Montnegre: Vall de Fuirosos (Sant Celoni).

Una de les valls més emblemàtiques i desconegudes del Montnegre és la vall de Fuirosos, que comença aigües avall del poble de la Batllòria.
Nosaltres hi hem arribat passant per La Batllòria, creuant per un pont sobre l'autopista i seguint una pista en força bon estat, apte per qualsevol tipus de vehicle, anant això sí, en compte perquè de tant en tant es pot trobar un sot al terra.
L’entrada de la vall no té pèrdua perquè està custodiada pel magnífic mas de ca l’Oller, una casa pairal restaurada recentment i també hi trobarem alguns panells informatius de la Vall.
Anem seguint encara en cotxe, per la pista que passa pel costat de la Riera de Fuirosos, vall amunt fins arribar a sota de Can Puig, una gran masia ara de Turisme Rural.
Aparquem en un racó de la pista, sense fer nosa i comencem a caminar riera amunt.
Ben aviat trobem una antiga pedrera a mà esquerra, ara abandonada i tot seguit creuem el Pont Blanc, un petit pont amb els vorals pintats d'aquest color.
Més amunt, al costat esquerra del camí hi ha Can Bac, una masia enrunada amb els seus camps al voltant. Fa pena veure aquestes parets enrunades.
Seguim caminant, trobem la Bassa de Can Torres i seguidament la Casa de Can Torres, aquesta si, habitada.
Uns 3,5 km des del punt que hem començat a caminar hi ha l’església de Sant Cebrià de Fuirosos amb un petit cementiri al costat i el mas del Forn del Vidre, al marge dret del camí. En nom li vé del forn de vidre que hi havia allà, l’únic existent al Montnegre.
La primera referència històrica de l’església de Fuirosos és de 1259. D’origen romànic, ha estat refeta en diferents ocasions, i actualment no es pot incloure en cap estil concret. El campanar, de planta rectangular i coronat amb merlets, és del segle XVI.
Seguint sempre la riera, passem pel costat de Can Riera, un gran mas apenes visible degut als arbres que l'envolten. També és habitada.
El poble de Fuirosos havia comptat amb gairebé un centenar d’habitants; ara n’hi deuen haver poc més d’una dotzena i els que en van marxar fa dècades encara esperen la construcció d’un pont sobre la Tordera que trenqui l’aïllament de la zona.
Finalment arribem al Pantà de la Brinxa, a 6 km del punt d'inici de la caminada. La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall. Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells d’un gran valor natural.
Hem baixat a la riera a sota de l'embassament, al costat d'un petit salt d'aigua neix un brot d'aigua ferruginosa amb la seva característica aparença vermella. Allà es formen dos brancals de la riera, l'una la normal que procedeix de l'embassament i l'altre, la vermellosa. Uns mètres més avall es junten les dues rieres donant per resultat una aigua una mica tèrbola que es va aclarint riera avall. Ha sigut l'indret de la riera que més ens ha agradat.
Penetrar a la vall de Fuirosos és fer una caminada suau i agradable en un espai ample i
relativament obert. Un descobriment.