Passejada per Can Tintorer

Can Tintorer

Avgda. Can Tintorer s/n
08750 Molins de Rei
Tel. 936 681 394

Castellciuró

En un petit turó, sobre la vila de Molins de Rei, es troben les ruïnes del castell que fou bastit el segle XIV sobre les restes d'una antiga torre defensiva circular, anomenada Guadall o Guadallo, d'origen visigòtic (s. VIII), és a dir, preromànica. Ho confirma les restes d'un pany de mur que aprofità un parament d'opus spicatum característic d'aquella època. A la façana de ponent s'aixeca una torre de tres estrats on es conserva la porta i dues obertures, una de reconstruïda actualment. També s'observen restes de la planta trapezoïdal, una petita torre adossada a la roca, els murs de la torre Guadall i les restes d'una gran cisterna, parcialment foradada a la roca i protegida per una volta de canó (segles X i XII).

Font de Can Bofill

Font Fresca

La Masia Can Portell

Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, Km.6
Ca n'Amigó de Dalt
08750 Molins de Rei
Tel. 936 681 190 / 936 688 450

Sant Bartomeu de la Quadra

Sant Bartomeu de la Quadra és citat per primer cop en un document de l’any 1143, on s’afirma que es sufragània de Santa Creu d’Olorda. A finals del segle XIII Sant Bartomeu ja tenia certa inprotància ja que el capellà de Sant Miquel de Molins de Rei tenia obligació de celebrar-hi missa tres dies per setmana, Al llarg del temps s’hi van anar construïnt masos pel voltant i des de finals del segle XVIII es construïren torres per segones residències. L’any 1868 Sant Bartomeu obtingué el benefici d’erigir-se en paròquia independent, encara que els aconteixements del 1936 va quedar totalment derruïda. Avui dia no és parròquia, només si fa missa els diumenges.

Santa Creu d'Olorda

Conjunt d'edificacions format per l'església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L'església està documentada el 1032, però la primera notícia d'aquest indret es troba en un document de finals del segle X. Les restes preromàniques que s'hi troben posen en evidència la seva antiguitat. Durant el període romànic es van afegir a l'interior unes capelles laterals i s'allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s'hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l'actual campanar i la portalada principal. El topònim d'Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa "camí dels vedells'.

Àera d'estada de Castellciuró

Configurant la porta de ponent del Parc, Castellciuró s’alça sobre un petit turó, excel·lent mirador sobre el Baix Llobregat i de la serra de l’Ordal, fins al mar, i cap al nord, de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.

Aquest paratge ofereix variades possibilitats d’esbarjo. Visitar les ruïnes tot imaginat les batalles que s’hi deuen haver lliurat, jugar a l’esplanada, fer una passejada per qualsevol dels itineraris d’interès històric i naturalístic que ofereix.

El castell, les ruïnes del qual ara veiem, fou bastit durant el segle XIV aprofitant el que quedava d’una torre de defensiva d’origen visigòtic anomenada Guadallo i que va ser destruïda per les hosts sarraïnes d’Almansur el 985.

La vegetació dominant en aquest indret és típicament mediterrània, amb llentiscles, aladerns i garrofers. Aquests darrers donen fe d’un passat agrícola anterior, la qual cosa també s’aprecia per les restes de feixes disposades als vessants.

Àrea de lleure de Santa Creu d'Olorda

La situació central d’aquest paratge, en el vessant occidental del Parc de Collserola, el fa accessible des de tots els nuclis de població pròxims: Molins de Rei, Valldoreix, Sant Feliu de Llobregat i Vallvidrera. Els elements que han configurat al llarg dels segles la fisonomia d’aquest indret –l’esplanada, els racons d’estada, l’església, la pedrera dels ocells, el puig d’Olorda i els camins que es perden sinuosos cap a les valls de Santa Creu i de Sant Feliu- són un excel•lent marc per al gaudi de tot tipus de lleure.

L’indret és una clariana enmig del bosc des de la qual tenim una bona panoràmica de la vall de Sant Feliu i del delta del Llobregat.

El topònim “Olorda” esmentat des del 986, és un mot pre-romà de possible origen basc que significaria “camí dels vedells”. L’església correspon a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda documentada ja el 1032 i modificada als segles XVI i XVII.