MONTSENT DE PALLARS (des de Capdella): Capdella - Cambra Aigües - Montsent - Coma d'Espós - Carrilet - Camí Escala Blanca

Ascensió al Montsent de Pallars (2.883 m), cim emblemàtic de la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, en ruta circular sortint des de Capdella.

Aquesta és una variant molt interessant per a ascendir al Montsent, resseguint camins una mica més alternatius i molt menys transitats (això pot dificultar-ne el seguiment en alguns trams).

Tècnicament no té massa dificultat però cal tenir en compte que tot el desnivell pràcticament es fa en els primers 6 km de ruta, on es fa una bona vertical de 1.500 m aprox des de Capdella fins al cim.

Especialment dur és el tram final de l'ascens al Montsent, un cop ja carenem la Serra de Rei. El tram final ens obligarà a posar alguna maneta, potser, però sense cap altra dificultat tècnica que el fort tirapits que haurem de fer en tot aquest primer tram.

Cal tenir en compte que l'ascens fins a la Cambra d'Aigües, tot i anar trobant marques, pot resultar una mica perdedor, especialment perquè és un camí poc transitat i a trams el camí es veu engolit per la vegetació (especialment en una primavera plujosa com la que hem tingut).

El descens, inicialment sense massa camí i un xic contundent, de mica en mica es va relaxant arribant a les Passades de Montsent. Fins que entrem a la Coma d'Espós on ja farem un descens directe fins a trobar la Font de la Coma d'Espós, ja a la via del Carrilet, i a la cruïlla dels camins que pugen des de Sallente per Pigolo, i dels que van cap a Estany Gento o el que ens retorna a la Cambra d'Aigües.

Nosaltres agafem el carrilet en aquest darrer sentit, però passat el 2n túnel ja el deixem i ens desviem cap al camí de l'Escala Blanca.

Inicialment no hi ha cap indicació, ni cartell, ni fita, ni traça fressada. Així que hem d'estar atents a les indicacions del GPS.

Aquest és un camí amb un fort caràcter històric ja que l'utilitzaven a l'hivern els treballadors de Fecsa destinats a l'estany Gento quan el camí de Pigolo tenia risc d'allaus, durant les primeres dècades del segle XX.

Si pensem que no fa tantes dècades en aquests vessants no hi havia cap arbre entrendrem el perquè de les sirgues que hi anirem trobant. Amb la neu, el gel i una bona càrrega a l'esquena ens podrem fer a la idea del que havien de sofrir aquells treballadors. Fins i tot arribaven a confeccionar-se grampons al taller de la central de Capdella per evitar relliscades perilloses.

Inicialment a mesura que anem davallant per un prat herbós ja trobem rastre de camí que ens anirà fent baixar per entre el bosc i passarem per una zona força encinglerada en la que gaudirem d'unes vistes impressionants sobre Sallente.

Un cop a dins del bosc el camí té alguns trams de forta baixada i d'altres amb cables o sirgues com a passamans (compte que són velles i pot haver-hi puntes oxidades). Però no us atemoriu, es pot anar fent, només cal vigilar una miqueta.

El darrer tram també està perdut enmig de la vegetació i caldrà tornar a estar atents al GPS.

Finalment aquest camí ens deixa a la carretera de Sallente. A partir d'aquí, inicialment la idea era anar a buscar el camí vell de Capdella voltant pel Pla de la Toveria per a tornar al punt de sortida, però com que anem força justos de temps per arribar a dinar el mític arròs del bar Felip de Pobleta, decidim escurçar camí tot baixant per la carretera fins a trobar de nou la cruïlla del sender a Capdella, que ja ens retornarà al punt de sortida de la ruta.