Montseny: PR-C 205 fins l’ermita de l’Erola, fagedes i castanyers centenaris, massos, fonts i colors de tardor

Aquest itinerari té un punt de sortida alternatiu a l’aparcament del carrer Balcells i Morató a 100metres de l’ajuntament.
Nosaltres vam començar desde l’allotjament on vam pernoctar: Les Planes de Viladrau (https://lesplanesviladrau.com/). Molt i molt recomenable: val la pena.
Sortint pel Sud del nucli urbà de Viladrau prendrem el PR-C 205 en direcció al mas d’els Molins i ens endinsarem en boscos de fagedes i castanyers centenaris fins arribar a l’ermita de l’Erola.
Després agafem un corriol que ressegueix el torrent de l’Erola en forta pujada fins casi arribar al Puig Merdí per després anar devallant fins arribar al màgic indret de la Font del Cristall.
A continuación anirem tornant cap a Viladrau tot passant pels massos del Pujol de Muntanya i Ca l’Aremany conectant amb el SL-C 81 on trobarem, ja prop de la vila, el mític castanyer de les nou branques.
En fi, un recorregut fantástic de tardor on creuarem torrents i reres (molt secs, per desgracia…) visitarem massos espectaculars, varies fonts i travessarem boscos d’arbres centenaris i fagedes ombríboles doncs tota la ruta está farcida de vistes i llocs ben bonics i espectaculars en plena tardor.
Vam gaudir com nans…

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L’EROLA:
“Situada en el camí antic de Viladrau a Sant Segimon i al Brull. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. L’ermita i l’hort pertanyen a la Rectoria de Viladrau però els voltants són terrenys de Can Gat. A l’entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641.
La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659.
L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc.
L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet.
Les darreres obres de conservació s’han realitzat l’any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d’entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d’espinzella.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.
Durant la guerra civil la imatge fou amagada a la soca d’un castanyer per tal de preservar-la de la destrucció i el pillatge. Anys més tard es va retrobar en molt mal estat i la imatge actual n’és una fidel rèplica.
L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes.”
Font: https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/ermita-de-lerola/

FONT DEL CRISTALL:
La font del Cristall té un únic broc molt arran de terra, per sobre d'un pedrís de pedres que a la vegada que contenen les terres serveix de banc. Per sobre d'aquest pedraplè hi ha un pedró amb el nom de la font i la data de la seva inauguració (1990) per part dels Amics del Montseny.
Aquesta Font va ser patrocinada pels senyors Castella-Pujol i dedicada a Marià Manent (1898-1989), editor, escriptor, traductor i crític poètic que va escriure gran part de la seva obra a Viladrau i va rebre el premi “La lletra d’Or” al 1967 i el “Josep Pla” al 1974.
Al pedró de la font hi ha aquesta poesia de Marià Manent:
“Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca
sinó el cant suau.”

EL CASTANYER DE LES 9 BRANQUES:
“El Castanyer de les 9 branques és un dels arbres més emblemàtics del Montseny. La seva edat, el seu port i la seva forma en canelobre, el fan ser un arbre veritablement espectacular. Dues de les branques més grosses van ser esberlades per les fortes ventades de l’any 1987. L’esquerda produïda magnifica, encara més, la seva originalitat.
Altres sorruts castanyers quasi tan vells com ell, que l’envolten al mateix prat, conformen una clariana al mig del bosc de singular bellesa.
L’any 2012 el Castanyer de les 9 Branques va ser escollit per a identificar el nou escut del poble de Viladrau.
Nom específic: Castanea sativa
Alçada: 23,90 m
Perímetre: 6,50m a 1,00m
Diàmetre de capçada: 15,40m
Edat aproximada: 700 anys
Procedència: Orient Mitjà. Expandit a tot l’arc mediterrani durant l’Imperi Romà”
Font: https://www.viladrau.cat/ca/turisme/arbre/castanyer-de-les-9-branques