Mont-roig (100 cim)

El Mont-roig és una muntanya de 2.864 mts. d’alçada, situada a la capçalera de les valls de Cardós i d'Unarre, fronterera entre Catalunya i Occitània, ja que està situada a cavall dels termes municipals d'Alt Àneu, la Guingueta d'Àneu i Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà i de la comuna occitana de Coflens, a l'Alt Coserans, al departament de l'Arieja . Les seves dues vies més habituals (que no úniques) d’ascensió s’inicien per una banda a Tavascan, seguint la ruta que passa pel refugi Enric Pujol, i per l‘altra des de Cerbi, seguint la que passa per l'estany de la Gola, sent aquesta segona la que hem seguit en el nostre cas.
L’inici d’aquest itinerari el trobem a la zona d’aparcament que s’ha habilitat una mica més d’un quilòmetre abans d’arribar al planell de Sartari, a la pista que comença en un trencall a la dreta de la carretera que puja d’Esterri d’Àneu a Cerbi i que avança guanyant alçada sobre la vall d’Unarre. Aquesta estreta i penjada pista és preferentment transitable amb vehicles tot terreny, ja que té trams malmesos, tot i haver vist reforçat el seu paviment, fonamentalment en els revolts més tancats. També s’ha establert un horari preferent de pas, per evitar que dos cotxes es trobin de cara, doncs no hi ha lloc per maniobrar, cal tenir-ho en compte.
Comencem a caminar seguint la direcció marcada per un rètol que indica l’existència d’un sender que porta al planell de Sartari arran del riu, però aviat es perd, per la qual cosa el més recomanable és anar per la pista, que hi puja de forma paral·lela. Aquesta planúria herbada és una bonica zona de pastures, regada per dues torrenteres que davallen en forma de salts d’aigua, molt alts, un que baixa de l’estany de la Gola i l’altre, molt vertical, que ho fa de l'estany de Ventolau. Travessem la primera cascada a gual, tot i que hi ha un pont de fusta una mica guerxo per fer-ho, iniciant la pujada per un camí que guanya alçada en un grapat de còmodes giragonses, on veurem marques de pintura groga. Mentre pugem, veurem a la dreta una cruïlla amb una de les noves indicacions del Parc Natural, que ens mena a l’estany de Ventolau i als Tres Estanys. Seguim amunt fins arribar al refugi lliure de la Gola, edifici rehabilitat no fa gaire anys i que antigament havia estat un barracó pels treballadors de les obres de construcció de la presa de l'estany, on hi ha restes d’altres edificacions. Un cop situats a la riba sud d’aquest bonic llac, marxem a l’esquerra, per voltar-lo en sentit horari en direcció a l’estany de Calberante. Recentment han instal·lat unes cadenes i unes baranes que asseguren el pas, útils fonamentalment en cas de que el terreny estigui gelat o mullat.
Amb el característic puja i baixa arribem a uns plans herbats situats a la capçalera del llac, on travessem el torrent que davalla de l’estany superior, guanyant aquest esperó fent unes ziga-zagues, seguint les estaques amb marca de pintura groga, fins arribar a l’enclotat estany de Calberante. Travessem pel torrent on desaigua i seguim pujant, deixant-lo cada cop més avall i a la dreta, dirigint-nos en direcció al coll Curiós, punt en el que hi ha una bifurcació i un dels nous pilons indicadors. Ens trobem sobre la vall de Nyiri, per on marxa l’Alta Ruta Pirenaica en direcció a la serra de Pilàs, així com el sender de l’estany de la Tartera, des d’on, crestejant, també s’accedeix al vèrtex geodèsic del seu pic homònim, a la mateixa carena del Mont-roig.
En el nostre cas marxem a la dreta i cap amunt, seguint les marques grogues, cap el coll de Calberante, passant primer per la bassa de Curiós, als peus del pic inferior de la Gallina. Seguim pujant còmodament per un camí de molt bon fer, que coincideix amb l'A.R.P., fins arribar a l’esmentada portella, on hi ha un altre indicador metàl·lic, des d’on se’ns obre una esplèndida panoràmica sobre el pic de Ventolau i el circ lacustre de la Gallina, destacant el seu estany Major sota nostre. Des d’on ens trobem podríem seguir a l’esquerra carenejant en direcció al pic Inferior de la Gallina, però es tracta d’una via per terreny descompost, amb alguna grimpada exposada, per la qual cosa baixem del coll en direcció al llac, parant compte, després d’unes poques llaçades, a una mena de canal que davalla a l’esquerra en un revolt (just passat el rètol que ens recorda la presència dels gossos pastors), on una fita de pedres poc visible ens diu per on cal deixar el camí, situant-nos als peus del cordal carener de la Gallina, on comença un llarg flanqueig, seguint una traça de corriol força evident i alguna que altra fita. El punt al que ens dirigim el tenim de cara, tot i que encara es veu bastant lluny, tractant-se d’una bretxa en un esperó que davalla de l’aresta sud-est del pic de la Gallina, però per arribar-hi, primer ens dirigim al seu collet homònim, travessant la part superior d’una canal de roques que davalla fins a l’estany Major de la Gallina, on comença un flanqueig per terreny de tartera.
Travessem la portella a la que hem arribat i tenim noves vistes davant nostre, com per exemple la resta dels estanys de la Gallina amb la lluentor del refugi Enric Pujol, que el veiem molt per sota nostre. Canviem radicalment de direcció, ja que ara seguirem cap a l’esquerra l’esperó SE del pic de la Gallina, però pel vessant contrari, travessant una depressió granítica, superant diversos relleus, mirant de no perdre de vista les fites. En un moment determinat, en apropar-nos a la tartera que davalla del cordal, deixem la traça que ens enfilaria al vèrtex geodèsic, per traçar una costeruda diagonal en direcció a una mena d’elevació de roca que es veu a la pròpia carena. És qüestió de tirar cara amunt per un planell inclinat i obert, per on millor ens vagi, fins atènyer la cresta, d’aspecte escarpat i rocallós, tot i que és més senzilla del que sembla. Seguint restes de corriol i les fites, anem salvant els relleus de roca, amb alguna grimpada amb bones preses, a estones pel vessant català i d’altres per l’occità, fent una curta desgrimpada abans d’encarar els darrers metres fins a la cota principal del Mont-roig, on hi ha una fita de pedres, amb unes imponents vistes, doncs el reguitzell de pics que s’abasten és incomptable. Uns metres més enllà, separada per una profunda bretxa d’uns 40 mts., de pas una mica delicat i exposat, es troba la punta nord del Mont-roig, cinc metres inferior a la que estem trepitjant, a la que no hi anem.
Tornem sobre els nostres passos i ens dirigim per un cordal molt ample i senzill fins a la tercera punta del Mont-roig, que se l’ha vingut coneixent des de sempre com a pic sud, però que en els mapes actuals se l’anomena pic de la Tartera (2.846 mts.), en el que hi ha un vèrtex geodèsic, tot i que val la pena seguir uns metres enllà fins arribar a un fals cim, amb una gran fita de pedres, situada sobre els estanyets de la Tartera, la vall de Nyiri, la serra de Pilàs o la Mitjana, per anomenar els relleus més propers. El descens el fem per una tartera en direcció al pic de la Gallina, que ens queda davant nostre i a la dreta, baixant de forma directa i dreta, per on millor ens sembla, fins que a l’alçada de la collada de Mont-roig tanquem el cercle que hem obert per a pujar el cim, desfent si fa o no fa els nostres passos fins al final del recorregut, tot i que la pujada al coll de Calberante l’hem fet pel que hauria estat la ruta natural a l’anada, quan hem obert una marrada innecessària, guiats per l’evident i fitat camí que porta al refugi, seguint les fites de l’A.R.P., tal i com es pot veure en el traçat del track.

Rutes associades: Per la zona també tenim publicades les següents rutes:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-la-coma-del-forn-pels-tres-estanys-i-la-gola-174498882
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-ventolau-19705835