Muntanya de Montserrat: algunes ermites i els cims de Santa Magdalena, Sant Jeroni i Sant Salvador.

Ruta caminada el 17 de maig de 2014.

Espectacular, il·lusionant, màgica, esclatant, meravellosa, miraculosa, sobrenatural... i només tota la infinitat d'adjectius possibles i positius serveixen per qualificar aquesta ruta.

La ruta comença a l'aparcament d'abans del monestir i se'n va per pista a la Creu de Sant Miquel (774 m). Es desfà el camí uns metres i se segueix la pista fins a l'ermita de Sant Miquel (823 m). Se segueix la pista i poc després d'una bassa es troba una drecera a la dreta que puja fins a tornar a trobar la pista que cal seguir cap a la dreta amunt. És el Camí de les Ermites.

Ara el camí passa pel Pla de les Taràntules i quan s'arriba a l'estació superior del funicular es tomba cap a l'esquerra. Uns metres enllà, i de mal trobar, hi ha la pujada a l'ermita de Sant Jaume, una ermita enderrocada amb molt bones vistes de l'ermita de Sant Joan, del Barcelonès i de l'Anoia. La boira llunyana no ens deixa veure més. Es desfà el camí d'aquesta ermita arrecerada a la Gorra Marinera i se segueix cap a la dreta.

Quan ja es té l'ermita de Sant Joan a prop s'agafa la drecera que baixa a Collbató i cal agafar el primer trencant a la dreta (nosaltres aquí ens vam perdre i no vam agafar el camí adequat; per això no vam arribar a Santa Caterina). La ruta torna a pujar i arriba a Sant Joan. A sobre mateix s'hi veu l'antiga ermita de Sant Joan que dóna pas a la de Sant Onofre i pujant per unes escales amagades a la paret s'arriba a les runes de l'ermita de Santa Magdalena (1090 m), a redós de la Magdalena Inferior. A l'esquerra de l'ermita hi puja un camí que, molt fàcilment, mena els senderistes al 100 cims de la Miranda de Santa Magdalena (1132 m). Des d'aquesta Miranda les vistes són grans; però encara resta el millor i el vent ens en va fer marxar ràpidament.

Es desfà un xic de camí i vorejant per l'esquerre s'arriba al peu de la Magdalena Superior. Aquí hi baixa un corriol estret, salvatge, ventós i pronunciat que glaça la sang dels caminants; no pel seu vertigen, sí per l'airet que hi deambula sense miraments.

Es baixa fins que s'arriba al peu de la Roca que es travessa i es puja per l'altra canal, la que fa de pas fronterer entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, el punt culminant de la zona de Tebes. De la base de la Gorra Frígia al camí s'hi baixa protegits per la natura; però per un caminoi tan vertical que al final hi té una corda per ajudar a baixar. És un tram divertit, per gaudir-lo i reposar... i fotografiar.

Es baixa un tram curt de sender i s'arriba a una pista principal, el Camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Aquest camí ja no es deixa més i sense pèrdua s'arriba a l'ermita de Sant Jeroni (1147 m). Ara cal seguir un camí que surt a l'esquerre i que, després de pujar una tirallonga estimable d'esglaons, deixa els caminants a un pas de l'abisme, el 100 cims de Sant Jeroni, un mirador amb unes vistes tan esplèndides que si s'ensopega un dia clar s'hi pot veure, fins i tot, l'illa de Mallorca. Un espectacle.

Ara cal desfer el camí, tornar a baixar els esglaons, tornar a l'ermita de Sant Jeroni i recular fins que es troba un trencant a l'esquerra que caldrà caminar. És a la base del Serrat de les Onze que hi passa una drecera de mal trobar que arriba a unes cordes. S'agafen les cordes per "escalar" i grimpar sense perill i trobar el sender que acaba a l'ermita de Sant Antoni. Des de l'ermita es poden recrear les vistes amb el Baix Llobregat a sota i, davant, bén bé a davant: el Cavall Bernat, una de les agulles més característiques i definidores d'aquesta muntanya màgica.

Es desfà un petit tram de camí i es baixa per una drecera gens perdedora que va deixant el Cavall Bernat a l'esquerra per començar a obtenir les primeres vistes de la Roca de Sant Salvador o L'Elefant i de la Prenyada. Aquesta zona és coneguda com la Serra de les Lluernes. S'arriba al Coll de la Canal Plana i a sota l'Elefant, el camí gira convençut cap a l'esquerra. Ara es tracta de grimpar amunt fins a l'escletxa de l'Elefant i després de passar-la com es pugui (més per les dimensions dels caminants que per la dificultat) s'arriba al 100 cims de la Roca de Sant Salvador o L'Elefant (1155 m). A dalt la sensació és inexplicable, es veuen totes les agulles de Montserrat a sota... si el vertigen no afecta, és clar. Pels caminants humils com nosaltres és un dels indrets on l'adrenalina ens va augmentar de cap a peus. S'hi ha de pujar per saber-ho.

Es desfà la grimpada i se segueix cap a l'esquerra, es va vorejant L'Elefant fins que s'arriba a l'ermita de Sant Salvador. Poc abans, però, es troben unes runes; són les runes de l'ermita antiga i original de Sant Salvador. Es desfà el caminoi, molt pocs metres, i s'agafa una drecera que sense pèrdua arriba a un sender més important. Cal seguir-lo cap a l'esquerra per arribar a l'ermita de la Trinitat, ara està en molt mal estat; però era la més gran de totes.

Passada l'ermita, el camí va saltant marges cap a la dreta. És el Pla de la Trinitat que acaba amb les vistes espectaculars de l'ermita de Sant Dimes, entaforada entre dues pedres. Una vista agraïda, més que una vista, un premi.

Es baixa per un caminoi gairebé imaginari i s'arriba a una petitíssima esplanada. Si s'arriba a la punta es veu el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat als peus dels muntanyencs. Si es va a l'esquerra s'arriba a l'ermita de Sant Dimes, que roman tancada, i si es mira a la dreta hi ha l'ermita de la Santa Creu, una ermita que està protegida i no s'hi pot anar. Es desfà un xic de camí i se segueix el que passa per damunt de la Santa Creu. És un sender sense pèrdua, de bon seguir que va a l'ermita de Sant Benet (970 m), en bon estat.

A la dreta de l'ermita de Sant Benet i sota la pedra del Gat hi surt un camí que cal seguir i que duu fins a l'ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir. De Santa Anna es va al Pas dels Francesos i a través d'una altra tirallonga eterna d'esglaons (les Escales dels Pobres) s'arriba al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat. I del Monestir a l'aparcament.

Els Senyderistes ilusos recomanem aquesta ruta a totes aquelles persones del món a qui els agradi caminar. És una ruta obligatòria!!!

I ESPEREM QUE LA GAUDIU TANT COM NOSALTRES!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!