Necròpolis dels Nens Xics – Torre de Vallferosa – Santa Maria i Sant Pere de Vallferosa – Balmes i roques endimoniades

Comencem la caminada al encreuament de la carretera LV-3005 amb la pista a Fustagueres, des d’on hem anat a la necròpolis dels Nens Xics on hem pogut veure un grup de tombes antropomorfes. Seguim la marxa i anem a Santa Maria de Sasserra o de Vallferosa, des d’on baixem per pista cap a la Torre de Vallferosa i l’església de Sant Pere, completament enrunada en el seu interior.

Desprès de visitar aquests indrets, baixem al pla on trobem un grup de cledes pel bestiar i un forn. Fem una anada i tornada a la balma de la font salada i deixant la pista pugem per un corriol a la Collita i can Cristòfol, des d’on anem a visitar la balma de Voliacs.

Seguim la marxa i ja veiem Fustagueres, però abans d’arribar-hi visitem les restes romanes, el jaciment del Camí Ral i les roques endimoniades. Per accedir a aquests indrets, hem hagut de passar per camps conreats, però sempre hem procurat passar pels vorals i així no trepitjar ni malmetre els sembrats.

A la casa de Fustagueres hi ha un seguit d’estris del camp i de la vida rural exposats entre els que en destaquem, una premsa de vi, un cup pel vi i un forn d’oli de gingebre. Des de la masia, amb poca estona arribem al punt de sortida.

La Torre de Vallferosa.-
És la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents.
Al voltant del 970 es construí¬ una primera torre circular ( d'uns 23 m d'alçada i un diàmetre intern d'uns 3,28 m) que presentava quatre plantes i terrat. L'accés es feia per una porta situada a la primera planta.
A les acaballes del s X fou ampliada en alçat i planta, a causa de la inclinació que presentava en el sector nord, practicant-hi un recobriment. Això va permetre disposar d'una caixa d'escales independent de la torre. Sota el terrat emmerletat es disposaren dotze sageteres repartides alternadament en dues fileres de sis. La porta es situà en un lloc més inaccessible i a major alçada.
En la tercera fase (s. XI) es reformà la planta baixa amb la construcció d'una volta amb un òcul central i s'incorporaren uns arcs diafragmàtics destinats a suportar els trebols de les plantes. També afectà la terrassa, primer amb la construcció d'una gran volta semiesfèrica per sostenir-la i després amb la construcció del mur ampitador, continu, que té una alçada d'uns 87 cm damunt del qual es bastiren setze merlets.
La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix), que recorda les construccions islàmiques. Destacar l'existència d'una latrina ( comuna), fet força insòlit en aquestes edificacions.
Història.- L'alt domini del castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052) fou dels comtes d'Urgell i després del comtat i ducat de Cardona, on s'integrà posteriorment a la batllia de Torà. En foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de Ribelles (1166), que la vengué a Bernat de Granyena (durant alguns anys la comanda templera de Granyena en rebé els fruits). Al segle XIV s'hi establí¬ la nissaga dels Brull (es conserva un sarcòfag de Bernat del Brull al Museu Diocesà de Solsona). La baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep de Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristòfol de Gironella, ciutadà honrat de Barcelona.
L'església fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per Guerau Ponç i Ramon Rotllan, amb la seva muller Adalgarús, amb els delmes i serveis que havien de fer els homes. L'església i les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell (després de Solsona). Els jesuïtes de Betlem de Barcelona feren alçar, el 1698, l'església que actualment es troba en runes.
Informació extreta de https://www.tora.cat