Perú: Sacsayhuamán - Cristo Blanco - Cusco

Visita a Sacsayhuamán (Cusco) de tornada passem pel Cristo Blanco i baixada a Cusco

Sacsayhuamán, Saksaywaman, Saqsaywaman, Sasawaman, Saksawaman, Sacsahuayman, Sasaywaman (cf. aimara saqsaw, 'satisfacció', i waman, 'falcó', és a dir, 'Falcó satisfet') és una fortalesa cerimonial inca ubicada a dos quilòmetres al nord de la ciutat de Cusco. Es va començar a construir durant el govern de Pachacútec, al segle xv; tanmateix, va ser Huayna Cápac qui li va donar el toc final el segle xvi.

Sacsayhuamán va ser construïda originàriament amb propòsits militars per defensar-se de tribus invasores que amenaçaven l'Imperi Inca. La construcció va ser iniciada per l'Inca Pachacútec, posteriorment a 1438. Qui millor descriu el monument és el cronista Garcilaso de la Vega, que diu que la seva construcció va durar uns 50 anys fins al període de Wayna Qhapaq; estava conclosa a l'arribada dels conquistadors.

Des de la fortalesa, s'observa una singular vista panoràmica dels voltants, incloent-hi la ciutat del Cusco.


Ubicació de Sacsayhuamán a la part nord de la ciutat inca. S'aprecia la forma de felí de la qual es diu que Sacsayhuamán era el cap
L'emplaçament cerimonial de Sacsayhuamán està ubicat a 2 km de Cusco, capital de l'antic Imperi Inca; es troba a una alçada de 3.700 m i té una extensió de 3.093 hectàrees. La vall es troba voltada per les muntanyes Ausangate, Pachatusán i Cinca, i està banyada pel riu Tullumayo. Aquesta zona té un paisatge de gran bellesa, flora i fauna abundants, entre la qual destaquen les llames i els falcons.

Època inca (1438-1534)
La construcció de Sacsayhuamán, segons la informació que es pot extreure de les fonts etnohistòriques, hauria estat iniciada durant el regnat de l'Inca Pachacútec; després, continuada durant el govern de Túpac Yupanqui i conclosa amb Huayna Cápac. Durant aquestes tres generacions, segons Inca Garcilaso de la Vega, van ser quatre els il·lustres constructors que van dirigir successivament l'obra.

Del més antic al més recent, aquests personatges van ser: Apu Huallpa Rimachi, Inca Maricanchi, Acahauna Inca i Callacunchuy. A aquests arquitectes es deu el disseny de Sacsayhuamán, que segons molts cronistes, a part de la funció cerimonial i militar que complia, també representava un cap que, junt amb el complex de la ciutat del Cusco, formava la figura d'un puma.

El 1536, la fortalesa va ser l'escenari d'una de les batalles més amargues de la conquesta espanyola. Uns dos anys després que Pizarro entrés a Cusco, Manco Inca va recuperar la poc vigilada Sacsayhuamán i la va fer servir com a base per a assetjar els conquistadors de Cusco. Manco estava a punt de derrotar els espanyols quan un desesperat atac per part de Juan Pizarro, germà de Francisco, va aconseguir recuperar Sacsayhuamán i sufocar la rebel·lió. Manco Inca va sobreviure i es va retirar a Ollantaytambo, però gairebé tot el seu exèrcit va morir. La derrota dels inques va deixar una estela de cadàvers que va atraure bandades de còndors. La tragèdia es va immortalitzar incorporant vuit còndors a l'escut d'armes de Cusco.

La zona on es troba aquesta fortalesa correspon al cap de l'animal sagrat, i una de les traduccions que té aquesta paraula és, precisament, 'cap de puma'. Pachacútec Inca Yupanqui, el novè Inca, va redissenyar la ciutat i li va donar forma de puma ajagut (el puma és el guardià de les coses terrenals).

L'espai que abasten les seves construccions és particularment gran; el que més crida l'atenció són els tres murs de pedra que suggereixen la figura de la fortalesa.


Una urpa de puma feta de pedres.
La construcció per si mateixa és peculiar, ja que algunes de les pedres que es troben allà són gegants i fan que un es pregunti com les van aconseguir transportar. Les pedres van ser encaixades amb una precisió gairebé inimaginable. Resulta inexplicable, per a l'occidental, desxifrar com els inques van poder tallar les pedres amb tal mestria que no entra ni tan sols la làmina d'un ganivet entre dues pedres.

La suavitat vellutada de la pedra ressalta en aquestes formacions. Hi ha figures dissenyades a les pedres i roques, entrades a túnels subterranis o xicanes, amfiteatres, construccions de caràcter ritual, probablement relacionades amb el culte a l'aigua. Aquest lloc va exercir un important rol en les activitats rituals inques.


Es pensa que va correspondre a una fortalesa militar, on s'entrenaven els guerrers. Hi ha dubtes sobre això, ja que, d'acord amb la seva arquitectura, podria haver tingut una finalitat religiosa i haver estat construït com un gran temple al déu Sol. Tanmateix, durant l'època de la conquesta, va mostrar la seva eficàcia com a fortalesa per defensar la ciutat. La seva principal característica és la forma en què va ser construïda; té grans blocs de pedra i els més alts assoleixen els 9 m. S'assevera que la seva construcció va durar 50 anys aproximadament, iniciant-se en el període de l'Inca Túpac Yupanqui. Va ser construïda per 20.000 persones.

Dins de la fortalesa, hi havia grans magatzems d'aliments i armes, i també canals per a la distribució de l'aigua.

El tron de l'Inca, ubicat al costat de la fortalesa, consistia en una gran roca tallada i polida en diversos nivells, des d'on el sobirà presidia les festes, celebracions, desfilades i donava ordres.

En l'actualitat, queden vestigis de les tres muralles esglaonades edificades de pedra calcària d'origen sedimentari i formació fasilífera.

Sacsayhuamán està dividida en diferents sectors: Sacsayhuamán, Rodadero, Tron de l'Inca, Warmi K'ajchana, Bany de l'Inca, amfiteatres, Chincana i bases de torrasses, entre d'altres.


Van existir tres torrasses ubicades a la part superior de la fortalesa: Muyucmarca, Sallacmarca i Paucarmaca.

La primera tenia una forma cilíndrica amb una alçada equivalent a uns quatre pisos i un diàmetre d'uns 22 metres. Se'n trobava en el centre.

La segona va tenir forma quadrangular. Des d'allà s'albirava tota la ciutat del Cusco.

La tercera, també de forma quadrada, estava ubicada en l'altre extrem del Sallacmarca.


La fortalesa va ser l'escenari on els inques adoraven el sol en aquest temple per a cerimònies religioses. Es pensa que desenes de milers de persones es mobilitzaven en les festes especials i hi feien ofrenes.