Nantes (França), passejada pim pam

Antiga fàbrica de galetes LU

Le Lieu unique és un centre de cultura contemporània categoritzat com a scène nacional pel govern francès, inaugurat a Nantes l'any 2000, que fa servir les instal·lacions de l'antiga fàbrica de galetes LU, les inicials de la qual també són les del centre. Le Lieu unique està ubicat al districte de Champ-de-Mars, a la vora del canal de Sant Fèlix, a l'extrem oriental del que antigament va ser l'Île Gloriette. Es troba molt a prop del Castell dels Ducs de Bretanya, de la catedral, del centre de congressos de Nantes i de l'estació de la SNCF. Els edificis originals, obra de l'arquitecte Auguste Bluysen, van ser rehabilitats per l'arquitecte Patrick Bouchain després de la clausura de la fàbrica. Catalogats com a "escena nacional" pel govern francès, l'equipament ofereix espectacles, concerts, esdeveniments, exposicions, conferències... a més d'un espai de restauració, una llibreria, una guarderia i un hammam (bany turc).

Casstell dels Ducs de la Bretanya

Castell dels ducs de la Bretanya

Casstell dels Ducs de la Bretanya

Rue du Chateau, al fons els magatzemz Lafayette

Esglèsia de la Santa Creu

La construcció d'aquesta església va tenir lloc el 1685 i esdevindria una de les destacades esglésies de culte catòlic romà de Nantes. No es va aconseguir acabar fins al 1860 a causa de diferents factors econòmics i socials. Bàsicament l'estil dels jesuïtes és el que es representa a aquesta església. Com a curiositat va ser durant un cert període una presó al llarg del segle XVIII. Val la pena destacar que el cor d'aquesta església el va fer Theodore Nau, a més de tenir el disseny del campanar d'Henri-Théodore Driollet. Precisament tant el campanar com les campanes solen ser símbols molt interessants d'aquesta església. Al púlpit Jean-Baptiste Carrier va tenir l'oportunitat de fer alguns discursos. A més, al costat de l'església hi ha el cementiri i la zona de l'antic convent, un lloc que avui dia és un jardí públic que també es pot conèixer, juntament amb una sèrie de sales de conferències. A més durant la visita a l'església és possible veure l'estàtua de la Mare de Déu del Socors, que és una de les millors talles, a més d'uns àngels tocant les trompetes a la part alta de la torre.

Esglèsia de la Santa Creu

Éloge du pas de côté . Elogi d'un pas al costat.

Place du Bouffay, Éloge du pas de côté est une sculpture en bronze qui représente, sous els traits de l’artiste, un personnage masculí en costum, li regard tourné vers l’horizon. Seul un pied repose sud li socle, l’autre s’en échappe. La sculpture devent ainsi l’allégorie du pas de côté et rend hommage à l’audace de la ville, à són engagement et à són rapport étroit à la culture. Reprenent els codes de la sculpture classique, Philippe Ramette proposa à Nantes deux Éloges implantés place du Bouffay et cours Cambronne. Cette sèrie rend hommage no no pas à la gloire d’un homme, mais à uneix attitude. Els œuvres de Philippe Ramette, que ell soient dessin, sculpture o photographie, expérimentent et proposent dels points de la vostra décalés sud li monde. Connu pour es mettre en scène, elegidament habillé de són eterna costume noir, l’artiste es représente dans ses photographies à l’envers dans un monde à l’endroit et inversement. Il questionne ainsi avec ses « expérimentations irrationnelles », la réalité dans ce qu’elle de més tangible et de més física. Tel un dandy qui traverserait les èpoques, il desafia la rationalité du monde et proposa, avec beaucoup de poèsie et d'humour, una visió absurde et metafísica. Dans l'univers de Philippe Ramette, entre comèdia i tragèdia, tota aquesta història d'acquisició de nous punts de vós i d'attitud contemplativa del món i dels paysages.

Riu Loira o Léger en bretó

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. Desembocadura devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (

Escola de Belles Arts de Nantes Saint Nazaire

Escola de Belles Arts de Nantes Saint Nazaire

Pôle des Arts Graphiques

Les Machines de l'île

Les màquines de la illa (en francès: Les Machines de l'île) és un projecte turístic, artístic i cultural desenvolupat a la ciutat de Nantes (França). Es compon d'un conjunt d'escultures metàl·liques, algunes d'elles autopropulsades, de grans dimensions i estètica steampunk, que s'exhibeix a les antigues drassanes navals de l'illa de Nantes (Parc dels Drassanes), davant del riu Loira.

Les Machines de l'île

Les Machines de l'île

El Grand Éléphant

El Grand Éléphant Es tracta d'un elefant mecànic de 12 metres d'alçada (com un edifici de 4 plantes) i 8 d'ample que té la capacitat de portar fins a 52 persones a les dues plantes que es desplaça a través de les antigues drassanes conduït per un maquinista. Realitza tres recorreguts diferents, tot i que el més conegut és el que fa entre el Carrousel des Mondes Marins i les Naus, on hi ha el taller i la Galeria de les Màquines. A més del seu impressionant moviment és sorprenent els brams que realitza en el seu moviment, així com l'aigua que expulsa per la trompa, mullant els visitants que observen el seu moviment.

El Grand Éléphant

El Grand Éléphant

Le Carrousel des mondes marins

The Marine Móns Carrousel (El Carrusel dels Móns Marins) Es tracta d'un carrusel gegant de 25 metres d'alçada amb 35 peces en moviment i capacitat per a 300 passatgers que representa criatures del mar a tres nivells: les profunditats del fons marí, el mar i els vaixells. Va ser inaugurat el 15 de juliol de 2012.

La grua groga Titan

La grua groga "Titán", Nantes És gran, fa 43 metres, pesa 400 tones i, sobretot, és groga. Aquesta grua Titan de la illa de Nantes és testimoni del passat comercial i industrial de la regió. Construïda el 1954 i utilitzada a l'emplaçament de les drassanes, aquesta màquina és avui un monument històric protegit. Orgull de la població local, s'ha convertit en una atracció turística, igual que la seva germana petita, vestida de gris, situada a un altre moll del port de Nantes. Una llibreria-restaurant l'espera als peus.

Restes d'antics astillers

Riu Loira o Léger en bretó

Quai des Antilles

Grua Titan Gris

Hangar Maurice Bertin - Chambre de Commerce de Nantes

Projecte de construcció d'un nou hospital a Nantes

Riu Loira o Léger en bretó. Marea baixa

Nuvols

Trentemoult

El riu més salvatge de França sap que la seva fi és a prop en passar al costat de Nantes. El Loira dibuixa una estampa ben diferent en una riba i una altra de la ciutat. El port de Trenemoult Rezé és el símbol de la naturalitat i la creativitat més pura. Aquest lloc és un dels més autèntics de Nantes. Carrers plens de vida, de personalitat, amb colors propis, inunden Trentemoult. Artistes i bohemis han trobat en aquest barri el lloc perfecte per viure-hi. La història i la tradició fluvial i marítima s'uneixen a l'enginy i la creativitat dels habitants. El simbolisme de les seves eines ha fet que aquest petit port de pesca a les vores del Loira es regeneri amb una bellesa singular. Convida el visitant que el conegui. Cèlebre per la pel·lícula "La Reina Blanca", Trentemoult observa tranquil·lament des de l'altra riba com Nantes creix. Mentre aquesta petita localitat és la destinació perfecta per a aquells vianants de diumenge que busquen alguna cosa diferent a la ciutat. Nostàlgia, màgia, bullici, originalitat... Tot això resumeix l'essència de Trentemoult. Que la teva imaginació sobrevol els seus carrerons!

trentemoult

trentemoult

trentemoult

Transbordador que creua el Loira desde Trentemoult

Transbordador que creua el Loira desde Trentemoult

Transbordador que creua el Loira desde Trentemoult

Maillé Brézé

Un vaixell de guerra únic que ara està classificat com a monument històric. Ancorat al moll del port de Nantes. El Maillé Brézé és l'únic navili de guerra declarat monument històric. És també el museu naval a flotació més important de França.

Maillé Brézé

Quai de la Fosse

Memorial de l'Abolició de l'Esclavitud

El Memorial de l'Abolició de l'Esclavitud és un museu de Nantes (França) que es va inaugurar el 1998 per commemorar el 150 aniversari de l'abolició de l'esclavitud quan el Consell Municipal de Nantes va decidir fer un memorial a l'abolició d'aquesta pràctica. El mes de setembre del 2011 s'obrirà al públic el Memorial de l'Abolició de l'Esclavitud. Aquest espai de memòria estarà ubicat a la vora del riu Loira, en un dels molls des d'on sortiren molts dels vaixells carregats d'esclaus africans en direcció a Amèrica i les Antilles. L'objectiu d'aquest espai és donar a conèixer el patiment de milions d'esclaus africans i invitar a la reflexió sobre l'abolició d'aquesta pràctica i sobre les noves formes d'esclavitud del segle XXI. Entre el segle XVII i el XIX tots els grans ports europeus participaven del negoci de l'esclavitud. La ciutat de Nantes va ser una de les principals ciutats franceses d'on van sortir més vaixells carregats d'esclaus africans cap a Amèrica i les Antilles. El comerç d'esclaus va enriquir molt la ciutat i els colons americans, ja que gràcies a l'esclavatge aquests disposaven de mà d'obra gratuïta per a les seves grans plantacions de tabac, cotó, sucre… Es calcula que unes 4.100 expedicions amb esclaus negres van sortir del port de Nantes cap a terres americanes.

Memorial de l'Abolició de l'Esclavitud

Racó de Nantes

Racó de Nantes

Plaça Graslin i Palau de la Ópera

Le Cours Cambronne

Estatua del general Cambronne

Pierre Jacques Étienne, vescomte Cambronne (Nantes, 1770-Nantes, 1842) va ser un general francès que va lluitar durant les guerres de la Revolució i en les guerres napoleòniques. Ferit a la batalla de Waterloo, a Cambronne se li atribueixen dues frases cèlebres quan va ser comminat a rendir-se per un oficial britànic, a qui va contestar: «La Guàrdia mor, però no es rendeix» («La Garde meurt, mais no es rendeix pas »). Posteriorment, i davant la insistència dels anglesos hauria afegit el que avui es coneix com la paraula de Cambronne (le mot de Cambronne), és a dir, Merda! («Mes!»). Les cartes publicades al registre de The Times, redactades quan era presoner, no esmenten cap de les frases, que també van poder correspondre al general Claude-Étienne Michel, mort a Waterloo. Més tard es va casar amb una dona escocesa i va ser nomenat vescomte el 1822.

Font

Restes arqueológiques

Museu d'história natural

Racó de Nantes

Passage Pommeraye

Poques ciutats d Europa poden presumir duna galeria coberta en dues plantes com aquesta. El passatge és una obra mestra arquitectònica del segle XIX (1983) i actua com a nexe entre el barri cultural Graslin i el barri Commerce. Després d'un llarg període tancat per obres de restauració, el passatge ha recuperat molts elements originals. Les galeries, els passadissos i les estàtues tornen a jugar amb els llums i les ombres que permet la gran vidriera. Aquest lloc ha inspirat molts artistes (J. Demy, Tardi…). Actualment s'ha obert una galeria comercial al carrer de Santeuil.