Montserrat: Plaça de la Creu-Santa Cova-Plaça Santa Maria-Claustre Gòtic-Basílica de Montserrat (Bages)

Montserrat: Plaça de la Creu-Santa Cova-Plaça Santa Maria-Claustre Gòtic-Basílica de Montserrat (Bages)

Passeig dominical per Montserrat en un dia emboirat i amb amenaça de pluja per l'arribada de l'Huracà Leslie, prevista per aquesta tarda-nit. Tot i que no trobo gaire lloc per aparcar i haig de fer-ho a les primeres zones de la pujada, es veu menys gent que en altres ocasions per les rodalies de la Plaça de la Creu i del Monestir.

Després de deixar el cotxe pujo a la Plaça de la Creu, al davant del cremallera, i agafo les escales que baixen per l'esquerra de l'estació que, seguint el Camí de la Cova o del Rosari, em portaran a la Capella de la Santa Cova.

Tot i que sempre hi ha gent, aquesta és una de les rutes de Montserrat menys transitada, sobre tot si la comparem amb altres i, en especial, les que porten a Sant Joan, Sant Miquel o Sant Jeroni. Per començar, fem una baixada pronunciada i ràpida (que patirem per pujar a la tornada), passant per l'estació superior de l'Aeri de Montserrat, que deixem a la nostra dreta.

A mitja baixada, també per la dreta, trobem l'escultura de "Santo Domingo de Guzmán", fundador de l'ordre dels Dominics. És obra de Josep Maria Subirachs i està datada el 1970. Malgrat la boira, podem entreveure la Cova "penjada" a les roques de la dreta, sota el mirador de la Creu de Sant Miquel. Al fons, la Vall del Llobregat, amb l'estació inferior de l'aeri, la carretera i el riu.

Pocs metres més enllà trobem un desviament senyalitzat amb un pal indicador. Per l'esquerra baixaríem a Monistrol de Montserrat pels GR-96 i GR-5. Jo segueixo per la dreta, en direcció a la Cova.

La part més pronunciada del descens em deixa a una placeta al davant de l'Estació del Funicular al Monestir, que fa temps que està tancat per reparacions. Al petit pati sota l'estació trobem exposats els eixos i les rodes d'un funicular antic i, al seu costat, un vell canvi d'agulla manual. A tocar del camí hi ha una font i el mirador sobre la canal del Torrent de Santa Maria o Vallmala, per on puja l'aeri des de la Vall del Llobregat.

A partir d'aquí ja comencem a trobar les diverses escultures, o grups escultòrics, que configuren el Camí del Rosari Monumental de Montserrat. Com podem llegir a la Wikipedia, "El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880".

"L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzmán feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya".

"El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental".

"En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs".

Ben informats pel Sr. Google, deixem enrere l'estació del funicular i, després de la part final de la baixada i un curt tram d’ascens, arribem a una nova placeta coronada per una gran creu que constitueix el “Cinquè Misteri de Dolor”, o la "Crucifixió de Jesús, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896)". Si el dia acompanya, aquí tenim una bona panoràmica cap el conjunt d'edificis de l'àrea del Monestir i de l'Escolania. Un parell de metres més enllà, tenim un plafó informatiu dels voltants.

Seguim l'ascens progressiu gaudint dels grups escultòrics que anem trobant pel camí i, gairebé al final, tenim un trencall a l'esquerra amb un pal indicador. Pel corriol que surt per l'esquerra baixaríem en direcció a Collbató, passant a tocar del cim del Tron de l'Espasa (on ja hem pujat aquest any. Veure ressenya anterior). També podríem arribar-nos a Sant Joan i Sant Jeroni per un corriol ben fressat que ens puja al Pla de Sant Miquel i que també hem fet en altres ocasions (veure altres ressenyes anteriors).

A tocar de la porta d'entrada al recinte de la Capella de la Cova trobem un nou plafó informatiu dels cims de la vessant sud-oest del massís.

Arribo finalment al recinte de la Cova, amb una font i uns bancs de pedra per descansar una estona. Tornem a llegir la Wikipedia per saber que "La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat".

"A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'hi accedeix pel Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya".

Entro a la Capella i m'estic una estona per gaudir del recinte i de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

De tornada a l'exterior, aquesta vegada no aniré a Sant Jeroni i desfaig el camí per tornar a la Plaça de la Creu. Aquí, malgrat la climatologia, comença a notar-se un increment de visitants. Pujo per les escales que porten a la Plaça de Santa Maria, com sempre molt animada; grups d’excursionistes i turistes d'arreu del món que entren i surten de la basílica.

Abans d'entrar, m'entretinc una estona al Claustre Gòtic, del segle XV. És un lloc recollit que, tot i estar a tocar de la gentada de la Plaça de Santa Maria, és un racó de pau i tranquil·litat per on no passa gairebé ningú. Dedico una estona a mirar, encuriosit, a la munió de persones que van amunt i avall per la plaça i a la llarga cua que espera per pujar al cambril de la Verge de Montserrat.

Després de menjar, em dirigeixo a la basílica. A l'interior, molta gent en silenci. M'estic una estona admirant el recinte i el cambril de la Verge de Montserrat, per on no deixa de passar gent contínuament.

Finalment torno a l'exterior, travesso la plaça, i per les escales torno a baixar al recinte del cremallera. Poc després ja soc a l'aparcament.

Recollida del cotxe i cap a casa a dinar, abans que comenci la tempesta.

Una bona ruta, tranquil·la i assossegada, per dedicar un matí de diumenge a passejar per molts llocs de Montserrat, sempre coneguts però sempre per descobrir.

Salut i bona caminada !