Monistrol de Montserrat, Turó de l'Ermità, Avenc de la Dona Morta, Fonts Baldiri, Esclaterada, Piteu. Estació cremallera

Trescarem pels termes municipals de Monistrol de Montserrat i Marganell. Comarca del Bages (Parc Natural de la Muntanya de Montserrat).

Des de Monistrol de Montserrat (161m.a.):

RESUM RUTA: Estació "Monistrol Vila" del cremallera de Montserrat - PR C-19 - Cementiri - El Piteu - Torrent del Tortuguer - Coll de la Creu del Capellà - Turó de Comellats (575m) - Carena de la Calzina - Turó de l'Ermità (595m) - Coll de la Molella - Torrent de la Font del Moro - Camí rural de La Calsina - Carena del Piteu - Avenc de la Dona Morta - PR C-19 - La Mineta - Monistrol de Montserrat.

Passarem per 5 fonts:
- Font d'en Baldiri.
- Font de l'Esclatarada i bassa / (Font de l'Esclaterada?).
- Font de l'Avenc de la Dona Morta.
- Font del Piteu.
- Font Gran.

A l'empar de la nit...

■ INICI: Àrea d'aparcament gratuït de l'entrada de Monistrol de Montserrat (*), al costat de la carretera.

■ RECORREGUT (en sentit anti-horari):

Des de l'aparcament que hi ha a l'entrada Monistrol de Montserrat ens dirigim a unes escales que es veuen darrera del parc infantil. Les pugem i caminem pels carrers de Monistrol fins l'estació del cremallera.

ESTACIÓ DEL CREMALLERA DE MONTSERRAT "Monistrol-Vila" ‐FGC". Aparcament de vehicles, normalment ple d'enormes autobusos.

Enfilem per les escales a l'altra banda de la gran estació. Aquí està la taquilla de venda de tiquets pel cremallera. També hi ha un recinte on fan exposició del cremallera.

PR C-19 - Camí del cementiri a La Calsina (asfalt).

CEMENTIRI municipal
Hi ha una zona de pkg a la dreta.

Passat el cementiri, seguim pujant a l'esquerra, en direccióN-O,on l'asfalt esdevé pista de sorra (PR C19), camí del Piteu, que va paral·lel al TORRENT DEL ROSSINYOL o Torrent de les Escometes (Alpina).

Més endavant, a l'esquerra de la pista, passarem de llarg la bifurcació del sender per on tornarem. A l'anada, continem per la pista de sorra:
Ull, cotxes/motos de dia.
Ull, senglars de nit.

Una mica més enllà, a la dreta de la pista, prenem un trencall en baixada fent un anar / tornar a la Font d'en Baldiri (menys de 200 metres; 5 minuts).

FONT D'EN BALDIRI. Indret bucòlic, amb un petit pont de fusta per damunt la riera, malauradament seca. Hi ha un gran plàtan (plataner) i un banc de fusta. La font natural no raja. Aquesta font neix d´una filtració del Torrent del Salt, a la confluència del Torrent d'en Simó. Al mapa indica "Torrent del Rossinyol" o "de les Escometes".

Reculem els 80m fins retornar a la pista forestal ampla.

Rètol "El Rossinyol Propietat privada".

Més enllà, a la dreta, prenem el trencall en baixada fent un anar / tornar a la font Esclaterada (5 min a/t).

FONT DE L'ESCLATERADA. Malgrat l'alarmant sequera que estem patint actualment, aquesta font natural raja aigua per una canya. Per veure-la, cal baixar a llera de pedra del torrent per tres graons tipus ferrada. Ull que patina!

Hi ha una gran bassa artificial al costat del torrent (bassa de l'Esclatarada), malauradament completament seca. Nota: El nom prové del fet que l'aigua brolla ("esclata") d'una fissura a la roca, en un marge del Torrent del Salt. Segons el rètol de fusta "Font Esclatarada" (amb "a"). Segons el mapa d'Alpina "Font de l'Esclatetada".

Reculem en direcció "Piteu/ Dona Morta" (segons resa el rètol de fusta de la pista).

Abandonem el PR C-19 per un trencall a la dreta. Veiem moltes feixes de pedra per la muntanya de l'altra banda de la riera i una barraca de pedra seca.

Creuem la riera i contnuem per un corriol pedregós a l'altra banda: caminet de còdols en pujada. També podríem anar per la pista, doncs aquest sender hi enllaça més endavant.

S'albira la Paret de l'Aeri al fons.

Pista forestal (PR C-19): La creuem i seguim pel corriol que s'enfila a l'altra banda.

EL PITEU. Masia de pedra: antic mas d'on eren els pastors que van descobrir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Continem per la pista forestal PR C-19 en pujada.

Bifurcació [punt d'enllaç de la ruta circular; per aquí tornarem 👀]: hi ha una fita de terme i es veu tot el Massís montserratí preciós de teló de fons, i en un lateral el Cavall Bernat. Aquí abandonem el PR C-19 i seguirem per un trencall a la dreta, en baixada, en sentit antihorari.

Després: pista forestal a la dreta.

Creuem el TORRENT DEL TORTUGUER / Torrent de l'Escometes (riera seca; frescot) i continuem per la pista forestal, ara en pujada.

Esquerra: abandonem la pista forestal, i seguim un diminut corriol entre arbres i arbusts, en pujada.

Enllaçem amb una pista forestal, que primer seguim uns 10 metres a la dreta, la creuem i després continuem per un corriol a l'esquerra (fita). Ja s'ha fet de nit. Frontal i amunt!

COLL DE LA CREU DEL CAPELLÀ (enllaç amb la carretera BV-1122 de Monistrol al Monestir): creuem la ctra i continuem pel corriol del davant, obviant el pal indicador a la Masia La Calsina.

Més endavant, creuem un caminet transversal i continuem recte amunt pel sender del bosc. Després, caminet carener en pujada constant.

TURÓ DE COMELLATS (575m).

Arribats dalt el turó ara el corriol serà en baixada, amb precioses vistes a la paret d'agulles de la cara nord montserratina.

Enllaç amb pista forestal ampla a l'esquerra, en lleu pujada (CARENA DE LA CALZINA). Caminem una bona estona per aquesta pista ampla amb vistes al relleu montserratí.

Trencall a l'esquerra (replà en pujada que passa desaperçebut), on abandonem la pista forestal i seguim aquest petit corriol pel bosc entre pins, alzines, romaní, boixos, marfull, aladern, bruc, cirerers d'arboç, arítjol, ginebró, etc.

Més endavant, una nova bifurcació de corriols: girem a l'esquerra.

TURÓ DE L'ERMITÀ (595m). Cim rocallós amb "banc" natural i brutals sensacions i vistes a la paret d'agulles de la cara nord de Montserrat. Pertany a la comarca del Bages. Precaució: algun tram aeri a l'accés i estimball. Nota: El turó de l'Ermità és un dels '100 CIMS' ampliats de la llista de la FEEC.

Retornem al caminet i passem per un tram de llera de pedra tipus torrentera, amb sender poc definit. Després el sender carener davalla al coll de la Molella, amb impressionants vistes al massís, i La Cadireta a la dreta.

COLL DE LA MOLELLA. Cruïlla de camins. Estem a prop del Monestir de Santa Cecília. En aquesta cruïlla tombem a l'esquerra per un camí més ample, que fa 2 revolts en baixada.

TORRENT DE LA FONT DEL MORO (mapa Alpina) o Torrent del Tortuguer. Enllaç PR: corriol entre arbusts i després llera de pedra, creuant el torrent. Desgrimpada senzilla per algun ressalt rocós.

Després el camí es torna més ample, en baixada, i alguna pujadeta de sorra ferma.

Enllaç amb pista cimentada: CAMÍ RURAL DE LA CALSINA. Pla dels arbrets. Fem uns 200m per l'asfalt i després prenem un trencall a l'esquerra, en baixada, cap el bosc, una mica abans d'arribar a la carretera BP-1121 ("Revolt de la Paella"). Al principi, és un petit corriol entre vegetació, que duu a la CARENA D'EN PITEU.

Tresquem per la bonica Carena del Piteu, per terreny rocós de conglomerat. Obviem un trencall a la dreta, on es veu un pas equipat amb corda i grapes.

Trencall anada/ tornada a l'avenc de la Dona Morta, en baixada força dreta, entre arbusts: són uns 20-30min si entrem a la cavitat.

AVENC DE LA DONA MORTA o Avenc de La Senyora (**): cavitat de 14 metres de fondària i 104 metres de recorregut. Entrada tipus rampa que es baixa bé en rammonage. A l'interior fa calor, malgrat és una cavitat humida, amb tolls d'aigua al terra. Té un segon pis equipat amb un vell tronc sec on hi ha diversos claus per qui gosi enfilar-s'hi. Ratpenat.

[Nota: si des de l'avenc seguíssim davallant pel mig de les infranquejable vegetació aniríem a petar directes a la Font de la Dona Morta, ubicada en un marge del llit del Torrent del Tortuguer (ho vaig fer una vegada, no recordo ben bé com, però suposo acabant molt esgarrinxada! Avui ho he intentat i m'ha semblat que sense escafandra impossible 😅)].

Visitat l'avenc, reculem novament a la carena d'en Piteu, pujant entre els arbusts que acabem de baixar ;)))

Un metres més endavant, abandonem la Carena del Piteu per un trencall a l'esquerra, en baixada, que davalla fins el torrent del Tortuguer, per un sender ben definit.

Enllaç amb pista forestal ampla. Fem un anar/tornar a la font de l'Avenc de la Fona Morta (2 minuts).

FONT DE L'AVENC DE LA DONA MORTA. Aquesta font natural està ubicada al llit del Torrent del Tortuguer. Es va contruir un mur de pedra al voltant de la font, amb un tauló al mig per facilitar-hi l'accés. Dins d'aquesta bassa de pedra ovalada hi ha una mica d'aigua embassada, malgrat la font no raja. Placa de ceràmica commemorativa del 50è aniversari del Club Muntanyenc Monistrolenc (any 2003).

Reprenem la pista forestal i en breu trobem un trencall que ens condueix a una altra font, la Font del Piteu, també al Torrent del Tortuguer: són menys de 100m en baixada. per corriol. Fem un anar/tornar (5 minuts).

FONT DEL PITEU (natural; seca). Hi ha un magnífic roure monumental i un banc de fusta. Ull, senglars de nit.

Seguim pel PR C-19 pel mateix camí de l'anada i ens dirigim a la bifurcació que ja havíem vist, i que serà per on tornarem tot separant-nos del PR. És un corriol xulo en suau pujada, amb vistes a l' estació dels ferrocates / cremallera.

Pal indicador 'La Mineta': de nou, enllacem amb el PR C19.

CAPELLA DE L'ÀNGEL (s. XVII). Ermita protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

PLAÇA DE LA FONT GRAN, on està l'ajuntament de Monistrol de Montserrat i diversos bars, així com una altra font:

FONT GRAN: una magnífica font que antigament, tenia 10 brolladors frontals i 4 latelals, per on sortia
sempre aigua. L'any 2002 la van reformar, i l'aigua ja no brolla pels sortidos, sinó per una aixeta ubicada més enllà. Però, malauradament, donada les actuals restriccions per la sequera, ara la font no raja. (***)

Al costat de la Font Gran hi ha una placa que marca el punt d'inici i final del PR C-19.

PASSEIG DE LA CANALETA. Aqüeducte de Cal Pla, on es poden contemplar els vestigis dels murs amb contrafort "Aqüeducte bastit sobre contraforts i sobre arcs, és una construcció notòria documentada ja a principis del segle XVI i que duia l’aigua de la Font Gran als molins d’oli del palau Prioral i de Cal Gibert" (monistroldemontserrat.cat).

Estàtua de bronze de Carles Amat (metge, escriptor i músic que va néixer a Monistrol fa 450 anys), obra de l’escultor manresà Ramon Oms, inaugurada el novembre del 2022. Donat que no hi havia cap imatge d'Amat, Oms es va basar en un dibuix de Pilarín Bayés.

Aparcament de l'entrada de Monistrol de Montserrat. Fi de la ruta.

~~~~~~~

Ruta vers top ten.

Em vinc a reconciliar amb la Montse. La darrera vegada per aquí va ser a ple estiu, suant la cansalada per onada de calor i fent 50km. Avui és fosc i fa fred. Abans de les 18 hores ja era negra nit, amb el punyeter canvi d'horari d'hivern. Diuen que a partir del 2025 ja no faran més canvis d'hora primavera/ tardor. A veure... 😉

💚💚💚
I hear a voice calling 📢
Calling out for me 🌙
These shackles I've made in an attempt to be free ⛓🏃‍♀️
Be it for reason, be it for love ♥️🏔
I won't take the easy road 🌪

And you've just got to keep on keeping on 🎶

~~~~~~

(*) MONISTROL DE MONTSERRAT és un municipi de la comarca del Bages, a la província de Barcelona, situat sota la muntanya de Montserrat i formant part de la mateixa. El riu Llobregat travessa el municipi i el divideix en dos, ubicant-se la vila originària al marge dret i les ampliacions urbanístiques (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera...) al marge esquerre. Des del sud, Monistrol és el primer poble de la comarca del Bages, a 15 km de la capital de comarca, Manresa. Limita al nord amb Castellbell i el Vilar, a l'est amb Vacarisses, a l'oest amb Marganell i al sud amb Esparraguera i Collbató (Viquipèdia).

~~~~~~
(**) COVA-AVENC DE LA DONA MORTA o AVENC DE LA SENYORA: "Cavitat subvertical de 14 metres de fondària i 104 metres de recorregut, en conglomerats. Ubicada al vessant Sud de la carena dels Piteus, a mig aire entre el torrent i el fil de la carena" (Espeleoindex). Cova amagada entre bardisses. L’avenc té una entrada en rampa d’uns 20 metres sense complicacions i el recorregut interior és pràcticament horitzontal, amb un petit ressalt i dos nivells, amb una alçada mitja d’uns 2,5 metres. Al final hi ha un gorg d’aigua molt clara, que es pot passar per sobre en oposició per poder veure el toll de dos metres a la finestra de sobre i la colada estalagmítica, part final de la cavitat. Dins l’avenc hi ha col.locat un tronc d’arbre força podrit amb alguns cargols clavats, que serveix d’escala per pujar al pis superior. No és gaire de fiar...🤪🦇

~~~~~~
(***) FONT GRAN de Monistrol de Montserrat. "Rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. La Font Gran s’anomenava fins el segle XVI Font de la Resclosella. inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tradicionalment ha subministrat aigua de boca i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians. La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat. Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com a torrent de la Font Gran o de la Canaleta. A banda de la Font Gran, cal considerar una bona quantitat de fonts menors com la font de la Valentina, de la Capella, de la Graella o dels Paraires, entre d’altres, a més de diverses surgències intermitents com la Mentidera o Coll Cabiró.
La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires, que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa."
(monistroldemontserrat.cat)