MONTSERRAT - STA. CECILIA - PLA DE LA TRINITAT - MONESTIR - ELS DEGOTALLS - CANAL DEL POU DEL GAT. 240515

MONTSERRAT. 240515

Montserrat és un dels grans símbols de Catalunya, que ha passat de centre religiós a baluard de la identitat catalana, sense obviar l’entorn natural i la seva característica morfologia i configuració a base de roques i agulles arrodonides i abruptes.

El seu peculiar aspecte, ben visible des de molts quilòmetres a la rodona al centre de Catalunya, unit a la presència del monestir on es venera la imatge de la Moreneta, han convertit Montserrat en una muntanya certament emblemàtica. Fins i tot el seu origen és objecte d’una llegenda, cantada a l’himne del Virolai, que diu que van ser els àngels qui van fer servir serres d’or per serrar-ne els turons.

El massís, d’uns 10 kilòmetres de llarg per 5 kilòmetres d’ample, s’estén al límit de les comarques del Bages, Baix Llobregat i Anoia, i el Parc Natural ocupa 3.630 hectàrees dels municipis del Bruc (Anoia), Marganell i Monistrol de Montserrat (Bages) i Collbató (Baix Llobregat), amb prop de 2.000 d’aquestes hectàrees de reserva natural. Un territori de 4.039 hectàrees més està catalogat com a zona de protecció, amb part dels municipis de Castellbell i el Vilar (Bages), Esparreguera (Baix Llobregat) i Vacarisses (Vallès Occidental).

El cim més alt de Montserrat és de Sant Jeroni (1.236 metres), des d’on s’obtenen unes vistes impressionants de bona part de Catalunya, des dels Pirineus fins al mar. Els Ecos, el Cavall Bernat, els Frares Encantats i les Agulles són alguns dels pics més destacats de Montserrat.

La vegetació montserratina, força frondosa en replans i canals, està marcada per la forta presència d’alzinars, amb un sotabosc humit on proliferen arbustos i lianes. Rouredes i pinedes i un gran nombre d’espècies d’arbustos completen la flora del parc natural.

Montserrat no és especialment rica en fauna a conseqüència de la pressió humana, que ha provocat la desaparició de les grans espècies, accelerada amb l’incendi de 1986. La població animal de Montserrat es pot qualificar de típicament mediterrània, amb mamífers com el porc senglar, l’esquirol, la fagina, el gat mesquer, la cabra salvatge (des que es va reintroduir el 1995), diverses espècies de rèptils, nombrosos ocells rupícoles (com el ballester, el roquerol o el pela-roques) i ocells de bosc (el tord, el bruel, el tudó i el tallarol gros).

A part de l’interès natural, la muntanya de Montserrat compta amb nombrosos indrets d’interès arquitectònic, com el mateix monestir, que és un centre de peregrinació de primer ordre en el món catòlic i se situa a la part oriental del massís.

L’excursionisme i l’escalada catalanes han pres tradicionalment la muntanya de Montserrat com un dels paratges iniciàtics. Tota la muntanya es troba solcada per nombrosos camins i senders que permeten excursions i rutes per a tots els nivells, amb diversos senders GR (4, 5, 6 i 172) que conflueixen al parc natural.