Neveres de l'Ombria del Benicadell (PR-V 184, PR-CV 222, SL-CV 118)

Inici

PR-V 184

Dreta

PR-V 184

Nevera de Baix (de Carcaixent)

La Nevera de Baix es troba en el terme de Bèlgida, en la Vall d’Albaida i en la serra del Benicadell. El depòsit està quasi en l’eix del barranc, en l’àrea de la capçalera. Es tracta del vessant d’una de les llomes que forma la cadena de la serra, amb afloraments de roca calcària i sòls poc desenvolupats. Ambient de vessant i cadena de mitja muntanya, amb aprofitament tradicional de cultiu de bancals i ramaderia, actualment abandonats. La vegetació ha patit l’efecte d’incendis. En l’actualitat queda una formació de matolls (argelages) i alguns pins, bancals i construccions ramaderes (com el corral de Sr. Miguel). La Nevera de Dalt i la seua veïna Nevera de Baix eren conegudes com a Neveres de Carcaixent, ja que pertanyien a esta localitat de la Ribera Alta.

Nevera d'Enmig (de Carcaixent)

Nevera de Dalt (de Carcaixent II)

La Nevera de Dalt o de Carcaixent II es troba en el terme de Bèlgida, en la Vall d’Albaida i en la serra del Benicadell, ubicat en una vessant del Barranc de Fontanars. És de planta circular i ocupa l’eix d’una torrentera, en la seua capçalera. Vessant amb afloraments de roca calcària i sòls poc desenvolupats. El paisatge ha sigut modificat per l’ús agrari i ramader, actualment abandonats. Els incendis han destruït bona part de la vegetació, que actualment està composta de matolls (argelages, etc) i algun pi. En l’entorn hi ha restes de bancals i d’un corral.

Esquerra

PR-CV 222
PR-V 222

Casa de don Miguel

PR-V 184
PR-CV 222
PR-V 222

Esquerra

Nevera de la Lloma Solaneta

La Nevera de la Lloma Solaneta és troba en el municipi de Bufali, en la Vall d’Albaida, en la coronació de Lloma Solaneta en la Serra del Benicadell. Ès una nevera de planta circular de 8 m de diàmetre exterior. La part exempta de la construcció medix 4 m d’altura, dels quals 1,20 corresponen al mur (0,80 m de grossària) i la resta a la coberta. Construïda amb maçoneria n’hi ha prou de pedra calcària amb morter. La planta interior mesura 6,50 m de diàmetre i té una profunditat de 7,30 m fins al nivell inferior de les portes i 11 fins al centre de la cúpula. La part inferior del pou està directament excavat en la roca. En alguns punts la roca es presenta en volada; s’han construït uns murs de maçoneria de sustentació. La capacitat estimada és de 250 m³.

Caseta del nevater

Nevera de Diego

SL-CV 118

La Nevera de Diego esta sitauda al municipi de El Palomar, a la Vall d’Albaida, en la vessant W del Alt de la Font Freda, a la Serra del Benicadell. Depòsit de planta circular que aprofita el declivi del vessant. Al N enrasa directament amb el nivell de superfície, però cap al S queda progressivament exempta per damunt del vessant, per la qual cosa s’inscriu en una xicoteta plataforma inclinada sostinguda per un mur de bancal de pedra seca. Els murs estan construïts amb maçoneria calcària amb morter i tècnica de tapial.

Corral de Diego

El Corral de Diego és l'últim gran corral que trobem en aquesta banda del Benicadell. Des del segle XVI, donà nom a l'assagador conegut com del corral de Diego, al es pujava des d'Atzeneta, o camí d'Atzeneta, si es baixava des del Corral (part dels actuals SL-CV 118 i PR-CV 222). La seua localització, en l'encreuament de la ruta de les neveres i de l'esmentat assagador, fa pensar en el gran nombre de nevaters, traginers i ramaders transhumants que passarien per davant d'ell. La construcció del corral respon a diverses necessitats, la principal fou la situació estratègica on es reunien i es tancaven gran quantitats de raberes que circulaven entre la Vall d'Albaida i la comarques veïnes.
A més, la construcció del les neveres a prop dels corrals no és casual: la nevera del Pla d'En Roda o de la Fosca a prop del corral de Jeremies, la nevera de Penalba o de Joaquim amb els corrals de Penalba i de Joaquim, i la del corral i la nevera de Diego, etc. Així s'aprofitava la presència del pastors que pasturaven per la zona a fi de vigilar la nevera. Moltes vegades, també coincidia que el propietari del corral es corresponia amb el titular de la nevera, com és el cas de la nevera i el corral de Diego fins ben entrat el segle XIX.
Pel que fa a la propietat del corral que ens ocupa, pertangué durant el segle XVIII a un important ramader d'Atzeneta conegut com Diego Soler. A finals del segle XIX, concretament l'any 1884 la nevera pertanyia a un tal Mingo, mentre el corral passà a mans del carricolí Antoni Altabert Sanz. Els seus descendents i actuals propietaris, els també carricolins Batiste i Josep Altabert, continuaren explotant-lo fins ben entrat el segle passat. A partir d'ací, el corral entrà en un procés d'abandonament que l'ha dut a l'actual estat de ruïna.

Colomer

Es ben conegut en els nostres pobles el conflicte que es produeix entre els colombaires i les aus rapinyaries pel que fa a l'atac d'estes últimes als anomenats coloms esportius. Des de fa més d'una dècada la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge construeix al llarg de les serres valencianes colomers allunyats dels nuclis urbans, com este del terme municipal d'El Palomar.
La funció del colomer és un lloc d'habitatge i cria de coloms silvestres, que serviran d'aliment als rapinyaires que habiten la serralada del Benicadell: àguiles de panxa blanca, perdiueres, soliguers, falcons, etc.
Una selecció natural que fa que la població de coloms viu al colomer mai haja estat reposada.

Corral de Penalba

L'explotació ramadera: EL CORRAL DE PENALBA
L'explotació ramadera de la muntanyes pròximes per part dels moriscos, es ta palesa en les restes d'alguns corrals com el de l'Estanquer, en terme de Carrícola. Tanmateix, fou a partir dels segle XVIII quan apareixen els primers grans ramaders al recer de l'ombria del Benicadell, com els Pla i Ballester d'Atzeneta que acapararen xicotetes fortunes negociant amb ramaders de la marina Alta i del Comtat. Portaven pastors d'altres poblacions perquè els guardaren els ramats i promovien també la construcció de corrals i mallades.
Els corrals del Benicadell acostumen a situar-se en llocs molt visibles, aprofitant una lleugera vessant. La orientació dels corrals es procurava fer sempre cap a sud-est, a fi de protegir l'interior dels freds vents de tramuntana. Un altre aspecte important a considerar alhora de bastir els corrals, era la presència de l'aigua, subministrada gràcies a tot un seguit de fontetes, simes, codolles, tolls, etc, que encara brollen pels voltants (font del Pla d'En Roda, del Cardenal, etc.).
El corral era un lloc de producció: la munyida, l'esquilada de cabres I ovelles en estiu, la producció de xerri per al camp, etc. També es tractaven els animals malalts i ferits després d'una jornada de pastura, o bé del viatge si feia la transhumància.
Els corrals de la serra, tot que presenten una morfologia senzilla, obeeixen a diferents criteris i esquemes d'organització, depenents de la major riquesa productiva del ramat que allí es tancava. El perímetre i planta d'estos corrals són majoritariament rectangulars tendents al quadrat, utilitzant moltes vegades un sistema modular que permetia ampliar-los a posteriori. Este és el cas del corral de Penalba, que disposava de diversos espais coberts i descoberts per replegar el bestiar llargues temporades Els animals tenien així la possibilitat de circular entre els espais coberts i els descoberts del corral, segons l'època de l'any i l'oratge. A més, les subdivisions de l'espai permetien la separació del ganao prenyat o amb cria, del ganao forres.

Esquerra

Nevera de Joaquim

La Nevera de Joaquim es troba en el terme de El Palomar, a la comarca de la Vall d’Albaida, a 680 metres d’altitud. Depòsit de planta circular, de 8 m de diàmetre, construït en vessant suau orientat cap al sud. A la part nord, la construcció enrasa amb el nivell de la superflcie, mentre que al sud queda progressivament exempta per damunt del vessant. El pou queda inscrit en una xicoteta plataforma inclinada sostinguda per un mur de pedra seca. El mur aeri, molt deteriorat, va ser construït amb maçoneria de amb pedra calcària lligada morter de calç i tècnica de tàpia, té un gruix d’1,2 m, i s’hi obrin dues portes orientades cap al nord-nord-est i el sud-sud-oest, amb 1,4 m d’amplària exterior.

Casa del Nevater

Esquerra

Barranc de Fontanars

Pinada