Montgrí

Entre el Baix i l’Alt Empordà, entre les goles del Ter i el Fluvià, s’aixeca un massís calcari de modestes alçades però que permet fer algunes caminades prou interessants. Una muntanya petita molt adequada per excursions amb gent menuda per la densitat de punts d’atracció i les grans panoràmiques que ens ofereix. El cim més alt és el Montplà (310 m) i inclou altres cims entre els quals el Montgrí (303 m) i la Roca Maura (225 m) ambdós dins de la llista dels 100 cims de la FEEC.
El cim del Montgrí, presidit per un majestuós castell, és el més visitat. La corrua de gent que hi puja qualsevol dia festiu sembla inacabable i la gran majoria hi pugen des de Torroella de Montgrí. Us proposem un itinerari més exigent i menys concorregut i molt indicat per a pujar-hi amb canalla. Nosaltres ho hem fet amb el nostre net de 5 anys.
El punt d’origen i final de la nostra caminada és l’ermita de Santa Caterina, al bell mig del massís.
Aquesta ermita, originària del s. XIV, es va fer molt coneguda després que na Caterina Albert (Víctor Català) hi situés la seva novel·la Solitud. Avui dia és lloc habitual per a aplecs i trobades de colles dels pobles de l’entorn gràcies al seus amples espais i a les instal·lacions per a fer barbacoes.

APROXIMACIÓ
El camí que hi mena s’origina de la pista entre Ullà i Bellcaire d’Empordà. L’accés més senzill és prendre la carretera entre GI-623 que uneix la carretera C-31 entre Verges i Torroella de Montgrí amb l’Escala. En arribar al quilòmetre 2,85, dins del nucli de Bellcaire, prenem el camí enquitranat que arrenca en direcció sud, cap a Ullà, i on ja trobem la primera indicació cap a l’Ermita de Santa Caterina. Deixem a l’esquerra Mas Duc i una àrea d’autocaravanes, el cementiri de Bellcaire i dues cases aïllades i, cap al quilòmetre 1,5 un trencall senyalitzat a mà esquerra ens mena cap a l’ermita, 50 m més endavant tornem a tòrcer a l’esquerra seguim uns metres en direcció nord per, tot seguit anar girant a la dreta fins a prendre direcció SE en paral·lel al torrent de Santa Caterina pel camí principal deixant a banda i banda nombrosos camins cap als conreus. Passem un pas canadenc i continuem planejant entre bosquines un parell de quilòmetres fins que en una corba a l’esquerra (E) prenem el darrer tram de pista, quatre cents metres en pujada que ens duen a l’ermita. Hi ha uns plans aptes per aparcar a l’esquerra, poc abans de l’ermita i, passada aquesta, quatre terrasses successives on hi poden aparcar prop de mig centenar de vehicles.

FAUNA
Tot i la proximitat de nuclis habitats, carreteres i la intensa humanització d’aquest petit territori hi resideixen diverses espècies salvatges entre les que destaquen l’àliga cuabarrada, que nia a les cingleres i la cabra hispànica que hi manté una important colònia originada a partir dels animals que es van escapar d’un parc zoològic veí ja desaparegut. Al massís del Montgrí hi ha censades més de 200. Si aneu atents i sense fer massa soroll és fàcil que les veieu.

RECORREGUT
Sortim des del davant de l’ermita de Santa Caterina [162 m]. A la tanca que protegeix la bassa veurem una fita del sender local SL C-17 que prenem entre oliveres en direcció E, per les terrasses que hi ha més enllà de l’ermita. El sender gira seguidament cap al NE i puja entre estepes i garrics cap al coll del Puig [241 m; 14 min] on trobarem una gran barraca de pedra seca i un pal indicador. Deixem el sender local i a partir d’aquí seguirem les marques vermell i blanc del sender mediterrani GR 92 cap al Puig Rodó [267 m; 21 min] i seguim amunt, ja cap al S, cap al capdamunt de la muntanya. Després d’un tram de roca esglaonat on els més menuts hauran d’ajudar-se de les mans, desemboquem en una àmplia plana on hi ha la cota màxima del Montgrí, el Montplà [310 m; 33 min]. Les vistes són amplíssimes: Canigó, els Aspres, l’Albera, les muntanyes del Cap de Creus, el golf de Roses, les dunes del Montgrí, la Roca Maura, les Illes Medes, les goles del Ter, el Cap de Begur… A prop del punt més alt del pla, marcat amb una senyera, hi ha un mirador sobre Torroella on paga la pena aturar-se [309 m; 36 min]. Els infants, aquí, millor de la mà. Reprenem camí rodejant per la dreta les roques on hi ha la bandera i seguim avall cap al coll. El camí no té cap perill més enllà de no tòrcer el peu entre tants pedrots, anirem pausadament fins al coll de’n Garrigàs [216 m; 57 min]. Si encara no heu vist cap cabra potser és que feu massa soroll o no mireu prou, us suggerim una parada per observar l’entorn. Al voltant del coll, als replans rosats que hi ha a la paret que teniu just enfront, no les veieu?
Sigui com sigui, no us quedareu aquí, no? a mà esquerra teniu un sender que us duria a Torroella, a la dreta un altre que us permetria tornar a Santa Caterina i enfront, fitat en blanc i vermell, el que puja al castell. Anem?
La pujada és d’allò més entretingut. Tot i que en algun punt ens podria ser d’ajuda repenjar les mans un adult pot pujar fins al castell caminant. Un infant, per contra, necessitarà de les mans per salvar alguns esglaons massa alts per ell. Tot una aventura si es fa, sempre, sota la supervisió d’un adult.
Sobre el blanc dominants, les marques vermelles del GR i les roques esgrogueides pel pas ens ajudaran a seguir el camí correcte. Baixar per aquí seria més complicat doncs algunes roques planes i polides poden ser relliscoses però en pujada es fa bé; per això hem proposat girar en aquest sentit.
Al capdamunt de l’ample cim, el nostre objectiu, el castell de Montgrí [303 m; 1h 30 min]. És un castell quadrangular amb les cares dirigides als punts cardinals i torres rodones a cada angle. La porta és a la façana sud i un cop al pati, a la torre NO una escala de cargol ens permet pujar fins al pas de ronda, a ran dels merlets. Pels més menuts aquesta és la part més perillosa de la caminada doncs les baranes, de cables, no estan pensades per infants, a més, a les torres, els murs conviden a enfilar-se i no tenen baranes de manera que no els deixeu pas sols. Les vistes, com les de Montplà.
A la porta del castell uns rètols ens indiquen la presència de diverses pedreres d’on es va treure el material per a la construcció i de l’accés a la cisterna, un centenar de metres al NO.
Acabada la visita al castell anem a buscar l’ample camí que hi arriba des de Torroella, encara GR, i que baixa des de la cara sud, girant cap a ponent i descrivint successives llaçades per a salvar el desnivell fins al coll de Santa Caterina [194 m; 1h 58 min] marcada amb un pedró amb una creu. Aquí deixem el GR per prendre de nou el sender SL C-17 i, seguint les seves fites verd i blanc, tornar al punt d’origen a l’ermita de Santa Caterina [162 m; 2h 22 min]