Morro de Bou, Sant Miquel d'Ordeig des de Vinyoles (1)

Comencem la ruta anant en direcció al nucli antic de Vinyoles. Primer trobem l'actual parròquia de St Esteve, un gran edifici de 1955 l'arquitecte del qual fou Jordi Bonet Armengol.
Continuem carrer amunt i girem a la dreta, fins a trobar el Llorer de Mn. Cinto, suposadament plantat per ell quan fou capellà de l'església antiga de St Esteve (entre els anys 1871 i 74, abans de morir).
Trobarem l'església antiga, romànica, del s.X i ampliada el s. XII i posteriorment el s. XVII. fou substituïda com a parròquia per la nova església del 1955. Finalment, fou reformada i restaurada l'any 1976, any en què va ser enderrocat el campanar del s.XVII i una rotonda com a capella del Santíssim de l'any 1892. I així adquirí l'aspecte actual.
Retornarem per on veníem per agafar una pista poc abans d'on hem aparcat. Seguirem fins a una casa. Volem fer drecera pel PR però el corriol és ple d'ortigues i decidim recular i, passant per una pista herbada, arribem a un pont/passallís just abans d'una granja. Continuem pujant fins a una cruïlla, des de la que marxarem cap a la dreta un bon tros. Just a sota del Morro de bou, prendrem la pista de l'esquerra, per assolir el cim del Morro de Bou, que des d'on som, sembla impracticable. Hem deixat el PR, que segurament puja per la banda dreta del Morro, però q deu estar molt embardissat, ja q no es veu. Reculem pel mateix lloc i girarem a la dreta per un camí ample vora uns camps que ens durà al mas la Sala, situat a davant de l'ermita de S.Miquel d'Ordeig. És d'estil romànic, amb origen al s.X, però reconstruïda el s. XII i reformada el s.XVII.
Va ser parròquia fins el s.XIV.
Va ser Quasi destruïda el 1654, per les tropes napoleòniques i, finalment, restaurada el 1978.
L'indret és plàcid i agradable. A l'entrada ens sorprèn la presència de dos grèvols de grans dimensions.
Continuem ruta cap a l'est per carretera enquitranada. Passarem pel costat d'una altra bonica ermita, dins d'una propietat privada, can Cama, i no ens hi podem atansar. Al cap de poc ja arribem de nou al poble, passant pel costat de l'antic hostal de ca la Dalda, ara en força mal estat. Llàstima, donada l'antiguitat de l'edifici (del 1860) i la seva arquitectura d'estil neoclàssic. Ara és propietat privada i està habitat, i havia estat hostal des del 1860, al ser al costat del camí ral de Barcelona a Puigcerdà. A pocs metres ja tenim els cotxes aparcats. Fi d'una ruta cultural interessant, amb el plus de l'ascensió al Morro de Bou, q ofereix vistes esplèndides!