Montcabrer i Castell de Burriac pels turons de Cabrera de Mar (Maresme)

El circuit que es proposa és una variant d’un altre publicat anteriorment: Montcabrer i Burriac per corriols amagats. Aquest cop atansarem tots els turons que rodegen Cabrera de Mar: Creu i Turó de Montcabrer (311 i 317 m respectivament), Turó de l’Infern (324 m), Turó d’en Cirers (484 m), Turó de la Feu (413 m), Turó (Castell) de Burriac (392 m) i Turó dels Oriols (323 m). Caminarem per corriols evidents amb un puja i baixa repetit. Algun serà un pèl difícil de trobar, però un cop hi estiguem seran fàcils de seguir; potser, el més perdedor és el que seguirem des de la Creu de l’Avellà fins al que transcorre pel damunt de les Roques d’en Vivó.
El grau de dificultat és subjectiu, però podria situar-se entre moderat i difícil pel desnivell acumulat i pel traçat del perfil. Tècnicament no presenta cap complexitat.

Distància: 13 km
Temps total: 5:23 h
Desnivell positiu: 1190 m
Desnivell negatiu: 1187 m


Comencem a caminar a tocar del cementiri de Cabrera de Mar (145 m) i de l’ermita de Sant Sebastià. Pel Camí d’Agell ens dirigim al nucli urbà baixant al carrer de la Riera (94 m). Pugem en direcció a muntanya i no gaire més amunt ens desviem pel carrer de Barcelona. Passat Ca l’Escarraman l’asfalt es continua pel Camí de Cabrils a Cabrera de Mar que envolta el vessant meridional de Montcabrer.


Just abans de les primeres edificacions de la urbanització de Montcabrer de Cabrils trobem la vella soca del Pi del Camí de Cabrera (137 m). Aquí ens desviem per la dreta resseguint un caminoi fressat i tirós que s’enfila cap amunt. Anirem trobant restes de pintura blanca que ens ajuden a orientar-nos per un munt de viaranys. Hem d’anar pel més evident, lleugerament cap a l’esquerre, fins a atansar la Creu de Montcabrer (311 m).


Al davant de per on hem arribat a la creu trobarem un corriol mig amagat entre arbustos. Per ell farem un descens en fort pendent pel vessant nord-est de Montcabrer cap a Cabrera. A prop de Ca l’Escarraman passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i més a baix ens unim a un senderó que prové del Camí de Cabrils a Cabrera de Mar (150 m). Girem a l’esquerre, cap al nord, prosseguint de forma planera. Més endavant ens desviem per l’esquerre per un altre corriol costerut que es torna a enfilar amunt pel vessant est de Montcabrer fins al turó homònim (317 m).


Baixem al camí de muntanya que prové de Cabrils (SL C-155) i continuem en direcció nord. Tot seguit d’una mena de collet (302 m) l’abandonem fent un curt ascens al punt geodèsic del Turó de l’Infern (324 m). Baixem uns metres en direcció nord trobant el corriol per on farem el descens en sentit est, fins a retrobar un altre cop el caminoi que prové del Camí de Cabrils a Cabrera de Mar (200 m). El seguim per l’esquerra en direcció nord. El viarany puja i baixa de forma successiva fins a unir-se a un altre orientat d’est a oest. Ens desviem per l’esquerra (ponent) reprenent l’ascens fins a ajuntar-nos de nou amb l'SL C-155 a la Sureda de Burriac (261 m).


No abandonem l’SL continuant en sentit nord per un corriol batut fins a la cruïlla de la Creu d’Avellà (294 m). Orientats al nord, al nostre davant tenim el Rocar Més Alt, que s’allarga pel Rocar d’en Vivó o Roques Banyadores, on hi ha algunes vies d’escalada. Ens hem de dirigir cap al rocam en el tram potser més perdedor del circuit. Així doncs, prosseguim cap al nord per un corriol amagat dins de la pineda i que a poc a poc es va desviant cap a la dreta (llevant) en un ascens mantingut. Més amunt, a prop de les primeres parets granítiques, trobarem pintura blanca d’un altre viarany que se'ns ajunta per la dreta. A partir d’ara es perd el rastre de pas, però si ens fixem en la pintura blanca continuem l’ascens, ara més feixuc, per una mena de canal ple de pinassa. Acabat el tram més costerut, ens podem desviar per la dreta fins a una mena de balconada que, suposo, deu ser el Rocar Més Alt. Tornem enrere i busquem la pintura entre grans blocs petris i en un no res enllacem amb el corriol que transcorre per damunt del Rocar d’en Vivó.


Sense pèrdua, seguim pel corriol del Rocar d’en Vivó en direcció nord-est (dreta). Arribats a la cruïlla de la Bassa del Senglar (403 m) girem per l’esquerra fent una anada i tornada al Turó d’en Cirers (484 m). El cim no té cap atractiu, potser acostar-nos a la torre de guaita forestal. De nou a la bassa, prosseguim per l’esquerre (nord-est). Hem d’estar atents, ja que al pocs metres veiem un trencall per la dreta deixant el més evident de l’esquerra. Un cop al viarany correcte continuem per un cordal força interessant amb vista a banda i banda d'aquest. Passem pel Turó de la Feu (413 m) i just després pel Roc de l’Àngel o Roques d’en Vivó (ICGC) lloc molt aconsellable per contemplar el Turó i Castell de Burriac, el camí fet i el que queda per fer. Continuem sense perdre l’orientació pel cordal que baixa fins a unir-se amb el Camí de la Font del Llop. Girem a la dreta planejant fins a la Miranda d’Argentona des d'on es domina la població i la vall homònima. Reprenem el descens fins al Torrent de Burriac, deixem de banda un senderó per l’esquerra i pugem uns metres fins al Coll de Burriac (308 m) on ens unim de nou a l’SL C-155.


Prosseguim en descens per la Pista de Burriac. L’abandonem per l’esquerre per un corriol que baixa decidit fins al caminoi que rodeja l’estrep sud del Turó de Burriac. En el tram ombrívol del Torrent de la Font Picant, veurem una marca de pintura carabassa que ens assenyala l’inici del corriol per on ens hem de desviar per l’esquerra. Reprenem l’ascens costerut per la torrentera fins a enllaçar amb el que prové de la Plana del Passarell on es troba un monòlit commemoratiu. Girem a la dreta, mantenint l’ascens per la divertida Grimpada d’en Marc fins al Castell de Burriac (392 m).


Després d’un breu descans gaudint del territori que domina la fortificació, iniciem el descens cap a la Pista del Castell. Tot just als peus de l'escala metàl·lica, on comença la balustrada de fusta, sortim de la pista anant a buscar un viarany intuïtiu (no està senyalitzat) que en diagonal ens porta al corriol per on farem el descens. Un cop i som, en direcció sud-oest, comencem la baixada en trams de forta inclinació però de fàcil fer. Aviat trobem pintura blanca que ens va indicant el camí a seguir fins a retrobar el caminoi que abans hem abandonat per pujar (225 m). De fet, en el tram ombrívol del Torrent de la Font Picant, els dos corriols, el de pujada i de baixada, estan a tocar l’un de l’altra.


Seguim el corriol que va rodejant el vessant meridional de Burriac. Deixem de banda un camí a la dreta i prosseguim per l’esquerre seguint un trajecte a sota d’uns pals elèctrics. Aviat comencem a veure els murs de pedra seca que corresponen a l’interessant Poblat Ibèric de Burriac. Obviem una desviació al sud i prosseguim endavant. Passem per una zona poblada de cactus iniciant un suau ascens per la pineda. Cap a la cota 255 abandonem el corriol per on venim, que finalitza al Coll de la Codera o Collet de Burriac, girant a l’esquerra per un viarany poc trepitjat. Passem pel costat d’una obertura d’un antic pou o hipogeu i guanyem altura seguint el rastre del caminoi cada cop més evident. A mesura que progressem, es fa més costerut trobant restes de pintura blava poc freqüents. Superat un ressalt granític amb ajut de les mans, se’ns uneix per l’esquerre un altre corriol; tornem a trobar pintura blanca que marca el darrer tram de fort pendís que de forma directa ens deixa a la Pista del Castell (364 m).


Davallem per la pista encimentada i quan fa un lleu gir a esquerre, una mica abans d’acabar-se el ciment, veiem per la dreta pintura groga que marca un corriolet que baixa emboscat fins al Coll de la Codera o Collet de Burriac punt d’unió de l'SL C-114 i 155 (296 m). Orientats a llevant, hem de seguir el caminoi que es troba entremig dels dos i que sense un gran desnivell ens acostarà al Turó dels Oriols (323 m). Les vistes del castell i del circuit fet no són gens envejables. Abandonem les restes de la base de l’antiga antena que dominava el cim i busquem per l’esquerra (sud) un corriolet que, decidit, baixa fins a unir-se de nou amb l’SL C-155. Només cal seguir-lo per l’esquerre que en un constant descens ens deixarà de nou al punt d’inici (145 m).

Notes:
* El topònim de Turó de Cirers és confós: si mirem l'aplicació pública de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) veiem que el terme municipal de Cabrera de Mar passa pel Turó de la Cirera o de Cirerà (471,6 m) i que l’altre turó, situat més al nord, on es localitza una torre de guaita forestal, entre Argentona i Cabrils, no té cap nom. En canvi, al mapa de la Serralada de Marina (2014) de l’editorial Alpina, succeeix el contrari: el Turó d’en Cirers (484,4 m) és on es troba la torre de guaita i l’altre no té toponímia.
* Si volem arribar al corriol que transcorre pel cordal del Rocar d’en Vivó hi ha una opció més còmoda: des de la Creu de l’Avellà podem continuem pel camí de muntanya en direcció nord-oest; no gaire amunt, després d’un gir a l’esquerre, veurem un trencall evident (fita) que per la dreta s’enfila cap al Rocar més Alt.
* Als mapes repassats tampoc hi ha unanimitat en relació amb la toponímia i localització del Rocar més Alt, Roques d’en Vivó, Roques de les Banyadores, Turó de la Feu o Roc de l’Àngel.


Podeu consultar: Montcabrer i Burriac per corriols amagats
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montcabrer-i-burriac-per-corriols-amagats-maresme-127031085