Pastuira, les Borregues, Fontlletera i el Balandrau

Caminada molt interessant i infinitament generosa quant a vistes que comença al Collet de la Gralla, més amunt de Tregurà de Dalt, seguint la pista que va de Tregurà a Ribes de Freser, també anomenada Camí de Fontlletera.

Des del Collet de la Gralla s'agafa una pista que surt a la dreta i que té una gran tanca de ferro perquè no hi puguin passar vehicles i es va seguint amunt, sense pèrdua i sempre amb les vistes del Balandrau i el Fontlletera. La pista arriba a una collada, gran, verdosa i amb una esponerosa bassa d'aigua. És la Collada de Fontlletera, inici de l'ascensió al Balandrau. Abans, però, la caminada ha deixat enrere, a mà dreta, dues grans pedres batejades com a Castell dels Moros amb una petita bassa d'aigua als seus peus.

Arribats a la Collada de Fontelletera, però, aquesta caminada no puja encara al Balandrau sinó que decanta cap a la dreta, prats enllà per la Serra dels Moros i la Coma de les Eugues. És un pas, ara amb dreceres, ara sense que vola a l'abisme d'una verdor exuberant. El tritlleig dels esquellots de les vaques i dels cavalls (i les eugues que donen nom a la coma) i els saltirons constants i sorprenents dels feliços cabirols completen la perfecció de l'indret, més màgic que terrenal.

Sense pèrdua es va seguint estintolats als marges gens aeris, es passa per la Cabana del Pastor, un refugi amb cavalls i vaques que hi pasturen lliurement i, finalment es fa el cim del Pastuira, primera dificultat d'aquesta ruta.

Des del Pastuira, les vistes són excepcionals, sobretot de l'Olla de Vallter, del Costabona i de tot el Pirineu empordanès. També és en aquest punt des d'on es pot veure tot el camí que s'ha fet i intuir tot el que queda per fer.

Sense més dificultat que la pujada, ara cal anar direcció nord-oest, paral·lelament a l'Olla de Vallter, superar el Cim de la Canal Mala, sense dificultat i enfilar-se pel dretíssim senderó que acaba a les Borregues, el cim més alt d'aquesta caminada. Des de les Borregues, les vistes encara són més excepcionals que des del Pastuira perquè s'està més enlairat i, a més a més es poden veure a tocar els cims que envolten Núria amb el Puigmal i, en un dia clar, a la llunyania es gaudeixen dels Pollegons inconfusibles del Pedraforca.

I des de les Borregues ja no hi ha pèrdua: cal seguir la Serra del Catllar formada per un seguit d'alts i baixos que porten els caminants a la Collada del Catllar i al magnífic puig de Fontlletera que, amb els seus 2.581 m, es converteix en una talaia perfecta de la zona.

El descens del Fontlletera és pedregós i vertical, tanmateix no és aeri, però cal anar en compte perquè les pedres es mouen. Es baixa a poc a poc i s'arriba al Coll dels Trespics i d'aquí es comença l'ascensió al Balandrau, deixant a l'esquerra el cim de Trespics que aquesta caminada no puja, duríssima i dretíssima, però obligatòria perquè els caminants es tornaran a trobar amb unes vistes màgiques: Montserrat, la torre de Collserola i la costa barcelonina, el Montseny amb les Agudes i el Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i la serralada del Cadí i els cims propers de les olles de Núria i de Vallter: el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible, ara bé, no cal confondre'l amb el canal d’aigua que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix. Acabem la panòramica amb els cims de Bastiments, del Costabona i més enllà del Canigó.

La baixada del Balandrau es fa camp a través pel serrat de Granollers on els cants de les marmotes avisen de la presència dels caminants. És una baixada prat a través, però és dreta i llarga, i acaba tocant els genolls. Si sou propensos a lesions de genolls o turmells us aconsellem que torneu pel Coll dels Trespics i que baixeu per la drecera que passa per la Collada de Fontlletera fins al Collet de la Gralla.

Ara bé, si seguiu aquesta ruta nostra, cal baixar pel serrat de Granollers i arribar a la Ribera de Fontlletera, un rierol d'aigua transparent que porta els caminants fins al Camí de Fontlletera, la pista de Tregurà a Ribes de Freser.

Ara només cal anar cap a l'esquerra pista enllà fins als cotxes, al Collet de la Gralla. Quan es troba la pista encara queden cap a dos quilòmetres fins arribar al Collet de la Gralla, principi i fi d'aquesta caminada excepcional.

Els Senyderistes iLusos us la recomanem amb els ulls clucs perquè és una ruta fascinant i agraïda i esperem que la feu i que us ho passeu tan bé com ens ho vam passar nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!