Montsent, Serrat de Migdia, Serrat de Sant Isidre 100 cims (x3)

Aproximació en cotxe. Per arribar al punt de partida cal agafar la carretera C-62 entre Vic i Berga i agafar el trencall en direcció nord a La Quart. Passat el poble cal seguir per la carretera de muntanya fins a un trencall a ma esquerra indicat com la Baumeta. És una masia que hem de deixar a ma esquerra i seguir per la pista asfaltada. Vigileu amb els darrers 100m de pista, està formigonat i cal anar en compte per no punxar. És un formigó bastant agressiu. Podeu navegar amb Google Maps fins https://maps.app.goo.gl/SMGvVgBXfS2pJ1is6
La zona d’aparcament és molt àmplia, no entorpiu el pas de vehicles.
En el meu cas em vaig deixar l’ascens al Serrat de Sant Isidre pel final, així tenia més controlat l’esforç i el cansament. Comencem a baixar per la pista que hi ha al nord en descens i de seguida hi ha un corriol a ma dreta dins el bosc. Podem anar seguin marques grogues que ens ajudaran en tot el descens. En aquest descens anem creuant i agafant pistes forestals, normalment durant poca estona ja que el sender groc baixa molt recte. Durant tota la jornada és important seguir els waypoints ja que la ruta és perdedora i no ens podem despistar gens.
Cal reservar energia per la tornada ja que des del punt més baix fins al cotxe hi ha 3’6km de tornada.
Passada la zona inundable trobareu la bifurcació d’anada i tornada, jo vaig triar seguir baixant. No us despisteu ja que el trencall per pujar al Montsent està a ma dreta marcat amb una fita. Es veu clarament però és un bon lloc per anar despistat i seguir recte (em va passar vàries vegades durant la jornada). Ara toca tirar de cames i pujar cap al coll, és un tram curt però intens. Al coll girem a oest per anar a buscar el Montsent. Al cim hi ha un banc metàl·lic i un pal de bandera. Per seguir la ruta desfem el camí fins al coll i anem seguin per la part superior de la cinglera, no us deixeu emportar per les ganes de fer la cabra i seguiu els senders, no cal anar per la cresta.
Arribareu a una pista ample i seguirem per la part superior, al cap de poc trobareu un corriol a ma esquerra marcat amb fites. Aquest corriol us portarà a la Font del Noguer, vaig tenir la sort de les pluges de les setmanes anteriors i rajava prou. Seguint el sender anireu a parar a l’explanada de Sant Martí, aneu cap a la torre elèctrica i en arribar gireu a l’esquerra a trobar un pal de fusta amb marca groga, no baixeu. Seguiu aquest sender, a vegades amb marca rosa i normalment amb marques grogues. Arribareu a un pas complicat. És un pas amb bastanta caiguda a la dreta, cal anar tranquil i vigilant. La roca és bona, tipus l’aglomerat de Montserrat. Seguim pel sender fins arribar a un coll on hi ha un arbre caigut amb un petit rètol de fusta que ens indica l’ascens al Serrat del Migdia. Agafem aquest sender en direcció nord. Anireu veient el que sembla el cim però és un petit engany, el cim es troba al darrera, heu de fer un pas equipat amb una corda de nusos i un passamà. No és perillós, però la corda ajuda bastant. Ara sí, ja enfileu els darrers metres d’ascens. Són bastant costeruts però la pedra torna a ser bona tipus aglomerat de Montserrat. A dalt del cim hi ha una bandera i just al darrera la cinglera. Als peus teniu Vilada, que dona nom a una bona botifarra. Desfem el sender fins a l’arbre caigut i seguim a ma esquerra i ens apropem a la paret. Quan s’obre una clariana agafem el corriol en descens a ma dreta i amagat de nou a ma dreta hi ha el sender correcte. És una zona amb el terra de roca i que convida a baixar, però de seguida el bosc es tanca. Aquest sender ja no te pèrdua i ens porta a la pista forestal per on hem baixat abans. Ara cal fer el camí de tornada sense saltar-nos cap encreuament, us ajudaran molt les marques grogues per arribar al cotxe.
Jo vaig aprofitar per deixar la motxilla i fer un glop d’aigua abans de pujar al Serrat de Sant Isidre. Cal anar seguin el sender més a la dreta possible i l’ascens es fa en uns 20 minuts. A la part de dalt de tot hi ha una roca amb unes “escales” tallades que ens ajudaran a fer el darrer pas. Hi ha un filat que molesta una mica el pas. Al cim hi ha una l’ermita de Sant Isidre de Quar i just al darrera el vèrtex geodèsic.
És una caminada dura si es fa amb calor, millor aprofitar la fresca. Hi ha força trams per pista forestal però al no haver-hi transit són molt agradables. Els trams de corriol em van agradar molt i les zones humides també van ser d’agrair per mitigar la calor. Les vistes són molt boniques, el Lluçanès i el Berguedà, el Cadí, el Pedraforca, Pirineu, Montserrat. Un espectacle.
Hi ha dos passos complicats no aptes per a tothom, si veieu que és massa dur podeu anar per les pistes forestals que pugen amb una pendent més suau.