Pedraforca pel Coll de Verdet des del mirador de Gresolet

Pujada "clàssica" al cim del Pedraforca (2.506m, Pollegó Superior), des del Mirador de Gresolet (1.567m) a les afores de Saldes. Un cop hem aparcat el cotxe, la pujada s'inicia de forma progressiva en direcció al Refugi Lluís Estasen de la FEEC (1.668m), a on arribem al cap de 15' serpentejant a sotabosc per un camí molt trepitjat i evident, en direcció Oest. Després de passar uns rètols informatius sobre la muntanya. Seguim en direcció Oest, per la Jaça dels Prats, pujant progressivament, a recès d'Avets i sobretot Pins negres (Pinus uncinata) amb sotabosc de boix (Buxus sempervirens), fins a un bonic mirador (1.979m) des d'on veure, cap a l'Est, el paisatge que s'obre cap al Refugi de Gresolet més enllà de la Carena dels Pollegons, a on prenem un merescut descans. Després de fer-nos algunes fotos, proseguim fins a trobar la Bauma de la Rua Gran, (1.885m) que dona abric al camí que passa just per sota. Des d'aquí el camí vira en direcció Sud, amb una pendent ara més acusada, reseguint breument el torrent de les Arquedes, fent zig-zag , per un tram en direcció Sudest ,fins a un punt on es comença a observar la Canal del Verdet. El camí pren direcció Sud-Oest, tot guaitant la Canal que ens durà cap al Coll o Collada del Verdet (2.244m), després de reseguir un camí recentment acondicionat que evita passar per la dificultosa i costeruda tartera de la Canal (fa uns anys s'havia de passar per un tros). Després d'un merescut descans, decidem recollir els pals, i encarar, en direcció Sud, un camí més pedregós que ens durà poc a poc cap a l'inici de la "grimpada" en roca. Arribem primer al Cim Nord (2.438m), després de grimpar per una fantàstica xemeneia de roca, on ens trobem una corda que ens ajuda a pujar. Des d'aquí, les marques de camí habituals (de color groc i blanc, o només punts grocs), són difícils de veure en algun punt, i cal estar atents. Arribem al Pollegó Superior del Pedrafroca cap a les 12h, unes 3h després d'haver començat, incloent descansos. Després d'un segon i merescut llarg descans, ens plantegem atacar per moments el veí Cim del Calderer (2.505m), que es veu cap a l'Est, però finalment desistim perque anem justos de temps per dinar. Iniciem amb precaució el descens cap a l'Enforcadura (2.356m), punt de trobaa de la Tartera de Gòsol, provinent de l'Oest, amb la Tartera del Pedraforca, cap a l'Est, que és la que prendrem de baixada. A uns 200m de l'Enforcadura, ens trobem un indicador que ens avisa que la Tartera es troba en estat de restauració i que s'ha habilitat un camí un xic més al sud, amb contraforts fets de malles de ferro i escalons de fusta, per on passarem fins a trobar de nou l'antic camí de la tartera. És la 4a vegada que pujo aquest cim, i reconec que la gran majoria de persones que hi pujava baixava quasi corrents per la tartera, degradant-la i erosionant-la fins a fer desaparèixer les capes de sorra i convertir-la en un perillòs descens. El nou camí, - que també té marques blanques i grogues -, ens duu cap al punt final on s'ajunta amb la tartera, a uns 1.791m, a on hi trobarem un indicador que ens marca el Regugi Estasen a 1,2 Km. El camí des d'aquí vira en direcció Nord-Est primer i Nord després cap al refugi, i des d'aquí desfem el camí cap al pàrquing. Ruta molt bonica, amb un ascens un pèl tècnic durant la grimpada en roca nua, amb alguns punts aeris exposats, i amb un descens llarg i dur, on cal estar mínimament en forma i ben equipat (pals, botes altes de muntanya idealment, capes de roba, etc).