Parc Natural de l'Albufera: La Devesa - Mallades - Estany d'El Pujol - Dunes

Pàrquing platja del Saler

Àrea Recreativa El Muntanyar de la Mona

EL MUNTANYAR DE LA MONA
Entorn d'esta parada, es troba una zona usada des de fa temps, com a àrea d'esbargiment anomenada el Muntanyar de la Mona. El seu nom possiblement estiga relacionat amb la Mona de Pasqua. Esta zona de matoll obert, prop del mar, amb ombra i pròxima al poble del Saler la farien idònia per a menjar-se la mona (tradició arrelada de famílies i grups d'amics es menjaven junts la mona el dilluns de Pasqua).
La mona és una coca de massa bescuitada decorada amb un ou dur que se sol esclafar en el front del company per trencar-ne la corfa, abans de pelar-lo i menjàr-se'l.
La paraúla mona prové del vocable àrab munna i significa obsequi. Al segle XVIII, la mona era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols. El nombre d'ous que l'acompanyaven corresponia a l'edat del xiquet. Açò es feia fins que este complia 12 anys.

Esquerra - Camí Vell de la Devesa

El camí Vell de la Devesa recorre trams de mallades i de bosc. És difícil eixir-se'n perquè la vegetació és molt desa. Arbusts voluminosos, que ens sobrepassen en alçada, s'emboliquen amb les lianes que també s'enfilen pels pins fent una barrera impenetrable i punxant. És la Devesa més autèntica.

Camí Vell de la Devesa

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
L'OLIVERA La presència d'esta olivera i d'altres, així com d'alguns exemplars de figueres i garroferes disperses per la Devesa, demostren l'existència d'antics cultius a la zona. L'olivera és una espècie típicament mediterrània adaptada al clima de la zona, present als paisatges de la Península Ibèrica com un element més dels ecosistemes mediterranis i de la cultura.
L'EUCALIPTUS A principi del segle XX, a fi de dessecar les mallades existents a la Devesa, s'hi va introduir l'eucaliptus, una espècie al·lòctona d'origen Austral capaç de resistir entollades temporals, amb creixement ràpid i elevades necessitats d'aigua. A mes, com s'observa en este punt, també va ser utilitzat com a arbre ornamental. L'eucaliptus és una espècie que causa danys importants en l'ecosistema on ha sigut plantat perquè competix avantatjosament amb la vegetació autòctona per l'aigua i els nutrients existents al sòl, i perquè les seues fulles exsuden certes substàncies que impedixen la germinació d'altres espècies.

La Mallada del Saler

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA MALLADA DEL SALER L'àrea deprimida que observem és la denominada Mallada del Saler. Les comunitats vegetals que viuen a les mallades es distribuixen a manera d'anells concèntrics, en funció de la salinitat i composició del sòl. Al centre de la depressió, el sòl queda despullat per la gran concentració de sals i es clavilla en època estival per la dessecació dels llims. La primera comunitat vegetar que apareix més pròxima al centre, està formada per espècies herbàcies suculentes anuals que li donen a la tardor un aspecte rogenc, entre les quals destaquen espècies com ara la Salicornia emerus i la Suaeda marítima. Al voltant de l'anterior o substituint-la hi ha una comunitat de plantes perennes més robustes que les anteriors que formen també grups aïllats al sòl nu, dominen'espècies com ara la Sarcocornia fruticosa i l'Arthrocnemum macrostachyum. Als cinturons més exteriors apareixen comunitats de juncàcies, ciperàcies, gramínies i plantatges que preferixen sòls menys salins i amb una certa humitat que formen praderies molt denses.

Una mallada és una zona que s'inunda amb les pluges a l'hivern i conforme arriba la ćalor de l'estiu l'aigua s'evapora fins a quedar-se completament seca. Les plantes i animals d'estes zones han d'adaptar-se a viure en un medi aquàtic i un altre sec al llarg de l'any.

Espècies enfiladisses

ITINERARIS PAISAGÍSTICS:
ESPÈCIES ENFILADISSES En este paisatge crida l'atenció l'arítjol o parrilla (Smilax aspera L.), espècie enfiladissa que s'encimbella pels arbustos i troncs nus dels arbres, a la recerca de la llum necessària per a realitzar la fotosíntesi. Altres espècies enfiladisses que també vorem al llarg d'este recorregut encimbellant-se pels arbres i arbustos són el xuclamel (Lonicera implexa Air.) i la vidiella (Clematis flammula L).

Esquerra

Dreta - Les Dunes d'interior

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LES DUNES D'INTERIOR Ens trobem al sistema dunar intern, el més antic de la Devesa. En este ecosistema s'establix la màquia litoral, la comunitat més evolucionada de la Devesa, composta per una vegetació molt més desenvolupada, constituïda per un estrat arbori principalment de pi blanc i un estrat arbustiu de gran diversitat i cobertura, format per espècies com ara l'aladern, el llentiscle, la murta, l'arç negre i un gran elenc d'espècies subarbustives i herbàcies.

Itinerari dels Sentits

L'itinerari partix del Camí Vell entrant pel Tallafoc de la Rambla, cap al sud, i s'endinsa cap al matoll i l'interior de les dunes fixes. Amb este itinerari descobriràs la naturalesa tot utilitzant els 5 sentits.

Mallada de la Rambla

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA SESQUERA La sesquera (Erianthus ravennae (L.) Beauv.) és una canya de mitjana altura, que habita en depressions moderadament humides. La seua floració té lloc a la tardor, formant cridaners plomalls. Com a curiositat, cal assenyalar que la canya d'esta planta s'utilitza en pirotècnia per a llançar eixides de coets per tindre buides les seues tiges.
LES JUNQUERES Les junqueres són freqüents a les malladas poc salines i amb un cert grau d'humitat. Des d'ací podem observar dos tipus de juncs, el Juncus acutus L. i el Juncus maritimus L., ambdós amb fulles punxants però fàcilment distingibles perquè el primer presénta les flors agrupades de forma més compacta. Una altra espècie que veiem des d'esta parada és el Scirpus holoschoenus L., identificable perquè posseix les seues flors agrupades de forma esfèrica i de color marró.
ELS XILÒFAGS Ens trobem davant d'un tronc que està sent descompost pels insectes i fongs xilòfags, és a dir, aquells que en la fusta troben el seu lloc de vida i font de nutrició. Cal indicar que alguns insectes xilòfags es poden reconéixer al tronc pel tipus de perforació que realitzen en la fusta.

La Mallada Redona

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA MALLADA REDONA Ens trobem davant de la Mallada Redona, una de tantes depressions que van ser alterades a fi de dessecar-les, mitjançant diferents sistemes. El més antic del que es té referència va consistir a excavar una xarxa de xicotets canals coneguts localment com a anguileres, que permetien l'eixida de l'aigua de les mallades a la mar. Posteriorment s'hi van realitzar plantacions amb eucaliptus. En moments previs a l'execució del projecte d'urbanització de la Devesa, la tècnica aplicada va consistir a obrir sobre les mallades una sèrie de rases paral·leles que trencaven la capa impermeable i en permetien el drenatge, i ja en ple procés d'urbanització, es va procedir a reomplir quasi totes les mallades amb arena procedent del primer cordó dunar, inclús arribant a ser ocupades per vials i edificis. Com es pot observar, la Mallada Redona actualment es troba terraplenada i amb un fort desequilibri en la biocenosi vegetal.

Una mallada és una zona que s'inunda amb les pluges a l'hivern i conforme arriba la ćalor de l'estiu l'aigua s'evapora fins a quedar-se completament seca. Les plantes i animals d'estes zones han d'adaptar-se a viure en un medi aquàtic i un altre sec al llarg de l'any.

Mallada del Garrofer

La Venta de bous

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA VENTA DE BOUS Des d'esta parada s'observa la Venta de Bous, una instal·lació pertanyent a la Diputació de València, utilitzada per a albergar en certes ocasions els bous de les fires taurines de la ciutat.

El Pla del Garrofer

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
ELS LÍQUENS Els líquens que s'observen sobre els troncs i branques d'estos tamarits i llentiscles, es denominen epífits. Es caracteritzen per no desenvolupar-se sobre el sòl, sinó sobre un substrat com el tronc d'un arbre, les roques o inclús parets, i depenen totalment dels nutrients que transporta l'aire. Estos líquens s'utilitzen com a indicadors de la qualitat de l'aire ja que són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica. Quan augmenten els nivells de contaminació estos solen desaparéixer.

El Pla del Garrofer

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
EL PLA DEL GARROFER L'any 1980 al lloc on ens trobem, conegut popularment com el Pla del Garrofer, es va produir un gran incendi. En esta zona prompte van aparéixer els primers rebrots i germinacions d'espècies que es veuen afavorides pel foc, de la mateixa manera que ocorre en altres àrees incendiades. S'hi podien vore amb facilitat rebrots d'espècies com el coscoll i el margalló, així com llavors germinades de pi i estepes. Actualment podem comprovar que el procés de regeneració natural, sense cap tipus d'intervenció humana, és tot un èxit.

La Urbanització del Saler

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA URBANITZACIÓ A finals dels anys 60 s'inicia un procés urbanitzador que va alterar greument els tres ecosistemes existents a la Devesa. El primer cordó dunar va ser arrasat quasi en la seua totalitat i va ser substituït per un passeig marítim, les depressions interdunars van ser omplides amb arena de les dunes davanteres i el sistema dunar interior es va fragmentar amb la construcció d'edificis, carreteres, i infraestructures hidràuliques i elèctriques, com es pot comprovar des d'esta parada. Tan evident devastació va desencadenar una fortíssima resposta ciutadana que, amb el suport de col·lectius universitaris i conservacionistes, van aconseguir paralitzar la urbanització a finals dels anys 70.

Senda

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LES PLANTES AL·LÒCTONES Els edificis que observem, producte de l'època de la urbanització, es troben enjardinats amb nombroses espècies-al·lòctones, que anirem trobant des d'ací fins a la següent parada. Davant de nosaltres tenim una planta originària de Mèxic conegudạ amb el nom de pita (Agave americana L.). Destaca per florir tan sols una vegada en la seua vida, al cap de 10-15 anys, a lestiu, i produir un gran tija de fins a 10 m d'alçària, a la part superior del qual apareixen les flors. Després de la floració la planta mor. A continuació ens trobem amb l'ungla de lleó (Carpobrotus sp.), una planta originària de Sudàfrica. Es caracteritza per cobrir ràpidament el sòl que habita, suposant un perill per a la vegetació autòctona. A la part dreta del recorregut observarem unes bardisses amb dos espècies al·lòctones, el pitòspor i el miòpor, molt utilitzades en jardineria.
PAISATGE ALTERAT Des d'esta parada ens podem fer una idea de l'estat en què hauria quedat tota la Devesa sinó s'haguera paralitzat la urbanització. Hi hauria luxosos hotels, unifamiliars, multitud d'edificis enjardinats amb espècies al·lòctones, una gran xarxa viària amb les seues àrees d'aparcament com la que tenim davant i una població permanent de més de 40.000 habitants.

Esquerra

Waypoint

Anguilera i El Plantatge

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
ANGUILERA El sistema més antic, del qual es té referència, utilitzat per l'home per a dessecar les mallades va consistir en una xarxa de xicotets canals coneguts localment com anguileres, que permetien l'eixida de l'aigua d'estes depressions cap a la mar. A la dreta del camí podem observar restes d'una antiga anguilera. El nom d'anguilera se deu al fet que les anguiles, molt abundants fins als anys 60 del segle XX, utilitzaven esta xarxa de xicotets canals per a moure's entre la mar i el llac de l'Albufera.
EL PLANTATGE En esta depressió on la humitat és abundant i el contingut en salinitat baix, hi apareixen comunitats de juncàcies, ciperàcies, gramínies i plantatges. En particular cal destacar la presència a banda i banda del camí del Plantago crassifolia Forsk., planta que viu als marges de les depressions formant gespa prou densa, distingible per les seues fulles linears, carnoses i semicilíndriques, a vegades amb algunes dents a la vora.

El Senill i Vegetació de saladar

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
EL SENILL A la dreta del camí podem observar el senill. Esta planta perenne, pròpia de regions temperades, la podem trobar en sòls humits, aigües poc profundes, marjals i rius. Es caracteritza per la seua tija alta i esvelta coberta de fulles llargues i amples. La seua floració té lloc cap a finals d'estiu i tardor, i forma cridaners plomalls localitzats en la part superior de la tija. El senill, juntament amb altres espècies de gramínies, ha constituït durant molt de temps una matèria primera per a múltiples aplicacions domèstiques, ja que es trobava a l'abast de tot el món. VEGETACIÓ DE SALADAR À l'esquerra del camí veiem dos espècies que normalment ens podem trobar a les depressions amb sòls argilosos, fortament salins i humits, es tracta de la sosa alacranera (Sarcocornia fructicosa (L) A. J. Escolta) i la sosa sabonera (Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris). Són xicotets arbusts, amb tiges carnoses i articulades i amb les fulles reduïdes a xicotetes escates. Estes plantes es poden confondre molt fàcilment entre elles, les reconeixerem perquè la sosa sabonera desenvolupa el conjunt de flors sobre branques jóvens, que queden exposades a la part superior de la mata, mentres que la sosa alacranera les desenvolupa a la seua part interior. També podem observar en les proximitats d'esta parada una planta característica de sòls salins però sense entollades contínues, la coneguda bleda borda o encisam de mar (Limonium sp.).

La Mallada Llarga

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
LA MALLADA LLARGA La depressió interdunar davant la qual ens trobem, coneguda com la Mallada Llarga, va ser recuperada l'any 2004. La seua regeneració va consistir a extraure amb ajuda d'una retroexcavadora l'arena que cobria la mallada, fins a la capa impermeable de llims grisos que caracteritza este ecosistema. Posteriorment, es va modelar el perímetre de la mallada amb pendents suaus, a fi de facilitar-hi un accés còmode a l'avifauna.

Pont de la Gola d'El Pujol

LA GOLA D'EL PUJOL L'aiguamoll del Parc Natural de l'Albufera es comunica amb la mar a través de cinc goles o canals. Tres d'elles (la Gola d'El Pujol, la del Perellonet i la del Perelló) comuniquen el llac de l'Albufera amb la mar. Les altres dues (la Gola del Rei o del Mareny i la de Sant Llorenç o del Canut de Cullera), evacuen les aigües de la marjal de Sueca i Cullera. Dels tres canals que comuniquen el llac amb la mar, el del Pujol, és el més modern. Es va construir en 1953, a un poc més d'un km, al sud, d'una gola que ja existia, la del Pujol Vell i es va fer per problemes de desguàs de l'Albufera i per la pressió dels arrossers. És l'única, a més, que comunica directament el llac amb la mar ja que les altres dues ho fan a través d'una xarxa de canals. Té 1 km de llarg i uns 45 m d'ample. El nom local de Pujol significa en castellà "montículo o colina" i fa referència, segurament a les dunes que es trobaven a prop. Des d'aquesta parada podem veure, a l'altre costat de la Gola i mirant cap a la mar, una de les dunes més altes que existien a la Devesa, el Muntanyar d'El Pujol. Aquesta duna, de 9,5 m d'altura, es va salvar del arrasament quan es va dur a terme el procés d'urbanització del Pla de 1965. Hui dia constitueix un exemple de les dunes que existien a la Devesa. La Gola travessa tota la Devesa d'est a oest. El recorregut de l'itinerari ens possibilita veure la mar i l'Albufera simplement girant el cap i ens permet adonar-nos que la Devesa és una estreta franja d'arena.

El Muntanyar d'El Pujol i l'estany artificial

ITINERARI PAISAGÍSTIC:
EL MUNTANYAR D'EL PUJOL I L'ESTANY ARTIFICIAL Des d'esta parada s'observa et Muntanyar d'El Pujol, que juntament amb el Muntanyar de la Rambla van ser els únics ecosistemes de dunes davanteres que es van salvar de la urbanització. Des de l'any 1984, estes zones estan tancades al públic pel seu gran valor ecològic. També podem contemplar des d'ací, el conegut Estany Artificial, construït durant el procés d'urbanització sobre una gran depressió per a albergar un futur port esportiu.

L'Estany d'El Pujol

L'Estany d'El Pujol és un llac artificial, excavat durant la urbanització de la Devesa de 1965 per a construir un port esportiu. Després de la paralització del projecte s'ha naturalitzat, i hui dia alberga espècies de fauna i flora de gran valor i interès.
El llac té una superfície de 10 ha. L'aigua és salada i el fons és irregular, i és perillós per al bany. La vora presenta dos pendents diferents: un suau, que forma una platja, i un altre abrupte. L'efecte del vent, juntament amb el plàncton i les sals minerals de l'aigua, pot formar escumes denses a les vores.

Platja de la Devesa

Desembocadura de la Gola d'El Pujol

Dreta

Tancat d'El Pujol

El terme tancat fa referència a un terreny voltat amb una tanca o mur.
El tancat d'El Pujol es va condicionar durant la dècada de 1980 per a protegir un sector de dunes que a penes havien sigut afectades per la construcció d'un passeig marítim. Cal destacar-hi la seqüència o sèrie de vegetació des de la platja fins al bosc.

El Muntanyar d'El Pujol

Durant el procés d'urbanització desenvolupat a la devesa a finals dels anys seixanta, el primer front dunar va ser destruït quasi en la seua totalitat per a ser substituït per un passeig marítim. El Muntanyar de la Rambla i el Muntanyar d'El pujol són les úniques que van sobreviure a este procés d'urbanització, i en este moment són testimoni de l'antic ecosistema dunar, d'ací la importància de la seua conservació.

Platja de la Garrofera

La Casbah

Dreta

Platja de la Garrofera

Hotel Sidi Saler

Zona de regeneració

Avinguda Gola d'El Pujol

Platja el Saler