MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES I LES TINES DE GENERES

Una bona matinal amb molts al·licients: el Monestir de Sant Benet de Bages, les tines de les Generes i els racons del riu Llobregat. Tot en una passejada sense cap dificultat tècnica, sempre per pistes i aprofitant que el terra no és fangós i permet caminar un dia després de la pluja. Pràcticament no cal GPS i aconsellem portar aigua, doncs no hi ha fonts, només riu i canal.

Deixem el cotxe a l'aparcament de Món Sant Benet i ens acostem a la porta del Monestir. Com que és molt d'hora encara no està obert i ens permeten fer una ullada al voltant d'aquesta preciosa abadia benedictina on destaquen l'església i el claustre de fianls del segle XII i principis del XIII. A primers del segle XX, Josep Puig i Cadafalch hi feu una important restauració.

Deixem el monestir i ens dirigim pel costat de la tanca fins a trobar el GR-4 que segueix per la riba dreta del riu Llobregat. Arribats al Pont de les Generes travessarem el riu . El cabdal que porta és envejable i fa molt goig de veure.

A partir del pont iniciem la pujada, suau i constant, fins el Pla de les Generes on tindrem l'oportunitat de veure les famoses tines formades per dues tines i una barraca. Les tines són construccions cilíndriques, de grans dimensions, revestides de peces ceràmiques corbades per emmotllar-se a la forma cilíndrica. A les tines hi dipositaven el raïm per fer el vi. Diuen que per culpa dels terrenys abruptes, per la dificultat de portar el raïm fins als masos, era molt més eficient fermentar el vi a peu de vinya i vendre'l a peu de tina que no portar-lo fins al mas. Caram tu com devien xalar els pagesos.

Tornem al camí de les Geners i iniciem la baixada quan una guilla ens creua el camí. Sorpresos, observem un xic enllà una nova tina, si be un pel deteriorada. En canvi, gaudim a fons quan arribem a les tines de les Solanes: una antiga construcció rodejada de tines, al peu de la Riera de Mura en un meandre molt bonic amb aigua corrent entre pedra llisa.

Anem seguint la pista fins a la desembocadura de la riera de Mura al riu Llobregat. continuem fins arribar als Tres Salts, on sortim del camí per anar fins a la llera del riu i gaudir d'un bonic espectacle d'aigua. Després de les fotos pertinents, retornem al camí i seguim fins a la passera dels tres Salts on creuem el Llobregat i comencem a remuntar-lo per la riba esquerra entre el riu i el Canal de la Mina.

El camí és planer i sense sorpreses. Arribats a la presa de la Mina, apreciem un bonica construcció, per la seva altura, pel seu acabat, per la seva corba, per l'estat de conservació, etc. Des d'aquí ja només ens queda que badar a cada punt on el camí s'acosta al riu per gaudir del fabulós mirall que forma l'aigua respecte a la vegetació de la riba contrària. O dels esquirols que fugen pi amunt quan ens veuen.

Arribem novament al Pont de les Generes i seguim rectes cap a l'aparcament on hi hem deixat el cotxe. Total tres horetes ben aprofitades.