Noguera: cims de Rocallarga i Solaverd, Castell de Boix i Pantà de Santa Anna

Atenció: ruta per a amants del salvatge i el fora sender. Marco difícil per això, però no té dificultats en forma de passos complicats o gaire exposició. Llegiu descripció.

Senderisme d'exploració per la riba catalana del Pantà de Santa Anna als cims que als mapes del ICGC apareixen anomenats com Rocallarga i Solaverd. No teníem cap referència de ressenyes ni tracks previs, així que ens vam anar equipats amb GPS, mapa del ICGC al GPS, i ortofoto per intentar trobar les zones més netes.

Llàstima que vam enxampar un dia de boira baixa i persistent, així que no vam poder valorar les vistes del Rocallarga. Tot i així, sembla que hagin de ser xules ja que el cim està ben obert. Ens en vam fer una idea amb el Peakfinder (enllaç). Després es va aixecar la boira una mica quan érem al Solaverd, suficient per poder veure el Pantà de Santa Anna.

Accés
Des d'Ivars de Noguera creuem el poble i seguim la pista, ben dibuixada als mapes ICGC, que passa sota el Tossal Roig i la Serra de Vicent, pel barranc de Tanca-li-porta fins al punt d'inici, un encreuament de pistes amb una creu.
En realitat, la ruta la vam fer en tres parts que he ajuntat com un sol track i vam anar amb el cotxe entre elles. La pista està en bon estat, però com sempre millor si el cotxe és una mica alt. Les tres parts a peu són:
- La circular que es veu al Rocallarga, des de la Creu.
- Una molt curta anada-tornada al Castell de Boix
- Una ruta lineal al Solaverd des d'on finalitza el track, prop del trencant cap a l'àrea d'esbarjo (panell indicador). A partir d'allà, un bassal profund, llarg i enfangat ens va fer optar per seguir a peu. La idea inicial - possible si la pista està seca - era arribar fins la base.


Rocallarga (cim SE: 20', cim principal: 25', retorn: 40')
- Des de la creu, pugem per on ens sembli fins a la carena. Terreny prou còmode.
- Un cop a la carena, ens l'esperàvem més neta però hi ha bastant arbust. El 90% del temps, avançarem lleugerament a la dreta (nord) de la "cresta" ja que està més obert.
- Arribem a un primer avantcim. La boira no ens deixa veure res però sembla obert. Seguim ara per la carena. Aquesta es va tornant bastant rocosa. La tendència és a vorejar els rocs pel vessant nord (a la dreta segons avancem) però millor no separar-nos de la "cresta", ja que hi ha una petita bretxa que ens permet còmodament arribar al collet entre els dos cims. Si seguíssim baixant pel nord, ens començaríem a trobar alguna petita desgrimpada i la vegetació que es va tancant cada cop més fins impedir el pas.
- Avantcim just sota el roc final. Aquí trobem una llauna clavada a una branca d'un arbust... en fi. Poca gent que deu venir, i els que venen...
- Per pujar al cim, ho fem grimpant el muret al sud del cim. Un pas de II o II+ curt. Per baixar-lo, ho fem per un petit esglaó que ens deixa davant d'un mur de vegetació. Per sort, podem fer-nos pas entre les branques, són només 2m fins sortir al collet amb l'avantcim.
- El descens decidim que el farem anant a buscar una pista que passa sota la carena pel vessant sud. Trobem rastres (de senglar o altres animals), passem sota una bauma, trobem antics murs de marges del que serien conreus fa temps, i finalment avancem pel vessant esquerre d'un petit barranquet fins trobar la pista.

Solaverd (de la base al cim: 25', fins al mirador nord: 10', descens: uns 15-20')
- Un cop som a la base (plans de Solaverd) pugem per on sembla més net a vista sobre el terreny i amb la ortofoto del ICGC carregada al GPS... No asseguro que el track sigui el millor "no-camí" fins a dalt, senzillament mireu-lo com una referència que per aquest vessant es pot pujar. En general, es van trobant rastres d'animals que faciliten avançar. Aquest cim, però, té molt més garric i per tant ens podem trobar amb culs-de-sac en forma de muralles vegetals...
- Just al costat del punt més alt (on hem deixat una fita) hi ha vistes cap al pantà. També una mica més enllà hi ha un esperó rocós que ens ofereix vistes a una una petita agulla-torreó separada del cim principal per una marcada bretxa.
- Creuant el bosc cimer, podem arribar a un altre mirador al vessant nord en forma de roc sortint. Val la pena, ja que estarem just davant d'on la cua del pantà s'estreta.
- Baixada pel mateix "no-camí"... més o menys.