Parc Nacional Borjomi-Kharagauli Georgia.

Per a fer aquest recorregut, o qualsevol altre a la zona, primer heu d'anar a inscriure-vos a l'oficina del Parc, que està a poc més d'un km a l'eixida de Borjomi seguint la carretera en direcció sud.
Aquí proporcionen mapes i tota la informació que necessiteu així com lloguer de material. Haureu de pagar si penseu dormir als refugis o plantar la tenda. Parlen angles i podran resoldre tots els dubtes que tingueu. A més a més hi ha una xicoteta exposició informativa sobre el Parc i la seua fauna, flora, etc.

El recorregut 10, que és el que vam triar, està pensat per a fer-lo en hivern amb raquetes de neu i un parell de dies, però és una bona opció si tan sols voleu fer una caminada circular per a un dia quan no hi ha neu.

Comença a Likani, això vol dir que vos farà falta un vehicle que vos acoste fins a l'entrada del parc on comença la caminada, uns 6 o 7 km calcule des de Borjomi. Si teniu vehicle, allí podeu aparcar-lo encara que el últim km el camí està malament per a vehicles normals.

Qualsevol taxi vos acostara en un moment i en acabar sol haver-hi vehicles esperant. Si no és així, a la bora del camí una vegada passat el pàrquing en una caseta hi ha telèfons de taxistes apuntats a la paret.

Una altra opció és caminar o anar amb Marshrutka, autobusos locals, fins al desviament de Likani. Des de Borjomi és una llarga caminada per la carretera però des del desviament, hauríeu d'afegir 1,5 km en pujada a l'anada i després baixar fins a la carretera a la tornada.

El recorregut és fàcil, tant de seguir com de caminar. Cada sender està marcat amb diferents colors, el nostre és roig, molt semblant al sistema europeu i no hi ha quasi possibles llocs on pugueu equivocar-vos, ja que a les interseccions hi ha pals indicadors.

Tota la primera part caminem per un bosc molt frondós i fresc. Al principi per una pista i després per un sender estret i costerut. Ens envolten les molses i la diversitat vegetal és impressionant. Avets, Teixos, Falagueres, bolets...

Una vegada dalt el paisatge s'obri un poc i en alguns moments tenim vistes que ens permeten veure les muntanyes cobertes de bosc, ja que normalment caminem a l'ombra i la nostra visió es redueix a la part baixa dels arbres.

La baixada és més comoda, ja que anem per un camí més ample. Això fa que puguem acabar la ruta sense pressa i gaudint del paisatge i de la frondositat d'aquestos boscos.

El temps de caminada es pot reduir àmpliament nosaltres férem moltes parades per a fer fotos i menjar móres i gerds, gaudir de l'entorn així com una parada per a menjar. Especialment la baixada va ser a ritme de passeig.