregosa, cap a prop del Comabona, mentre que nosaltres ens haurem d'endinsar als Cortils, seguint al Nord. Hi ha una fita molt grossa que indica on cau la continuació.
Cortal dels Cortils
Des de la fita grossa fàcilment trobem l'accés obert que parteix la roca, en el llindar dels prats. Allà mateix, en l'extrem Oest de la Serra Pedregosa, el camí assoleix l'alçada màxima de la jornada i comença a descendir seguint el vessant nord. Tot és pedregós i certament empinat, a més, també esllavissadís en mesure i resultaria fàcil relliscar, s'ha de baixar amb compte.
Davant nostre s'obre una vista esplèndida dels Cortils, com un paratge secret en mig de kilòmetres de muntanya. A mitja baixada també divisem ja el refugi lliure tot cap al Nord-Est.
A la que baixem del vessant nord, ens trobem la Font dels Cortils (no beure-hi directament dels cubells) i uns metres més enllà pugem també uns metres per arribar al Cortal dels Cortils.
Arribem passades les dues del migdia, no obstant el temps ja s'està posant malament, per tant ens-hi quedem. A mitja tarda encara ens dóna temps per fer alguna volta trepidant i desenfrenada just pels voltants del refugi, finalment però, comença a ploure molt i a pedregar. Què bé s'hi està a dins, tots protegits!!
Per matar l'avorriment jo havia portat l'Exploding Kittens, i ens deleitem jugant-ne durant diverses hores.
Després de sopar, ja de fosc, ha parat de ploure per un moment, així que sortim a mirar les estrelles. Només per aquestes coses ja val la pena venir a la muntanya...
Sota el Pas del Cabirol
Al dia següent, ens llevem sense presses i esmorzem amb tranquil·litat. Fot un fred que pela! Almenys ha parat de ploure i es presenta un temps estable, tot i que ventolat!
Sortim del refugi sobre dos quarts d'onze i ens seguim pelant de fred! Sembla que durant tot el dia serà així! Ens hem de moure molt, doncs!
Seguim pel GR 150.1, tot a l'Oest - aquest s'eleva un centenar de metres fins a fer-se més estable i descriu una mitja lluna sobre el terra, passant a dirigir-se cap al Sud - Sud-Oest. De fet, el camí es separa en dues o tres llengues que semblen camins differents, però totes desboquen en el mateix lloc. Arribem a una esplanada molt grossa i el sol ens dóna de ple des de l'Est, mentre que al Sud-Est ens espera una pujada tarterosa i esllavissadissa, la qual des de lluny no semblava pas que es pogués pujar, en absolut!!
Ara però, sí que sembla que es pugui fer!
Pas del Cabirol
Anem ascendint, doncs, peu rere peu, amb calma i a bon ritme. Pujats uns 100 metres, el terreny es fa més rocós i menys esllavissadís, doncs travessem el Pas del Cabirol, i és més fàcil avançar amunt. Uns 50 metres més amunt, sortim en obert i davant dels nostres ulls es desplega un panorama meravellós, amb el Pedraforca i el Comabona allà lluny. Ja hi som pràcticament a dalt de tot!
Pic de la Costa Cabirolera (ó Roca Punxenta) [2605 m]
Un cop ja hem sortit en terreny exposat, passat el Pas del Cabirol, ja només queda seguir el llindar del precipici, pujant en direcció Nord-Oest. En uns pocs centenars de metres, i en pocs minuts, arribem al primer cim del dia, el Pic de la Costa Cabirolera (ó Roca Punxenta) [2605 m].
En JM ha arribat un pèl abans i, mantenint l'hàbit, ha de rendir homenatge al cim segons la seva manera peculiar: tumbat i fent d'home dorment. Algun dia en farem una col·lecció sencera de totes les fotos de pics on està dormint, jeje :)
Fa una bona ventada, i certament fa fred, però un cop hi som els quatre, ens asseiem i ens prenem un petit piscolabis de fruits secs, té calentet i alguna galeta.
Després d'un petit descans, ens separem - en JM i la Jude prefereixen tornar-se'n ja, al refugi, mentre que nosaltres dos ens veiem amb més forces com per fer l'altre gran cim - el Vulturó.
Coll de la Canal del Cristall
Seguint pel GR 150.1 a l'Oest, en poc més d'un kilòmetre arribem al Coll de la Canal del Cristall. Hi ha un senyal que marca les diferents possiblitats, i també hi ha un camí que baixa per la Canal del Cristall mateix, nosaltres però, continuem cap a la Canal Baridana, a l'Oest (direcció Les Tres Canaletes).
Puig de Canal Baridana (o Vulturó) [2653 m]
El camí serpenteja i serpenteja, però es manté pla. És molt molt clar i no té pèrdues. Mentrestant, nosaltres divaguem doblement - també en pensament i parla, estem buscant mútuament les nostres ànimes...
Arribem al Coll del Quer (o del Llitze) [2506 m], i ara sí toca una última pujadeta d'uns 150 metres. Just a sota del puig, es veu la seva forma - no és un pic pronunciat, sinó allargat, com una mini-serraladeta de rocam plantada allà amunt de tot.
Grimpant una mica, ens-hi enfilem al Vulturó (o Puig de la Canal Baridana) [2653 m]. Ha passat tan sol una hora des que hem deixat el Pic de la Costa Cabirolera. Fa molt de vent i el terra està engebrat i mig congelat, però seiem durant una petita estona, tant per a escalfar-nos amb el té que encara portem, com per deixar que les nostres mancances del present es solventin i projectin un futur millor, insiparant-se en la calma que es respira i en la bellesa que s'escampa arreu...
---------------------------------------------------------
Després, encara de mà als nostres esperits flamejants, retornem pel mateix camí. El vent segueix bufant més fortament que mai, i segueix havent-hi un fred de l'hòstia, però ja no ens importa tant. Desfem el camí d'anada, passant pel Coll del Quer, després el Coll de la Canal del Cristall, sota el Pic de la Costa Cabirolera i finalment el Pas del Cabirol. Baixem la gran esllavissada i tot seguit anem fent grans passes per un terreny molt més estable, el qual ens portarà directe al refugi, com si de casa nostra es tractés.
Un cop allà, ens trobem el JM i la Jude (passant bastant de fred), i després de dinar, no triguem gaire en marxar. Tornarem a desfer també el camí d'anada, pujant per la Serra Pedregosa i abandonant els Cortils, per tornar a passar per la "Cavalls del Vent". De baixada, a prop del Prat Socarrat comencen a caure petits flocs de neu, que no fan sinó intensificar el nostre benestar i gaudiment en aquell moment. Després, ja estarem al cotxe, i tornant cap a Barcelona...
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Amb un cotxe petit es pot arribar? Ho dic per la dificultat de la pista
Hola @vera96! Gràcies pel teu comentari!
La pista després de Lluís Estasen està en bastant mal estat. Molta atenció si el cotxe és molt baix! Gran part de la pista la podràs fer, però n'hauràs d'esquivar les roques més grans que hi hagi pel mig del camí (que a vegades no són poques), o calcular bé que el cotxe hi passi per sobre. Hi ha dos o tres punts especialment delicats, on s'han de travessar un o diversos sots, allà si no vas amb compte pots tocar amb la part inferior del cotxe. Jo he anat diverses vegades per aquella pista (i en cotxe petit), i m'ha passat tant d'estar en un cotxe que no va tenir problemes, com d'estar en un altre que sí va fregar la part inferior un parell de vegades
Per poder, pot arribar un cotxe petit, però és això, anar molt suaument en cas de dubte i no jugar-se-la!!
L'alternativa és venir de l'Est, pel camí de Gisclareny, tot i que no sempre està obert aquell tampoc.
Moltes gracies per la resposta :)