PASSO CIMABANCHE - MONTE SPECIE - LAGO DI LANDRO (Parco naturale Fanes-Senes-Braies, Dolomiti, Cortina d'Ampezzo)

Parco naturale Fanes-Senes-Braies, Alto Adige
El tresc pel Parco naturale Fanes-Senes-Braies -quasi circular i en forma de "M"- transcorre per un paisatge verd i suau en un bon tram. Ens envolten els muntanyams de Croda Rossa, el Cristallo i el Monte Piana. Farem l'ascensió a un cim menor (per la contrada), el Monte Specie (2307m) des d'on contemplarem les Tre Cime di Lavaredo per primer cop. Espectacle llunyà i encisador a l'hora.

Aquesta és la sisena jornada de tresc d'una sèrie de 8 que es van fer durant la primera quinzena d'agost de 2018. Trobaràs més detalls d'aquesta trescada al blog Es Porqueret.


Aproximació (com arribar-hi)
Des de Cortina s'hi pot arribar amb transport públic al Passo Cimabanche. Arribats al Passo Cimabanche hi ha aparcament per a vehicles i parada de bus. El tresc s'inicia des del mateix aparcament, just travessant la carretera.

Seguirem el sender 18A/18 pel marge de la riera que aviat trobarem. Només caldrà estar atents al pas de la riera; s'haurà de fer per remuntar alçada, però el lloc de pas pot estar en condicions precàries a causa de les torrentades. Després el sender es fa sempre evident. Arribats dalt de la remuntada el sender 18 pot anar en direccions diverses; però sempre arriba al mateix lloc, el refugi Prato Piazza (2000m). La variant de l'esquerra és un xic més llarga, però el paisatge val la pena; les panoràmiques són belles i extraordinàries.

Des del refugi Prato Piazza continuarem en direcció a Monte Specie pel sender 40. Els indicadors són sempre clars i evidents. A més, es tracta d'un indret molt turístic; sempre es troba gent amunt i avall. Només caldrà estar atents al canvi de sender, en un moment donat, per arribar al cim Specie. El senyal ens indicarà seguir pel sender 34. Cap problema.

Aquest sender 34, de baixada del cim, el seguirem fins al final del tresc. Arribarem a unes ruïnes de caserna de la Gran Guerra i monòlit. Aquí seguirem el sender 34 a mà dreta; sempre avall per paratges feréstecs i panoràmiques que provoquen exclamacions de sorpresa i admiració. Aquesta baixada sostinguda no és de mal fer; un xic trenca-genolls, però no mata.

Senyalització dels senders
La senyalització és excel·lent i no hi ha problemes d'avituallament (inici, mig i final del recorregut).

Pels qui, com jo mateix, siguin amants de fer servir el mapa, hi ha l'opció de comprar el mapa de la zona de l'editorial TOBACCO. Són mapes topogràfics 1:25.000 on es mostren totes les rutes degudament numerades.