Muralles Romanes i Restes Romanes

Pl.Vila de Madrid/MUHBA Via Sepulcral Romana

1954 descobriment Via Sepulcral Romana A tots dos costats hi havia monuments funeraris: ares, esteles i especialment cupes, uns monuments semicirculars que recorden una bóta de fusta. Aquesta zona funerària es va utilitzar entre els segles I i III de la nostra era i, amb el pas del temps i amb les constants deposicions de riera, va acabar quedant totalment colgada, la qual cosa en va facilitar la conservació. Amb el desenvolupament de la ciutat medieval i moderna, al damunt s’hi va aixecar, el 1588, el convent de les carmelites descalces. Ja al segle XX, els danys que van patir tant l’església com la resta de dependències que formaven el convent com a conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil van motivar que des del consistori municipal es considerés el trasllat de la seu conventual i s’iniciés el procés de remodelació urbanística. En el marc d’aquesta conjuntura, a partir de finals de la dècada dels quaranta és quan es va planejar la definició de la plaça i es van descobrir les restes d’aquesta necròpolis tan significativa per al coneixement de la història de l’antiga Barcino. Al costat de l’àrea arqueològica trobem el Centre d’Interpretació, on es poden veure els objectes trobats al jaciment i on s’explica l’organització del territori de Barcino, la centuriació, les vies, els camins i també el complex món funerari romà, gràcies als diversos ritus documentats a la necròpolis.

Pl. 8 de març /Duran i Bas -Restes Aqüeducte Romà

Aqüeducte Romà. L’aigua a la ciutat de Barcino arribava des d’un punt dels voltants de la ciutat. Aquesta aigua provenia del riu Besòs, aproximadament per la zona de Montcada., Sant Andreu,Jonqueres,Via Laietana, Magdalenes , Pl,Duran i Bas on es poden observar quatre arcades de l’aqüeducte, quan van aparèixer en la paret mestra d’una casa enderrocada a la mateixa plaça i integrades al mur de separació de dues edificacions. I seguiria fins arribar a l’actual Plaça Nova, on es pot veure el punt per on entraria a la ciutat romana per la porta Praetoria(c/Bisbe) Aquest traçat s’ha pogut documentar arqueològicament amb restes de l’aqüeducte que han anat apareixent en aquest recorregut. Al llarg de l’Edat Mitjana, aquest espai on es situava l’aqüeducte, va ser un dels punts fora muralles on es va desenvolupar un barri de vivendes, o petit burg. El nom que va rebre va ser el de Vilanova dels Arcs, i n’ha quedat en el nomenclàtor de la ciutat el carrer dels Arcs. progressivament amb la construcció d’edificis les arcades van anar desapareixent del paisatge urbà de la ciutat

Pl.Nova - Portal del Bisbe (Porta Praetoria o Decumana Occidental)

La porta Nord-oest de la Barcino romana constituïa l'entrada a la ciutat pel decumanus maximus, un dels eixos de l'antiga colònia (serien els actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat). Originalment era una porta triforada, però només es conserven les dues torres semicilíndriques que la flanquejaven, una integrada a la casa de l'Ardiaca i l'altra al palau del Bisbe. Construïdes amb opus quadratum, van ser remuntades i reaprofitades en època medieval. Al segle XVII s'hi van obrir finestres i les torres van ser enllaçades amb un arc, que es va conservar fins al segle XIX, juntament amb diverses construccions d'època barroca. Adossada a una de les torres hi ha l'arcada d'un aqüeducte romà, reconstruïda l'any 1958 a partir dels fonaments trobats al subsòl. També hi veiem una fornícula amb la imatge de sant Roc, del segle XVI, protector contra les epidèmies.

Tapinería

Pl.Berenguer III

Pl.Angel/Llibreteria - Porta septentrional

Ens endinsem al carrer Llibreteria. Som al Cardo Maximus, és a dir, un dels dos eixos vitals més importants de les ciutats romanes. Aquest carrer era la continuació urbana de la Via Augusta marítima, que recorria la costa mediterrània. Aquí, el Cardo confluïa amb el fòrum de la ciutat i el temple, que eren els espais públics. Era el punt d’intersecció amb l’altra gran via de les ciutats romanes: el Decumanus (l’actual carrer del Bisbe).

Sotstinent Navarro/Palau Requesens

Baixada Caçadors/Pl.Carme Simó

Pl.Traginers

CSS Gòtic

MUHBA PORTA DE MAR Centre Cívic Pati Llimona. Portella de la Porta Decumana Oriental

C. del Regomir, 7-9 A l'interior del centre cívic ampliat s'han museïtzat les restes romanes, amb la presentació de la muralla i una de les torres circulars i la porta 'decumana' oriental o porta de mar, fonamentals en el paper comercial de la colònia, en què el port era un element clau de l'economia. La intervenció arqueològica ha fet aflorar així mateix les restes d'unes termes romanes pròximes, en què es pot distingir una piscina escalonada, murs divisoris de les estances, alguns amb estucs hidràulics conservats, i conduccions d'aigua.

La Muralla

MUHBA Domus Avinyo

La Domus Avinyó és una casa romana al subsòl de la finca del Carrer d'Avinyó número 15 de Barcelona.L'espai, un dels centres del Museu d'Història de Barcelona MUHBA, està ubicat a l'antic suburbium, el suburbi de la ciutat, traspassada la muralla romana, de la que se'n conserven restes. Al llarg de les vies que conduïen a la ciutat hi havia necròpolis. Convivien zones d'hàbitat i de producció, destinades a la metal·lúrgia, la terrisseria, la salaó, etc., amb vil·les suburbanes, dedicades bàsicament a la vinya, i producció de vi. La muralla comptava amb un fossat i zones d'abocadors —una d'elles molt a prop d'aquí— on es llençava entre altres coses, els atuells de ceràmica que ja no es feien servir.[2] L’intervallum era un carrer que recorria el traçat de la muralla pel seu interior. Servia per afavorir un accés ràpid a qualsevol punt. A Bàrcino va ser urbanitzat molt aviat, perdent la seva funció. Tenia una amplada d'uns 7,5 m en aquesta zona on, en un primer moment, va haver-hi un porxo. La domus va engrandir-se, agafant una part del carrer, on s'hi va construir un forn de grans dimensions, que estaria dedicat a la cocció de pa i relacionat amb alguna taverna o botiga per vendre

Porta Meridional/CallJueu

La Granja 1872

Muralla interior

Centre de Dia Ocupacional per a Persones amb Discapacitat Física Sínia.

Centre de Dia Ocupacional per a Persones amb Discapacitat Física Sínia.elements de decoració de collita pròpia del centre, trobem més muralla, arcades i una torre de defensa.

Plaça Frederic Marès amb c/ de la Palla

Muralla i torre a la plaça Frederic Marès al c/ de la Palla

Casa de l’Ardiaca

Casa de l'Ardiaca va albergar en la seva època la jerarquía eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII. Decoracions renaixentistes i un edifici gòtic ens donen la benvinguda a l’espai que actualment és l’arxiu d’història de la ciutat, i és exactament pel que ens serveix, per envoltar-nos de tots els detalls del passat de Barcelona, i no parlo tan sols en arxius, sinó per la seva pròpia construcció. Això és perquè ni més ni menys la Casa de l’Ardiaca conté en el seu interior part de la muralla i un fragment reconstruït de l’aqüeducte que neix en la porta d’entrada de la ciutat, ja que aquest espai era el dipòsit d’emmagatzematge d’aigua de la ciutat comptal.

Pl del Rei/MUHBA

Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana. El conjunt monumental de la plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. El fet determinant per a l’origen del Museu d’Història de Barcelona va ser el trasllat de la Casa Padellàs, pedra a pedra, des del carrer de Mercaders fins al solar de la plaça del Rei que feia cantonada amb el carrer del Veguer, l’any 1931, com a conseqüència de l’obertura de la Via Laietana. Les obres de fonamentació de la casa al seu nou emplaçament van permetre descobrir les restes d’una part important de l’antiga Barcino i van donar lloc a una ambiciosa intervenció arqueològica a tota la plaça del Rei que va continuar fins a la Guerra Civil. Aquesta troballa, juntament amb la recuperació del Palau Reial Major arran del desmantellament del museu de Santa Àgata i de la rehabilitació del Saló del Tinell (ocupat fins al 1936 per la comunitat de l’antic convent de Santa Clara de Barcelona), van confirmar la idoneïtat del conjunt monumental de la plaça del Rei com a emplaçament per al projectat Museu d’Història de Barcelona. Les restes que inclou el conjunt monumental de la plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, entrar en una tintoreria del segle II dC, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Palau Reial, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’hi ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània.

MUHBA TEMPLE D’AUGUST/CEC

El temple va ser construït al 15 dC juntament amb molts altres per ordre del segon emperador Tiberi, després de la mort d’August al 14 dC per divinitzar-lo, es va situar en el fòrum romà. El temple ocupava la part més alta de la Bàrcino romana, l’anomenada Mont Tàber, a 16,9 km a nivell del mar. De fet, a l’entrada principal podeu observar una placa que indica l’altura respecte al mar, el punt exacte del qual correspon a la roda de pedra que hi ha en el sòl. Aquest és l’altar sagrat del temple d’August. Hi ha 4 columnes romanes del Temple Romà .

MUHBA DOMUS DE SANT HONORAT

En aquest espai es conserven les restes d’una gran domus romana i de diversos locals comercials del segle IV, propietat d’un personatge important. Del segle XIII-XIV se’n conserven sis sitges per emmagatzemar tota mena de productes. L’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica a la finca del carrer de la Fruita cantonada amb el carrer de Sant Honorat. Les troballes arqueològiques que s’hi van fer van ser ben significatives, tot i que la descoberta no va ser una sorpresa, ja que l’any 1999 ja s’hi havien fet sondejos que havien dut a la localització dels primers mosaics romans. A conseqüència d’aquestes excavacions es van poder recuperar les restes d’una important domus romana i les estructures d’un gran magatzem medieval. El 23 d’abril de 2010 es va obrir aquest nou espai arqueològic de 680 metres quadrats.

MUHBA EL CALL

La seu del Museu d’Història de Barcelona al Call, inaugurada al març de 2015, està ubicada al bell mig de l’antic barri jueu, on hi havia la casa de Jucef Bonhiac, antic teixidor de vels. Es tracta d’un edifici d’origen medieval on es conserven restes originals dels segles XIII i XIV.El MUHBA El Call constitueix el millor punt de partida per endinsar-se en la vida de la comunitat jueva a la Barcelona dels temps medievals. Aquest museu aborda la trajectòria d’aquest col·lectiu en connexió amb la història de la ciutat i mostra l’esplendor del seu llegat cultural. L’objectiu no és només retratar els seus trets distintius o les fites que van aconseguir sinó tractar de comprendre la relació que hi havia entre els jueus i la resta de la població de la ciutat de Barcelona.

CALL de Barcelona

MUHBA Sta.Caterina

Situat dins de l’actual mercat de Santa Caterina, l’Espai Santa Caterina - Centre d’Interpretació Arqueològica resumeix alguns dels fets fonamentals de la història de Barcelona des de l’edat del bronze fins a les últimes manifestacions de l’arquitectura contemporània. Al segle XIII s’hi va aixecar el convent dominicà de Santa Caterina, primera seu del Consell de Cent de la ciutat. L’any 1835 va ser enderrocat –malgrat la seva indiscutible vàlua artística– i va esdevenir el segon mercat de Barcelona.Amb la creació del MUHBA Santa Caterina, centre d’interpretació arqueològica, es pretén donar a conèixer l’evolució d’aquest sector de la ciutat des de la prehistòria fins als nostres dies. La reforma del Mercat de Santa Caterina, culminada l'any 2005, va permetre fer importants excavacions arqueològiques a la zona. Al solar de l'antic mercat s'hi van descobrir restes que es remunten gairebé 4000 anys enrera, a l'edat del Bronze. El nou mercat, obra d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, incorpora un espai on s'explica la història de tot aquest indret, que va acollir un dels convents gòtics més importants de la ciutat.