Passeig pel riu Llobregat i la riera de Sant Esteve, o de Mura: Els Tres Salts, Tina Llobregat i Tines de les Solanes (Bages)

Passeig pel riu Llobregat i la riera de Sant Esteve, o de Mura: Els Tres Salts, Tina Llobregat i Tines de les Solanes (Bages)

Ruta lineal, d'anada i tornada, des del Meandre del Llobregat passant per:

- Passera dels Tres Salts al Meandre del Llobregat. Inici de la ruta (0.0 km)
- Cruïlla a la Casa de les Tines (0.5 km)
- Els Tres Salts (0.9 km)
- Tina Llobregat (1.0 km)
- Aiguabarreig de la riera de Sant Esteve i el riu Llobregat (1.3 km)
- Petit gorg (2.0 km)
- Tines de les Solanes (2.1 km)
- Gorg amb pont de pedra natural (4.0 km)
- Tines de les Solanes, de tornada (5.8 km)
- Tina Llobregat, de tornada (6.7 km)
- Els Tres Salts, de tornada (6.8 km)
- Aparcament final (7.4 km)

En un dilluns calorós de primavera, sortim a fer una curta passejada matinal per la riera de Sant Esteve, o de Mura. No havíem vingut per aquesta zona des del gran incendi del juliol de 2022 i, tot i que encara són molt visibles els efectes per la pèrdua dels boscos del voltant i el testimoni de molts troncs ennegrits i solitaris que aguanten dempeus, l’efecte visual no és tan trist gràcies al sotabosc exuberant de la primavera i la multitud de flors que veiem arreu.

Deixem el cotxe a un marge de la pista a la zona del meandre del riu Llobregat, on trobem un pal indicador, i comencem a caminar en direcció al Pont de Vilomara i Rocafort tot seguint el Camí del Llobregat, o GR 270, amb marques vermelles i blanques, que en aquest tram coincideix també amb el GR 4 i el Camí Ral.

Uns metres enllà arribem a la cruïlla de la Casa de les Tines, on ha desaparegut el pal indicador que hi havia. Per l’esquerra pujaríem a la Casa de les Tines per un camí marcat com particular. Nosaltres seguim rectes per la pista paral·lela al riu i, poc després, la deixem per baixar al riu per la dreta.

Travessant el pla herbat arribem al riu Llobregat, a l’alçada del salt d’aigua conegut com els Tres Salts que, afortunadament, ha recuperat el seu millor aspecte per les pluges d’aquestes últimes setmanes. Com no hi ha cap protecció, vigileu si aneu amb canalla petita de que no s'acostin gaire al salt per evitar accidents.

Aquí el Tuc s’està una bona estona banyant-se. Fem algunes fotos i, sense tornar a la pista, seguim camí pel corriol paral·lel al riu.

Passem per l’aiguabarreig del Llobregat amb la riera de Sant Esteve i seguim pel corriol que remunta la riera per l’esquerra, amb molt poc aigua en aquest tram.

Uns metres enllà pugem novament a la pista i, en pocs minuts, arribem a una ampla zona empedrada on, a l’altra banda de la riera, veiem les magnífiques Tines de les Solanes, que tot i presentar alguns signes d’abandonament encara conserven, majoritàriament integra, la seva estructura.

Hi ha un pal indicador múltiple per la banda nord del camí. Ens estem una estona perquè el Tuc gaudeixi del bany i després seguim a l’est pel costat de la riera. És una zona que hem visitat moltes vegades perquè ens agafa a prop de casa, però aquesta vegada podem seguir el curs de la riera sense mullar-nos els peus perquè no baixa gaire cabalosa.

Poc a poc anem avançant fins un punt que hem de travessar la riera i, ara per la banda dreta, arribem a una zona molt bonica on trobem un gorg sota un “pont” de pedra format per la caiguda d’un gran roc arrodonit que, en caure, va quedar clavat sobre la riera formant un pont ben curiós. En aquest punt és on trobem més cabal d’aigua i on el Tuc pot banyar-se millor.

Fem una mica de grimpada per la paret de pedra de la dreta i pugem a la part superior del gorg, on tenim una bona perspectiva de la zona des de les altures.

Una metres enllà, per la pista, tenim la Tina Transformada i la Tina Solitària que avui no visitarem perquè ja ho hem fet en altres ocasions.

Tornem a la part baixa del gorg per fer un petit mos i, amb les forces recuperades, iniciem la tornada desfent el camí d’anada.

Passarem novament per les Tines de les Solanes, l’aiguabarreig i els Tres Salts del Llobregat fins arribar, finalment, a la zona d’aparcament, on el Tuc farà l’últim bany del dia.

Ruta tranquil·la i planera que primer ressegueix el riu Llobregat i després la riera de Sant Esteve, o de Mura, fins arribar a un bonic gorg on descansem una estona abans de començar el camí de tornada. Molt recomanable sempre, però principalment en èpoques on el cabal d’aigua sigui el màxim possible. Per la pèrdua d’ombra provocada per l’incendi, també és recomanable no fer-la en dies de molta calorada o, en tot cas, anar preparats amb gorra i molta aigua.

Salut i bona caminada !