Perú: (Titicaca) Amantani - Pachamama (4150m) Pachatata (4085m)

L'illa d'Amantaní, pertanyent al districte del mateix nom a la Regió de Puno, Perú, es troba a l'est de la península de Capachica [4.4 km], i al nord de l'illa de Taquile [8.1 km], al Llac Titicaca .

És una illa de forma gairebé circular amb un diàmetre mitjà de 3.4 km. Arriba a una superfície de 9,28 km², sent la major illa de la part peruana del llac (i la segona en relació amb tot ell, doncs la més gran és la Illa del Sol, amb una àrea de 14.5 km²). La seva altura màxima, al cim de la muntanya Llacastiti és de 4150 m s.n.m., és a dir 340 m sobre el nivell del llac (3810 m s. n. m.).

La població té aproximadament 400 famílies, repartides a les 10 comunitats de Santa Rosa, Lampayuni, Sancayuni, Alt Sancayuni, Occosuyo, Occo Pampa, Incatiana, Colquecachi i Villa Orinojón més el poble.

El principal mitjà de subsistència és l'activitat agrícola; produeixen papes, oques, ordi i faves; a l'activitat pecuària sobresurten els bovins i bovins. La seva activitat tèxtil és semblant a la de Taquile, tant en varietat com en disseny. A causa de l'existència d'una roca granítica i porosa al turó Llacastiti (característica de la roca per la qual és més fàcil d'esculpir) s'ha desenvolupat una activitat de tall i tallat d'estris en aquest material per a ús quotidià i per a elements decoratius a la construcció.

L'ocupació de l'illa ja es remunta a l'època pre Inca. Pels anys 1580 l'illa va ser venuda pel Rei Carles V a l'espanyol Pedro González.

Des d'aquell moment l'illa va estar a les mans dels gamonals descendents dels espanyols. Al començament del 1900, com a conseqüència de les fortes sequeres, els hisendats van començar a vendre les terres als nadius. Aproximadament als anys 1950 els camperols d'Amantani havien adquirit gairebé la totalitat de l’illa. Aquests han reprès una organització basada en el parentiu i en la reciprocitat del treball de la propietat familiar de parcel·les de terra, sistema mancomunat que és part de l'àmplia cultura andina, tant al sector Quechua com a l'Aimara.

Ritualitat de Pachatata i Pachamama a Amantani:

Kay pachapi aswan sumaq quchapa chawpinpim, sapa kimsa kaq jueves punchaw enero killapi, Titicaca cuencamanta aswan sapaq andino raymi ruwakun, ñawpa pachamantapacha, Amantani islapi, ritualqa metafórico sexual y espiritual union chawpipi chay Pachamama hinaspa Pachatata (Islapa iskay tutelario urqunkuna) 4.150 hinaspa 4.120 metros alturapi tarikuq. chayman hinaqa, Pachamamata, Hanaq Pacha Taytawanmi representanku, chay iskay kawsay andino nisqa kawsayta qoq.


Kuska tutapi Tata Paqo (chaman) fiestamanta encargadokunawan kuska huk wasipi huñunakunku hinaspa Pachamamaman gracias ninankupaq ritual privado ruwanku (cristiano diosmanpas mañakunku), kay ruwaypi coca, cigarro mana qispiy atina , hinaspa wilca nina (sagrado nina).


Tutamanta, Amantani 10 ayllukunapi tiyaqkuna aswan allin p’achawan p’achakuspa wichayta qallarinku, 5 ayllukuna Pachamamaman wicharinqaku Pachamamata yupaychanankupaq, wakintaq 5 Pachatataman, hinaspataq paykunaq complementonkuman Hanaq pachata fertilizan. ch'uya parawan


Patakunapiqa iskay ñawpaq inka yupaychana wasikunam kachkan, chaykunaqa kay punchawllapim kichasqa (Pachamama yupaychana wasiqa muyu rikchayniyuqmi, Pachatata yupaychana wasiqa tawa kuchuyuqmi). Pachatatapiqa, paqoqa q’umir makinta hap’ispa chay muyu q’osñita waranqa huñusqa runakunaq mat’inta pasachin, saminchakunata qoshaspa. Paypa masinkuna Chuas (mankakunata) cebadawan, kinuwawan, trigowan hunt’achinku.


Chay paqo pagan tributo, quechua simipi, pachamamaman, apusman, hanaq pachaman, quchamanpas, huk agradecimiento andinopi coca raphikuna mana faltayta atinmanchu. Chayman Wilqa Nina k’anchaspa, paqo chayman wikch’uykun haywayta (mesa ceremonial misk’ikunamanta, billetesmanta, q’illaymanta idolokunamanta, huk sullu otaq llama feto) hinaspan nina muyuriqpi tusunku.


Ñawpaqninpi, Pachamama urqupi, kaqllatataq ruwanku, huk kuti ceremonia tukusqaña, yupaychana wasita envidiakuspa llaqta runakunawan wisq’anku, abrazanakunku, napaykunku, cocawinkutataq huñunku (askha mikhunata rakinakunku, manta patapi pampapi mastarisqa, qharikuna paña ladopi tarikunku warmikunataq lloq’e ladonpi) manaraq mikhushaspa mikhusqankumanta graciasta qonku. Tusuqkuna, takiqkunapas sapa Apumanta uraykamunku, huk esplanadaman chayanku maypichus 10 ayllukunamanta raymi ruwaqkuna huñunakunku, kamachiqkuna rimanku, napaykunakunku, chaymantataqmi tusuy, takiy, kusikuypas kutin qallarin.