Montesquiu-Serra de Bufadors-Farga de Bebié-Montesquiu
near Montesquiu, Catalunya (España)
Viewed 6964 times, downloaded 391 times
Trail photos
Itinerary description
Itinerari (circular):
Aparcament Parc Comarcal Castell de Montesquiu (655m) – Riera de la Solana – Coll de Tres Pals (802m) – Collada de Beví Gros (869m) – Ctra. Sta. Maria de Besora/Llaés – Coll de Beví (929m) – Els Bufadors (987m) – St. Moi (681m)– La Farga de Bebié (619m)– Aparcament
Temps efectiu: 4h22’
Recorregut pels boscos del Bisaura, a cavall entre Osona i el Ripollès i aprofitant la bona xarxa de camins del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu. L’excursió ens ha permès conéixer la Serra de Bufadors, indret màgic on us heu de deixar perdre!
Comencem a caminar a l’aparcament del Parc Comarcal, tot davant del senyorívol Castell de Montesquiu. Just passat el Castell i la casa del parc per la seva dreta abandonarem la pista asfaltada per prendre la pista no asfaltada a l’esquerra que davalla cap a la riera de la Solana. Tot l’itinerari està força senyalitzat i no hi ha perdua. Creuarem la riera, si baixa aigua hi ha una passarel•la de fusta per poder-la creuar sense problema. A partir d’aquest punt el camí comença a pujar suaument per atansar-se cap al Coll de Tres Pals. En aquest punt s’obren vistes a la massa boscosa del Bisaura cap al Sud mentre que al Nord s’albira en primer terme la Serra de Bufadors i al lluny el Pirineu Oriental, presidit pel Puigmal, aquest si que és un castell ben senyorívol!
La pista s’endinsa per bosc de fageda carenejant suauament abans de tornar a pujar i passar al costat de les runes de la casa de Beví Gros. Unes llaçades amunt i arribem a la Collada de Beví Gros, just als peus de la Serra de Bufadors, amb els seus espadats de marga blava. En aquest punt prenem la pista a la dreta que solca planera la base de la serra i tot resseguint un extens planell poblat d’herbes, testimoni del treball dels pagesos d'abans que ocupaven les masies com les del Beví Gros o Petit. Al cap d’uns 15min arribarem a la cruïlla amb la carretera que uneix Sta. Maria de Besora amb el llogarret de Llaers. Prenem la carretera a l’esquerra i un centenar de metres mès enllà arribem al Coll de Beví. Abandonem l'asfalt perla nostra esquerra i comencem el recorregut per la carena de la Serra de Bufadors. El camí discorre per corriol força fressat, sempre pel caire de la serra, en alguns indrets una mica costerut però sense dificultats significatives. Això sí, a estones anem penjats, cinglera al sud i densa fageda tancant la nostra vista al nord, si bé entremig els arbres es pot tastar una mica en primer terme el llogarret de Llaers i la Serra de Milany i més enllà el gran Pirineu.
Resseguint la carena de la Serra de Bufadors, i gairebé sense adonar-nos canvia l’atmosfera… De sobte, ens endinsem a la banda nord de la serra i quedem encerclats per grans parets de marga blavosa entremig del bosc. És com un passadís tot tapissat de verdor i roques emmolasades que ens transporta amb la imaginació a temps i llocs remots… Paga la pena vagarejar per aquests racons i deixar sentir els corrents d’aire que surten dels “bufadors” entre les roques… Verdor i llum tamissada, majestuositat i silenci, el temps s’ha detingut.
Com a bons caminaires refem el cami, davallem dels boscos refrescants de la Serra de Bufadors per retrobar la pista que ve de la Collada de Beví Gros,novament al vessant sud de la serra. No obstant, en comptes de tornar cap a la collada, decidim prendre direcció cap a l’Ermita de St. Moi i davallar cap a la Farga de Bebié per així completar una gran volta. El camí és molt directe i davalla suaument cap a la vall del riu Ter, passant primer per l’indret de St. Moi, amb una casa i una ermita pre-romànica, ben reconstruida. A continuació per corriol una mica més pronunciat arribem a la via del tren Barcelona-Puigcerdà travessant entremig unes casetes dels antics treballadors del tren. Aquí enllacem amb el GR-151 o camí del Ter. En aquest indret el riu Ter forma un gran meandre i l’haurem de travessar dues vegades, primer pel mateix viaducte del tren, seguint la passarel•la al seu costat. En arribar al túnel, deixarem la via i prenem el corriol a l’esquerra que ens dura a l’antiga carretera N-152 i al lloc de la Farga de Bebié, antiga colònia textil. Travessem les antigues vivendes dels treballadors de la colònia i tornem a creuar el riu Ter en aquest cas per un pont que duu a l’edifici d’Edmundo Bebié, “hilados torcidos”. Deixem aquest edifici a la nostra esquerra i per unes escales entremig una porxada amb profusa vegetació pugem de nou fins a la carretera que ens atansa al baixador del tren. Prosseguim cami per la pista a l’esquerra en lleuger ascens fins arribar a les Cases del Solei, petit barri de cases isolades. El travessem i ens endinsem de nou al bosc seguint corriol amunt pel marge esquerra del riu Ter. No hi ha perdua, al cap d’una estona passarem per una frondosa raconada on es troba la Font de Planasses. Cami endavant arribarem a una zona més esclarissada on el camí es separa del riu Ter per anar a salvar de nou la riera de la Solana que baixa de l’oest cap al Ter. Deixem a l’esquerra el desviament a la casa de la Solana, travessem la riera i deixem a la dreta el pas a nivell del tren. Trobem uns cartells indicadors que ens adreçen cap al Castell de Montesquiu i arribem a la fi al nostre punt de partida.
Una sensacional passejada per boscos i raconades d’encís, ideal a qualsevol moment de l’any, potser a destacar la primavera i la tardor com a èpoques més agraïdes. Gaudiu-la!!
Aparcament Parc Comarcal Castell de Montesquiu (655m) – Riera de la Solana – Coll de Tres Pals (802m) – Collada de Beví Gros (869m) – Ctra. Sta. Maria de Besora/Llaés – Coll de Beví (929m) – Els Bufadors (987m) – St. Moi (681m)– La Farga de Bebié (619m)– Aparcament
Temps efectiu: 4h22’
Recorregut pels boscos del Bisaura, a cavall entre Osona i el Ripollès i aprofitant la bona xarxa de camins del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu. L’excursió ens ha permès conéixer la Serra de Bufadors, indret màgic on us heu de deixar perdre!
Comencem a caminar a l’aparcament del Parc Comarcal, tot davant del senyorívol Castell de Montesquiu. Just passat el Castell i la casa del parc per la seva dreta abandonarem la pista asfaltada per prendre la pista no asfaltada a l’esquerra que davalla cap a la riera de la Solana. Tot l’itinerari està força senyalitzat i no hi ha perdua. Creuarem la riera, si baixa aigua hi ha una passarel•la de fusta per poder-la creuar sense problema. A partir d’aquest punt el camí comença a pujar suaument per atansar-se cap al Coll de Tres Pals. En aquest punt s’obren vistes a la massa boscosa del Bisaura cap al Sud mentre que al Nord s’albira en primer terme la Serra de Bufadors i al lluny el Pirineu Oriental, presidit pel Puigmal, aquest si que és un castell ben senyorívol!
La pista s’endinsa per bosc de fageda carenejant suauament abans de tornar a pujar i passar al costat de les runes de la casa de Beví Gros. Unes llaçades amunt i arribem a la Collada de Beví Gros, just als peus de la Serra de Bufadors, amb els seus espadats de marga blava. En aquest punt prenem la pista a la dreta que solca planera la base de la serra i tot resseguint un extens planell poblat d’herbes, testimoni del treball dels pagesos d'abans que ocupaven les masies com les del Beví Gros o Petit. Al cap d’uns 15min arribarem a la cruïlla amb la carretera que uneix Sta. Maria de Besora amb el llogarret de Llaers. Prenem la carretera a l’esquerra i un centenar de metres mès enllà arribem al Coll de Beví. Abandonem l'asfalt perla nostra esquerra i comencem el recorregut per la carena de la Serra de Bufadors. El camí discorre per corriol força fressat, sempre pel caire de la serra, en alguns indrets una mica costerut però sense dificultats significatives. Això sí, a estones anem penjats, cinglera al sud i densa fageda tancant la nostra vista al nord, si bé entremig els arbres es pot tastar una mica en primer terme el llogarret de Llaers i la Serra de Milany i més enllà el gran Pirineu.
Resseguint la carena de la Serra de Bufadors, i gairebé sense adonar-nos canvia l’atmosfera… De sobte, ens endinsem a la banda nord de la serra i quedem encerclats per grans parets de marga blavosa entremig del bosc. És com un passadís tot tapissat de verdor i roques emmolasades que ens transporta amb la imaginació a temps i llocs remots… Paga la pena vagarejar per aquests racons i deixar sentir els corrents d’aire que surten dels “bufadors” entre les roques… Verdor i llum tamissada, majestuositat i silenci, el temps s’ha detingut.
Com a bons caminaires refem el cami, davallem dels boscos refrescants de la Serra de Bufadors per retrobar la pista que ve de la Collada de Beví Gros,novament al vessant sud de la serra. No obstant, en comptes de tornar cap a la collada, decidim prendre direcció cap a l’Ermita de St. Moi i davallar cap a la Farga de Bebié per així completar una gran volta. El camí és molt directe i davalla suaument cap a la vall del riu Ter, passant primer per l’indret de St. Moi, amb una casa i una ermita pre-romànica, ben reconstruida. A continuació per corriol una mica més pronunciat arribem a la via del tren Barcelona-Puigcerdà travessant entremig unes casetes dels antics treballadors del tren. Aquí enllacem amb el GR-151 o camí del Ter. En aquest indret el riu Ter forma un gran meandre i l’haurem de travessar dues vegades, primer pel mateix viaducte del tren, seguint la passarel•la al seu costat. En arribar al túnel, deixarem la via i prenem el corriol a l’esquerra que ens dura a l’antiga carretera N-152 i al lloc de la Farga de Bebié, antiga colònia textil. Travessem les antigues vivendes dels treballadors de la colònia i tornem a creuar el riu Ter en aquest cas per un pont que duu a l’edifici d’Edmundo Bebié, “hilados torcidos”. Deixem aquest edifici a la nostra esquerra i per unes escales entremig una porxada amb profusa vegetació pugem de nou fins a la carretera que ens atansa al baixador del tren. Prosseguim cami per la pista a l’esquerra en lleuger ascens fins arribar a les Cases del Solei, petit barri de cases isolades. El travessem i ens endinsem de nou al bosc seguint corriol amunt pel marge esquerra del riu Ter. No hi ha perdua, al cap d’una estona passarem per una frondosa raconada on es troba la Font de Planasses. Cami endavant arribarem a una zona més esclarissada on el camí es separa del riu Ter per anar a salvar de nou la riera de la Solana que baixa de l’oest cap al Ter. Deixem a l’esquerra el desviament a la casa de la Solana, travessem la riera i deixem a la dreta el pas a nivell del tren. Trobem uns cartells indicadors que ens adreçen cap al Castell de Montesquiu i arribem a la fi al nostre punt de partida.
Una sensacional passejada per boscos i raconades d’encís, ideal a qualsevol moment de l’any, potser a destacar la primavera i la tardor com a èpoques més agraïdes. Gaudiu-la!!
Waypoints
Comments (13)
You can add a comment or review this trail
Un plaer compartir-la, moltes possibilitats més de bones caminades per la zona del Bisaura.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta fàcil de seguir, l'hem fet a la tardor amb totes les seves tonalitats i fa que sigui molt bonica de fer. Molt recomenable. A la zona dels bufadors el gps feia una mica el tonto i perdia la cobertura pero el camí es veu clarament.
Gracies per compartir-la.
Gràcies a vos per la teva valoració. Realment ha d'estar espectacular ara en plena tardor, ruta sempre aconnsellable
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Tiene tramos complicados y peligrosos (se nos cayó una chica precipicio abajo... por suerte lo hizo en una zona con arbustos y árbolitos y no fué mas que un susto.) Muy buenas vistas, y buenas fotos.
Muchas gracias por tu valoración. Sin duda hay que tener mucha atención con los pequeños siempre y aquí más en los tramos aéreos de la serra
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
A veces dificil de seguir, pero con vistas espectaculares. Lo mejor es que casi no nos encontramos a nadie por el camino y eso le dio un matiz especial.
Lugar mágico en solitud. Felicidades y gracias por tu valoración.
Molt bonica la zona dels bufadors, tal i com dius sembla que el temps s'hagi detingut i que no hi hagi cap altre més llei que la de la natura. La part de la carena de la Serra dels Bufadors no presenta cap complicació, això si, com a tota caminada per muntanya cal tenir cura de seguir el camí i parar atenció on es trepitja en moments puntuals. La resta de la ruta és senzilla de caminar, tan sols parar atenció que quan arribem al Coll de Beví i girem a mà esquerra per agafar el camí de la serra, vigilar fe-ho pel camí marcat amb una fita de pedres.
Moltes gràcies j&jrock per donar-la a conèixer.
I és que hi ha tants racons on perdre's per les nostres muntanyes. Els Bufadors són ideals per qualsevol època de l'any. Moltes gràcies icaro77 per la teva valoració i molt bons consells també.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Excursión realizada el 12 de enero. La cantidad de hojas caídas dificultaba seguir el sendero en algunos puntos y aumentaba la posibilidad de resbalar o tropezar. El paisaje dels Bufadors impresionante.
Paisatges canviants segons l'època de l'any, cadascun amb el seu encant. Moltes gràcies per la valoració, enante!!
Hola! Es apte per anar amb gossos? Gràcies!
No tinc prou experiència per dir te però si estan acostumats a anar per muntanya no ha de ser problema, també hi ha altres variants per l'oest (pel Coll de la Bassa de la Processó) que permeten evitar els trams més de cinglera a la banda del Coll de Beví. Salut i bon camí, enante.