Moraira. Cap d'Or.Cala Llebeig. Barranc de la Viuda.

L'ITINERARI:
Moraira. Cap d'Or. Cova de les cendres. Cala del Llebeig. Barranc de la Viuda. Camí de la Viuda. Portet. Moraira.

LA RUTA:

Entrant a Moraira, abans d'arribar al port, i al costat de la carretera que ve de Teulada a mà dreta, trobarem un gran aparcament on deixarem en cotxe. Caminarem cap a la mar, on la vista ens sorprén veient l'enorme torre talaia de planta de ferradura, que data del segle XVIII, construïda en 1742 durant el regnat de Felip V. En l'horitzó destaca la mole del Penyal d'Ifac. Girant cap a l'est, la muntanya que acaba en un morro dins la mar, la punta Almoraira o Cap d'Or, coronada per una torre guaita.
Aquest serà el nostre primer objectiu de huí, pujar allí mateix.
A mi m'ha costat una hora per arribar al peu de la torre. Passant pel Portet, pujant escales, mirant la costa i la platja. Arribats al carrer Puerto Làpice, girem a l'esquerra i tirem amunt per carrers que tenen nom de ports. Després de les últimes cases veurem un cartell de fons FEDER, a partir d'ací comença la senda muntanyera marcada com SL-CV 51, senyal blanc i verd que seguirem.
Arribats dalt, hi ha un vèrtex geodèsic al costat de la torre a 165 m d'altura. La imatge de la torre circular, d'11 m metres d'altura, construïda de maçoneria i recoberta de pedra ens recorda el seu origen i funcionalitat, en 1533 en temps de Felip II per vigilar les invasions pirates, i més tard, sede dels carabiners per a controlar als contrabandistes.
Tots els dies eixia un soldat, el atalaiaor, i donava la volta pels penya-segats, i les cales, comprovant que no hi haguera cap moviment de contrabandista per la costa.. Prop de la torre trobem un poblat Ibèric, actiu durant els segles III al I aC.

Desfent part del tram que hem fet a la torre, trobarem la indicació que ens porta a la cova. Baixant per unes escales artificials quasi en perpendicular a la mar, trobarem la Cova de les Cendres. Una enorme cavitat que data del Paleolític Superior, més de 20000 aC. Descoberta a principis del segle XX per l'abat Breuil.
Dades de 5000 anys a.C. demostren el cultiu de cereals i la domesticació d'animals. Després de visitar la cova, tornem amunt al mateix punt on estàvem abans.
Avançant cap a l'est, per la muntanya, seguint una successió de punts blaus, travessarem per un agrest lapiaz. De tant en tant, el camí ens permet seguir xicotets trams entre matolls de bosc baix. Entre espart i margallons. És molt fàcil despistar-se i perdre la successió de punts blaus, per la qual cosa cal estar molt atents. Aconsellable vestir pantaló llarg per evitar possibles arrapades. Passarém per una zona que ha sofrit un incendi l'any passat, encara ens mascarem la roba al passar junt amb les branques dels pins.
Les vistes sobre el penyal d'Ifac i Moraira, així com a l'altra part als penya-segats i el Puig Llorença són incomparables.
El camí serpenteja i salva desnivells, transitar-lo és una verdadera aventura muntanyera, baixa per senda molt pedregosa per la qual cosa deguem extremar les mesures de precaució. Prop de la cala del Llebeig trobem un pou perfectament protegit amb el seu poalet i corriola. Continuem baixant fins a arribar a la cala del Llebeig. No m'he pogut entretindre allí per falta de temps, però és un lloc ideal per a prendre un bany i disfrutar del magnífic entorn.
El barranc de la viuda no té un ferm pla. El camí és també prou accidentat, sortejant penyes va discorrent entre els pins que ens donen una estupenda ombra. Una derivació a l'esquerra ens separa del barranc de Garsivà, a poc a poc anem pujant barranc amunt sense adonar-nos del desnivell que anem guanyant. Un llarg passeig i arribarem a la urbanització entre Moraira i Poble Nou de Benitaxell. Trobarem la referència del carrer Canario. Allí girarem a l'esquerra, i pel camí de la Viuda recorrerem un llarg tram davallant, i travessant tota la urbanització fins a arribar a la carretera junt amb el Portet. Des d'on per la mateixa vorera de la carretera arribarem al principi i final de la ruta.