Palamós, camí de ronda-Cala Margarida-Cap Gros-La Fosca-Castell

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ens desplacem fins a Palamós i estacionem els vehicles al aparcament lliure del Hospital Provincial, situat al costat de la avinguda del Vial del Port.
Aqueta ruta ens ha servit per conèixer el nou tram del camí de ronda de la cala dels Pots i que uneix el passeig de les Pites al pedró de Palamós i les platges de la Fosca (a través del cap Gros), s’Alguer i Castell., Unes obres finalitzades a l’Abril del 2021.
Es passa per diferents penya-segats entre el Port Marina i la Fosca i també pel Càmping Palamós, on fins ara no es podia passar i obligava als usuaris a deixar el camí de ronda, entra dins del nucli urbà per acabar de nou enllaçant amb el següent tram del camí.
Entre el Port Marina i el cap Gros es situa Cala Margarida, una petita platja que en el seu moment va ser un diminut barri de pescadors. És de sorra gruixuda barrejada amb còdols força grans, per la qual cosa no és gaire còmoda per prendre el sol. D’aspecte eminentment mariner està flanquejada per una filera de casetes de pescadors, avui reconvertides en cases d’estiueig.
Sobre Cala Margarida comença la ascensió al cim del Cap Gros (el nou traçat del camí de ronda passa per sota), però nosaltres ens desviem (dreta) fins assolir el vèrtex geodèsic situat al seu cim i un xic més avall gaudim de les imponents panoràmiques que ens regala el seu mirador.
Seguim avall fins arribar a la platja de la Fosca, resseguim tota la platja gran i la de Sant Esteve i tot seguit arribem al Castell de Sant Esteve de Mar...
El Castell de Sant Esteve està ubicat en un indret privilegiat a nivell paisatgístic, de cara a mar sobre un penya-segat. Assentat presumiblement sobre una vil·la romana, és adquirit pel rei Pere II el Gran a Dalmau de Palol, senyor de Vulpellac, el 1277, per 6.000 sous, juntament amb el territori que l’envolta. L'interès de Pere II el Gran és la construcció d'un port reial al nord de Barcelona, que es farà al lloc veí de Palamós, i serà l'origen de la vila. A finals del s. XVIII havia perdut definitivament el sentit defensiu de l'edifici i s'havia convertit en un mas, raó per la qual s'hi van afegint noves construccions per tal d'ajustar-se a aquesta funcionalitat.
A mitjans del s. XX s'abandona el mas en què s'havia convertit i comença un procés de degradació de l'edifici que farà que, a principis del s. XXI, sigui eminentment una ruïna. El 2011 l'Ajuntament de Palamós va passar ser el titular del Castell de Sant Esteve i és en aquest moment que s'inicien els treballs de conservació de l’estructura.
Continuem camí de ronda i de seguida arribem a la “Pineda d’en Gori”. La Pineda ha estat, com a bona part de l'entorn que envolta la cala es Castell, una de les zones més verges de la Costa Brava, intent d'objecte d'especulació urbanística durant els últims anys. Afortunadament les plataformes veïnals segueixen unides i atentes a qualsevol agressió d'aquest tipus per impedir que aquest lloc tan emblemàtic de la Costa Brava centre sigui danyat per l'acció abusiva de l'home d'una manera irremeiable.
Pel que fa a aquest tram, s’ha restaurat el que fins ara era un aparcament, tornant a donar el caire natural a l’espai, fent-ho més atractiu i potenciant aquesta restauració ambiental amb vegetació autòctona i prioritzant el pas a peu per la zona.
Des de la pineda tenim una magnífica panoràmica de la Cala s’Alguer que en un tres i no res arribem. S'Alguer és una cala que sembla detinguda en el temps. Res sembla haver canviat en els últims anys. El seu fons transparent i cristal·lí, les seves cases de pescadors, el seu bosc ... tot segueix igual. I precisament aquesta característica puresa fa de Cala S'Alguer una de les cales més verges de la Costa Brava. Per això és molt tranquil, no sol estar excessivament concorreguda, ni tan sols a l'estiu. La sorra de Cala S'Alguer és de grava semi-gruixuda. Les casetes al costat de la platja (com la Cala Margarida), delaten el passat, com antic nucli d'habitants pescadors Avui dia es troba alegrement adornades i donen un ambient encara més pintoresc al conjunt de la cala. Aquest barri tradicional té el seu origen en l'any 1521, i la seva arquitectura, respectada al llarg dels segles, s'integra perfectament amb l'entorn natural del qual forma part.
Seguim camí de ronda fins la platja d’es Castell... aquesta platja és considerada la més verge de la Costa Brava, i un símbol de la lluita veïnal contra la preservació de l'entorn natural i a favor dels seus valors. Sense cap dubte, i més enllà de la seva extrema bellesa natural, la platja d'es Castell, té una indubtable importància en l'esdevenir de la Costa Brava.
Al inici de la sorra, continuem el sentit contrari a la platja per endinsar-nos al interior, seguint primer el contorn de la riera de l’Aubí, pujant al final fins el cim del turó de Les Serres, tot caminant per corriols. Al cim passem al costat d’un dipòsit d’aigua de boca i baixem fins la carretera d’accés a La Fosca, la travessem per continuar per una atapeïda pineda on es troba el enrunat mas Massoni, després sortim al carrer que limita amb el càmping Internacional Palamós i d’aquí al aparcament del Hospital de Palamós on tenim estacionats els cotxes.
Per finalitzar aquesta espectacular sortida, ens desplacem fins a Sant Joan de Palamós per esmorzar al Nou Bar.
Salut i bones caminades!!