Per sempre Matagalls!!. Una clàssica però en un dia mooolt especial: pujada al cim nevat

L'ascens al cim del Matagalls des del Coll Fornic és una excursió clàssica, però que molt clàssica. És tan excessivament clàssica que, en un cap de setmana habitual, jo la definiria com una caminada classicona i excessivament transitada.
Però de vegades, aquest camí mil vegades recorregut per nosaltres i per milers de persones pot tenir un atractiu molt especial, com succeeix quan hi puges trepitjant neu. Us recomano que amb una nevada recent, feu camí vers el Matagalls; això sí, evitant, si pot ser, el cap de setmana!. Ja veureu que és tota una altra experiència i una vivència. Avui, era un d'aquests dies en que hi havia neu en el vessant sud, cosa que no és massa habitual en l'escenari climàtic actual. Normalment, si volem trepitjar neu al massís, hem de pujar-hi per la cara nord, des de Viladrau o des del coll Bordoriol. Però l'ascens amb neu des del Coll Fornic és quelcom de molt especial que en transporta directament al passat de l'excursionisme català, quan el muntanyisme era quelcom més que un exercici físic, i ens retorna a la caminada clàssica. A més, al ser aquest un vessant sud, difícilment trobareu glaç, que sí podeu trobar, per exemple, si pugeu pel vessant nord.
Crec que no cal detallar aquest recorregut, mil vegades descrit a wikiloc i possiblement recorregut en més d'una ocasió per la majoria de nosaltres. Tan sols contempleu les imatges d'un dia d'hivern amb una recent nevada i un cel ben clar.
I ja que hi som, una reflexió. Hi ha tres situacions en que la pujada al Matagalls és una molt bona experiència:
- Si hi pugeu per Sant Segimon. Sens dubte, la via més solitària, més "alpina" i amb millors vistes. Superior a qualsevol altre camí.
- Pujar-hi un vespre calorós d'estiu quan al massís comença a refrescar i la canícula encara és present a les valls i descendre-hi tot enfosquin.
- Pujar-hi en un dia amb neu.
Ja m'ho sabreu dir!
Per sempre, Matagalls!