Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Ruta seguida: Camí de Bellveí a la Plana del Campaner-Gual de Bellveí a la riera de Calders-Plàtans de la porta de Bellveí-Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Riera de Calders-Camí de Sant Andreu-Barraca de vinya de Comellas-Restes enrunades de l’Església i rectoria de Sant Andreu-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Meandre de la Riera de Calders al Rial del Mestre Jan-tornada a Bellveí-Plana del Campaner-Resclosa i Canal de Viladecavalls i tonada final a l’aparcament

Avui, ens hem tornat a acostar a la zona de Bellveí per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja hem fet en altres ocasions.

Deixem el cotxe a un marge de la pista, a la cruïlla amb el camí que va a la resclosa i a l’inici del Canal de Viladecavalls-Jorba.

Comencem a caminar en direcció a Bellveí per la pista de terra. En arribar a la “porta” flanquejada per dos grans plataners, travessem el Gual de Bellveí pel pont de pedra. A l’altre banda de la riera de Calders trobem un magnífic lloc envoltat de deu grans plataners centenaris i una àrea de pícnic amb un parell de taules rodones fetes amb pedres de molí. Dos d'aquest plataners configuren el que es coneix com "Els Plàtans de la Porta de Bellveí", una mena de porta d'entrada al Gual i a la Font. Al recinte també podem admirar alguns grans roures centenaris. Cal remarcar que la font fa anys que no raja.

A tocar de la font també podem veure les construccions que configuraven la fàbrica i l'antic Molí de Bellveí, amb algunes restes mig enrunades i una porta de ferro on es pot llegir el nom de lloc. Si seguíssim la pista arribaríem a la Casa Gran de Bellveí, però avui no anirem per aquesta banda.

Tot just abans d’arribar al molí, per la dreta surt un camí senyalitzat que va a un tram de la riera de Calders. És un tram molt bonic que travessa el bosc i desemboca a la riera, on el Tuc pot banyar-se tranquil.

Tornem de nou al molí i a la font de Bellveí, travessem el pont de tornada i, a la cruïlla amb un pal indicador caigut al terra, seguim per la pista de la dreta en direcció a Sant Andreu. És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la riera de Calders.

A poc de començar el tram, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Passat els blocs de pedra, per l’esquerra trobem un cartell del Mas Comelles i un corriolet poc marcat que ens portaria al mas. Nosaltres seguim per la pista principal de la dreta, en paral·lel a la riera de Calders i amb les primeres vistes de la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona, i una construcció més nova que sembla una granja d’animals.

Seguim avançant per la pista i, poc després, per l’esquerra veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comellas.

Passada la barraca, per la dreta, seguim un corriol que ens baixa directe a la riera. A partir d'aquí seguim un tram per la riba esquerra de la riera i travessem un petit tram de bosc de ribera que, a la tardor, apareix magnífic i solitari.

Travessat el bosquet tornem a sortir a la riera i remuntem a la pista de terra que va per la part alta. Pocs metres més enllà, des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (també anomenada de Bellveí) a la que ens dirigim.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes de vegetació. Fem una volta per les restes de les edificacions i seguim camí pel corriol que baixa a la Resclosa de Sant Andreu. Arribem a la resclosa que es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un bon aspecte, amb menys aigua que l’any passat, però amb prou cabal perquè el Tuc faci un bon bany.

Unes quantes fotos després, tornem enrere pel camí i, en lloc de tornar a la pista principal, seguim per la dreta en paral·lel a la riera. Així descobrim un parell de bonics racons on el Tuc torna a aprofitar per jugar i nadar mentre jo faig un petit mos per recuperar forces.

Seguim camí per la dreta, travessant molts arbocers farcits de cireretes d’arboç. El corriol s'enfila una mica per la cinglera que hi ha sobre la riera, amb magnifiques vistes de la pròpia riera i del tardorenc bosc de ribera. Finalment, el corriol empalma amb la pista principal a l'alçada de la part superior del meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan". Baixem pel camí en paral·lel a la riera fins trobar el camí cimentat que puja a Malniu, al Castell de Calders i al propi Calders si teniu prou ganes de caminar. Nosaltres a la cruïlla amb pal indicador, no seguim amunt. Fem una volta per la zona, on trobem un gual de pedra per travessar la riera amb prou aigua com per mullar-nos els peus, un indicador de la Font de l’Esquerda (que no visitarem) i una petita caseta amb la porta tancada.

Aquí ja donem per acabada l'anada de la ruta d’avui i tornem enrere per la mateixa pista de l’anada. A mig camí, per la nostra dreta, veiem una altra barraca de vinya restaurada a la que ens acostem per fer una visita i alguna foto.

Retornem a la pista i, en poca estona arribem a la zona d'aparcament del camí de Bellveí. Com encara tenim temps, agafem el corriol que surt de la pista on hem aparcat i, en un parell de minuts, arribem a la Resclosa i a l’inici del Canal de Viladecavalls-Jorba, on ja hem estat altres vegades i del que ja hem visitat diversos trams entre aquest punt i el seu final a la Colònia Jorba. El cert és que és una obra molt interessant i plena de raconets agradables.

Finalment, tornem a l’aparcament i, ara si, donem per acabada la ruta d’avui.

Molt curta i planera passejada en un magnífic dia de tardor, lluminós i molt agradable.

L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer. No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Llàstima que a la riera de Calders comença a faltar aigua, malgrat que encara hi ha prou. De fet, estem tenint una tardor molt seca i la natura comença a notar-ho arreu.

A veure si amb una mica de sort, ens deixa estar l'anticicló que ens acompanya des de fa uns dies. Tots ho agrairíem.

Salut i bona caminada !