Mura-Puig de la Balma-Puig Andreu-Puigbò-Turó dels Ducs-Mura

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Ens trobem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre les comarques del Vallès Oriental, del Vallès Occidental i del Bages. El Parc està situat entre la Depressió Central i la Depressió Prelitoral, entre el riu Llobregat, a l’oest, i el riu Ripoll, a l’est. Els municipis més propers són Matadepera i Mura. Avui caminarem per la Serra de l'Obac, sortint de Mura. Força llocs d'aparcament als volts del poble.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
Seguint bé el track la ruta no té dificultat, hi ha molts pals indicadors del Parc Natural i només cal anar una mica atents. No cal material de seguretat de tipus escalada, com a molt es fa alguna grimpadeta molt senzilla als petits cims. Atenció a les roques properes a la riera si estan molles.
3-GEOLOGIA I FLORA
El Parc Natural és un massís eminentment forestal, on predominen els alzinars a les parts altes i extenses pinedes als vessants. Però el que dona més personalitat al massís són els medis rupícoles amb formes de relleu espectaculars, un dels millors exemples de conglomerat (pinyolenc) del nostre país, juntament amb Montserrat. Hi podem trobar nombrosos hàbitats: cingleres, codines, coves i avencs, alzinars i boscos humits, pinedes, brolles, basses i rierols, masies i conreus, i tot en una superfície inferior a 14 mil hectàrees. Si hem de destacar alguns elements de flora hem de parlar de l’alzina com a reina absoluta sense discussió, trobem també pi blanc i pinassa, roure, àlber, molta estepa blanca, bruc, boix, romaní, savina, garric, arboç, llentiscle, marfull, heura, falguera, també argelaga, galzeran, càdec i té de roca i l’endèmica orella d´os a les roques dels canals.
4-FAUNA
La gran diversitat d’ambients facilita el trànsit de molta varietat d’animals, sobretot d’ocells. Puputs, orenetes, pardals, rossinyols, tallarols, perdiu roja, àliga marcenca, aligots, mallerengues, tudons, gamarús, merles, pit-roig, gaig, corbs, xoriguers, duc, falcons...i així fins a completar una llarga llista d’ocells que tenen a Sant Llorenç un recer ideal.
Granotes, serp d’aigua i visons a les basses i rierols; esquirols i guineus a les pinedes; ratolins de bosc i senglars als alzinars; rat-penats a les coves i avencs; cargols de codina, llagosta i escurçó ibèric a les codines. Això sí, cal molta sort, silenci i paciència per a poder-los veure en acció.
5-ELEMENTS SINGULARS
El Puig de la Balma
Els murs d'aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d'un cingle, tot aprofitant les cornises naturals. La part més antiga es podria considerar d'època preromànica, però s'hi han fet afegits al llarg dels segles. El casal és força irregular en tots els sentits: en alçada, amplària i profunditat. És destacable el caràcter defensiu i fortificat que aquesta construcció tindria anteriorment, aspecte que es pot deduir per la presència d'una espitllera tocant el sostre de la roca, des d'on es pot vigilar tot el camí d'accés a la casa. A la part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó. Al peu del camí, hi ha una altra balma amb un tancament de pedra seca. El sector més arcaic queda completat per unes arcades de caràcter medieval.
Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l'entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l'arxiu de la casa i data de l'any 1278, quan Ermengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l'Espluga de la Vila Mancada. L'època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles xiv i xv. Es pot considerar que l'edificació actual és d'època altmedieval amb elements preromànics, tot i que s'han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle xiii i algunes parts construïdes amb pedra tallada.
Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del xix, foren anys d'expansió a causa de l'explotació de les vinyes, i fou quan s'amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.
Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig. Actualment, aquesta família viu en una altra casa de construcció més moderna, situada al costat mateix de l'antiga balma. El mas acull un museu i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.

Vistes: Magnífiques tota l’estona, ja sigui per la flora del voltant als espais més tancats o per la grandiositat de les serralades properes als punts més oberts: Montserrat, Montseny, els propis cims de Sant Llorenç: La Mola, Montcau, Castellsapera, etc.
6-VALORACIÓ
Magnífica excursió que no té gairebé cap dificultat tècnica. La ruta, amb bon temps, es pot fer tot l'any. Sense punts d'aigua al recorregut, més enllà del restaurant de Puig de la Balma.
IBP = 51