PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Georuta 17 - Monteixo - Norís - Aixeus
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.33 mi
- Elevation gain
- 3,428 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 3,428 ft
- Max elevation
- 9,507 ft
- TrailRank
- 40
- Min elevation
- 6,641 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 491
- Uploaded
- July 11, 2023
- Recorded
- July 2023
near Areo, Catalunya (España)
Viewed 385 times, downloaded 17 times
Trail photos
Itinerary description
Es tracta d’una ruta exigent que es pot fer en unes 6h 30min i que corona els pics del Monteixo (2905 m) i Norís (2828 m), units per una cresta amb alguna grimpada de grau II, i algun tram herbós de fort pendent, poc recomanable per persones desentrenades i no habituades a l’alta muntanya.
Aquesta ruta és una ruta circular que comença i acaba al pàrquing d’Aixeus, al qual si arriba pel desviament que hi ha al Pla de la Selva (pista forestal d’Àreu a la Molinassa). Durant temporada alta es troba en més bon estat i s’hi pot accedir bé, però és recomanable fer-la amb furgoneta o 4x4.
Tingueu en compte que aquesta ruta passa per una zona de fauna sensible, d’espècies amenaçades i protegides del nostre territori. Preguem el màxim silenci al llarg de tot el seu recorregut i no sortir del camí senyalitzat. Si porteu gos, ha d’anar lligat en tot moment. Si trobeu un niu, no el toqueu, allunyeu-vos-en ràpidament i aviseu al Parc Natural de l’Alt Pirineu (973 622 335 o pnaltpirineu@gencat.cat). Recordeu que el bany està prohibit als estanys d’alta muntanya. Les cremes solars, els repel·lents d’insectes i/o les toxines presents a la nostra pell afecten de forma severa els amfibis. Entre tots i totes podem ajudar a la seva conservació!
Waypoints
Waypoint
7,640 ft
Parada 1: Morena frontal i lateral
A la part final de la pujada a l’estany d’Aixeus es pot observar una morena frontal i una morena lateral. Les morenes són una forma d’origen glacial, resultant de l’acumulació de tills i marquen la posició d’un front glacial. El terme till fa referència als dipòsits de sediments glacials. En aquest cas, els tills estan formats per blocs angulosos de roques del Paleozoic (de fa uns 500Ma) inclosos en una matriu, amb molta variació de la mida dels blocs que el formen, ja que el glaç té una capacitat molt gran de transport i no classifica els sediments com ho fa, per exemple, l’aigua. L’extensió d'aquest dipòsit és d’unes 2.3 ha, i té un gruix màxim estimat de no més de 10 m. A causa de la seva elevada permeabilitat, els dipòsits de vessant i els tills conformen excel·lents unitats aqüíferes, i sovint alberguen surgències d’aigua subterrània. En són bons exemples la font Mentidora (al pont que travessa el barranc d’Aixeus prop de l’aparcament), o l’aigua que nodreix l’estanyol d’Aixeus, que es visita més endavant.
Waypoint
7,985 ft
Parada 2: Contacte entre roques paleozoiques
Si s’observa el terra amb detall, es poden distingir dues litologies ben diferenciades: la que es trepitja durant la major part de l’itinerari són pissarres i metagresos del període geològic conegut com a Cambro-ordovicià; i unes bretxes amb clastos angulosos de litologies variades i de mida centimètrica a decimètrica, aquestes en canvi, són de l’Ordovicià Inferior. Ambdós tipus de roca es formaren fa més de 470Ma, però el seu origen és molt diferent. Les bretxes, en l’ambient sedimentari original, són formades en zones d’alta energia. En canvi, les pissarres i metagresos, prèviament foren lutites i gresos sedimentats en ambients de menor energia que les bretxes. Posteriorment, a través d’un metamorfisme regional es transformaren en pissarres i metagresos. En les roques d’aquest aflorament també es poden observar rastres de les darreres glaciacions a través de la presència d’estries glacials, unes marques a la roca produïdes per les roques que arrossegava la glacera a la seva base.
Waypoint
8,038 ft
Parada 3: La morena frontal de la Petita Edat del Gel i l’estanyol d’Aixeus (2433 m)
El circ d’Aixeus, igual que els circs veïns de la Coma d’Orri, Ascorbes i Baiau, contenen rastres de les darreres glaciacions; és a dir, dels períodes en els quals les condicions eren favorables perquè es formessin glaceres a les capçaleres d’alta muntanya. Fins fa uns 10.000 anys, les glaceres encara ocupaven el fons de la majoria dels circs glacials de la capçalera dels rius pirinencs. Malauradament, als Pirineus catalans ja no queda cap glacera. La morena frontal que acaba a l’estanyol d’Aixeus marcaria el punt més extens de la glacera d’Aixeus en l’última pulsació glacial, vestigi, probablement del glaç que s’hi va acumular durant la Petita Edat del Gel (s. XIV-XIX).
Waypoint
9,121 ft
Parada 4: Farina de falla
La canal que baixa de la cara NE del Monteixo se situa al contacte entre dos blocs separats per un pla de falla inclinat o superfície de lliscament. El bloc superior que queda per damunt del pla de falla ha patit un desplaçament a favor de la gravetat cap a baix. Prop de la parada, uns 10 m més avall dins la canal, aflora una banda de 20 cm de gruix de farina de falla, una mena de roca d’aspecte farinós triturada a causa de la fricció entre els blocs desplaçats.
Summit
9,503 ft
Parada 5: Panoràmica des del cim del Monteixo (2905 m)
Des del cim del Monteixo es pot observar una espectacular panoràmica dels Pirineus, amb cims com l’Aneto, Tristaina, Boumort o el Montsent de Pallars. L’espatlla del Monteixo té diversos esglaons donats per les fractures de la gran estructura que es dona al vessant nord d’aquest cim, el sackung d’Aixeus.
Waypoint
9,094 ft
Parada 6: Estanyet de Norís: no tots els llacs d’alta muntanya són d’origen glacial
L’estanyet de Norís, situat a 2680 m és un estany de dimensions molt reduïdes que té el seu origen en una de les fractures que afecten el massís de Monteixo-Norís. El Pic de Norís està situat al bloc superior, desplaçat en direcció nord. El moviment del bloc superior afavorí la formació d’una depressió de dimensions reduïdes que han permès la formació de l’estanyet.
Waypoint
8,695 ft
Parada 7: Part frontal del sackung d’Aixeus (la muntanya trencada)
El petit cim on es troba aquesta parada està marcat per una petita fita, però no té cap nom sobre els mapes excursionistes. Es tracta d’un cim de la cresta que separa el pic de Norís de lo Sentinella, una cresta amb agulles punxegudes. Des d’aquest punt hi ha una panoràmica del Monteixo que permet veure les dimensions del sackung d’Aixeus. Els sackungs són processos induïts per la gravetat que afecten àmplies zones de vessant. Evolucionen durant milers d’anys i poden desplaçar volums de roca de fins a centenars de milions de metres cúbics. Solen donar-se quan les glaceres que circulen pels fons de vall es fonen, ja que el massís perd la pressió que exercia el volum de gel a la seva base. Aquest moviment és perfectament visible des d’aquest cim, i es pot reconèixer per la presència de crestes dobles, petites crestes i valls transversals a la direcció del pendent. La configuració de crestes i valls, juntament amb les profundes fractures que afecten el vessant fan que l’aigua s’escoli ràpidament entre les roques i flueixi fins al peu de la muntanya, d’on brollen nombroses fonts, com la de Mossèn Batlle al Pla de Boet.
Lake
7,761 ft
Parada 8: Estany d’Aixeus (2366 m)
Als Pirineus la majoria dels llacs tenen el seu origen en l’erosió basal que produeixen les glaceres. Com que el gel té dificultat per desplaçar-se muntanya avall, excava cubetes en les zones de substrat més tou, que en retirar-se la glacera s’acaben omplint d’aigua, i posteriorment de sediments. L’estany d’Aixeus n’és un clar exemple de llac d’origen glacial.
You can add a comment or review this trail
Comments