Petit recorregut per la cara nord dels Ecos a Montserrat

Aquesta es una ruta circular que va seguint una part de la Regió dels Ecos. He de deixar clar que no he pujat a la Miranda dels Ecos ni a cap dels cims que hi ha a prop seu. De fet la ruta ressegueix el tram que va dea del Coll de Porc fins a la zona que hi ha entre la Roca d’en Guillot i els Aurons. L’he qualificat de difïcil no per la dificultat de les agulles a les que he pujat sino pels camins que he seguit per arribar-hi. He sortir sense cap ruta predeterminada, amb la voluntat se passejar i de mirar si veia punts per pujar als cims. Això ha fet que més d’un cop m’hagi ficat en zones tancades de vegetació sense cap mena de camí. També m’he ficat a fer un tram del en direcciô al Coll del Miracle, cosa que el fa més complicat que no pas si es fa en direcció contrària ( cal recordar que fa uns anys aquest era un camí equipat i que ara està aense cap mena d’equipament).





El resum , que recomano es complementi amb el vídeo que adjunto, del que he anat fent es el següent:




Sortida des de la carretera de Can Maçana al Monestir La idea inicial era sortir de Can Maçana però estava tancat; per això he continuat una mica més per la carretera BP-1103 en direcció a Montserrat per deixar el cotxa aparcat al punt on hi ha in camí costerut que puja cap al Coll de Guirló. Un cop al coll ja he anat seguint el camí que porta al Coll de Port. Allà he pujat a la primera agulla del dia.




Roca del Coll de Port La primera vegada que hi vaig pujat ho vaig fer, més o menys, per l’itinerari que he fet servir per baixar. Com que no el recordava i no veis cap punt que fos net per pujar, he anat seguint el Camí del Coll de les Comes fins que he arribat al peu de l’Agulla Vista. Allà he vist una canal de roca, neta de vegetació, per la que m’he enfilat. Mês amunt he anat flanquejant uns metres entre trams de vegetació i trams de roca fins arribar al meu objectiu. Les vistes son magnífiques, especialment les de la zona on comença la Travessa dels Frares Encantats. Es un cim poc conegut i no s’ho mereix. Podia baixar pel mateix lloc per on he pujat però tenía la impressió de que desgrimpar el tram de roca no serīa tant senzill com la grimpada. He mirat com podia baixar i he vist senyals de sender. Seguint-les he anat acostant-me de nou al Camí del Coll de les Comes sense complicar-me massa la vida.Un cop al Camí de les Comes, m’he apropat a un cim que es fa de baixada, qie sembla que es diu el Cap Gros ( open street maps).




Agulla del MiracleSeguint pel Cami del Coll de les Comes he arribat a pocs metres del Coll del Miracle. He deixat el camí per fer una senzilla grimpada al costat oest de la Roca del Coll del Miracle. He anat fent la fàcil carena d’aquesta roca fins arribar al seu final sobre el mateix Coll del Miracle. De nou bones vistes de la zona i especialment d’aquella per on puja la Canal del Miracle.




Mirador dels Cirers He tornat a deixar el Camí del Coll de les Comes unsocs metres per acostar-me al Mirador dels Cirers. Anar a aquest cim tampoc suposa cap mena de dificultat.




Mirador del Vent Per arribar-hi deixarem el Camí del Coll de les Comes per agafar una de les entrades al Cami del Pas de l’Esfinx Molt bones vistes també de tota la zona i cap dificultat especial per pujar-hi




Roques veïnes de la Roca d’en GuillotSeguint pel Camí del Pas de l’Esfinx he deixat al darrere la Roca d’en Guillot, per grimpar a les seves roques veïnes. L’únic lloc on he trobat informació sobre la seva ubicació ha estat al mapa d’Open Street Map però m’ha semblat que no te sentit assignar ( com ho fa Open Street Maps) el nom de punta oest a la que està més a l’est ni el de punta est a la que està més a l’oest, pel que he canviat les denominacions: a la primera que he pujat ( la que està més propera a la Roca d’en Guillot li dic Veïna oest de la Roca d’en Guillot. Des d’aquesta agulla he anat a buscar el senzill pas de grimpada que porta a l’aresta dela Veïna Central de la Roca d’en Guillot.( segons interpreto de Open Street Maps aquesta aresta uneix les Veïnes Central i Oest) Com en tots els casos, les vistes son magnífiques. Aquí vull destacar que per arribar a la punta de la Veîna Central de la Roca d’en Guillot s’ha de caminar uns 25-30 mts per l’aresta que es va fent mês estreta a mida que t’acostes al seu final. A sota i als costat dret tens un buit impresionant. Si tens vertigen convé que t’ho pensis una mica abans d’acostar-te a la punta que cau a plom algún centenar de metres.




Roca veïna de la Vella, punta central Un cop he baixat de les veïnes de les Roques d’en Guillot, he desfet el recorregut que havia fet pel Camí del Pas de l’Esfinx per tornar a enllaçar amb el Camí del Coll de les Comes. Un cop passada la Vella he agafat una canal, molt dreta i terrosa però que semblava neta per la que he anat pujant fins arribar al coll que separa la Punta Central de la Punta est de la Vella. La meva intenció era pujar per una altte canal que va entre la Vella i la Punta Central. Aixó m’hauria permès arribar a la Punta Oest, fent un cim més. Haviat m’he adonat de que m’havia equivocat de canal però com que pujava amb una relativa comoditat he continuat amunt fins arribar a la cara nord-est de la Veïna de la Vella Central. La grimpada des del coll fins al cim no es complicada i la posterior desgrimpada tampoc. La meva ides era anar cap a la Veïna de la Vella Est. Anava flanquejant a peu de roca per mirar d’acostar-me a la seva vessant est. El pas era terrós i molt estret però es podia anar fent; a sota m’ha semblat veure una mica de sender pel que he baixat uns metres. He anat avançant per aquest tram net de vegetació fins que m’he adonat que ja havia anat més enllà del peu Veïna de la Vella Est. He girat a la meva dreta intentant acostar-me de nou al peu de la roca però aquell sector està tancat i brut de manera que he decidit deixar-ho per un altre dia i m’he dedicat a cercar la mamera de conectar amb el Cami dels Pas de l’Esfinx que veia molt proper però que, segons el llibre “Montserrat, Cims sense corda” implica travessar per un terreny una mica dificultós. No hi ha camí de cap mena pel que no queda més remei que buscar-te la vida per on veguis una mica menys de vegetació. La sort es que la distància es curta i s’arriba al Camí del Pas de l’Esfinx al cap de pocs minuts.




Camí del Pas de l’Esfinx. No l’havia fet mai en sentit descendent, però tenía l’impresió de que sería una mica mès difícil que fer-lo en sentit ascendent. Hi vaig entrar a la zona que hi ha a prop de la Miranda dels Aurons i les Veïnes de les Roques d’en Guillot. En el tram que va des del punt en que hi he entrat i la Roca d’en Guillot s’han de superar dos o tres trams de flanqueig o de baixada sobre roca que tenen un cert nivell de dificultat. Si estàs acostumat a caminar per Montserrat ho superes sense masses problemes però son passos delicats si no hi estàs




Un cop a l’’altura de la Roca d’en Guillot ja es conecta amb el trajecte que havia fet a l’anada. Al tractar-se d’una circular, he desfet el camí d’anada fins arribar de nou al punt on tenía el cotxe.