Monars - Puig de les Bruixes - Comanegra

Ruta interessantíssima que tothom sol fer seguint les busques del rellotge; però nosaltres la vam fer al revés perquè vam prioritzar començar i acabar en baixada.

La ruta comença al Coll de Ferriol, on hi ha la mítica Bassa de Monars. Es voreja la Bassa i es busca un indicador de camins que cal seguir direcció a Monars. A partir d'aquí el recorregut serà sempre de baixada: baixa per un sender emboscat, però net, entre parets naturals fins que arriba a un pla amb una casa enrunada: el Corral de Mas Mitjà.

La drecera deixa la casa a l'esquerra i segueix baixant entre una verdor infinita fins a un altre mas, aquest habitat: el Mas Mitjà. Des d'aquest mas es pot veure el primer gran objectiu d'avui, el Puig de les Bruixes.

Passat el Mas Mitjà, el camí baixa cap a l'esquerra fins a l'ermita de Sant Sebastià de Monars que ara serveix de pallissa de Cal Bessó, la casa que acompanya l'ermita en aquest conjunt arquitectònic: Monars.

El recorregut passa pel mig de Cal Bessó i Sant Sebastià de Monars i segueix endavant, sense pèrdua, fins al Torrent de la Font de Monars que cal travessar per unes passeres de pedres i seguir cap a la dreta. Després del torrent, el camí es comença a enfilar molt i molt suaument, gairebé imperceptiblement fins que troba el tercer dels masos de Monars que visita: el Mas de l'Om.

Tots tres masos estan habitats i només s'hi pot arribar caminant. Els seus masovers transporten els queviures amb burros ensinistrats per fer aquestes tasques.

En aquest Mas de l'Om, l'últim que visita la ruta, el camí es comença a enfilar seriosament fins al Pla de la Vaca. Des d'aquest pla es contempla majestuós el Comanegra.

És curiosa la Cova del Pla de Vaca perquè és un forat a sota terra que configura un passadís que arriba a la cinglera oferint unes vistes prou significatives de la Garrotxa als vianants. És un punt de parada obligatòria en aquesta ruta.

Ara cal caminar fins al final del Pla de la Vaca i agafar el camí que s'enfila recte cap al nord pel Pujant Gros fins al Collet de l'Estret. És una pujada convençuda. Del Collet de l'Estret, el camí segueix cap a l'est; és un camí malmès per la natura però que no presenta cap dificultat, ni de pas ni d'orientació. Hi ha algun tram, petit, de baixada; però acaba ascendint entre margeneres d'herba.

Aquest caminoi arriba al Coll de Sant Marc i aquí ja gira direcció oest, cap als cotxes, direcció que ja no deixarà més el recorregut. Del Coll de Sant Marc puja a les Collades i des d'aquí ja s'aixeca amb certa deferència el primer dels 100cims d'avui: el Puig de les Bruixes.

Sense cap pèrdua perquè es divisa tota l'estona, s'arriba al cim després d'una ascensió curta; però sacrificada. El Puig de les Bruixes amb els seus 1.390,6 metres d'altitud ofereix unes vistes insaciables: la Garrotxa, el Bassegoda, la Mare de Déu del Mont, Rocacorba, el Collsacabra, les Agudes i el Montseny, el Taga, el Canigó, la plana eterna empordanesa i el mar, el nostre Mediterrani. I parlant del mar; des d'aquest cim és on s'entén la frase "un mar de muntanyes" perquè només s'hi gaudeixen onades i onades de muntanyes i de pau. Un lloc idíl·lic.

Des del Puig de les Bruixes es va carenant la Serra Llarga de Monars i entre carenes i miradors també s'hi troben els nostres arbres preferits: és tan bonic caminar per les fagedes!

I entre faigs i vistes s'arriba al Pla de la Serra i d'aquí la Serra Baixa, on comença l'ascens definitiu i duríssim al Comanegra. És un ascens molt dret pel mig d'una fageda -ara ja no ens agrada tant de caminar-hi-. Gairebé al cim hi ha un petit planer, que serveix de repòs i d'entrada a França. Ara el camí va seguint el pas terminal que separa la Catalunya Nord de la Catalunya Sud.

Finalment, s'arriba al Comanegra que amb els seus 1.557,4 metres es considera el sostre de la comarca de la Garrotxa i el segon dels 100cims d'aquesta ruta.

Ara el camí continua uns metres oest enllà, sempre de cares al Puigmal fins que al final d'un puig petit s'hi veu un camí de baixada. Sense més pèrdua es va baixant camps a través -hi ha caminois marcats i fressats- fins a l'inici i fi de la ruta, al costat de la Bassa de Monars. Aquesta baixada no té cap problema d'orientació perquè se sol veure sempre la Bassa de Monars i els cotxes aparcats.

Els Senyderistes ilusos esperem que us proposeu fer aquesta ruta, sobretot en dies molt clars, i que la gaudiu tant com la vam gaudir nosaltres.

[I si un cop acabada la ruta voleu gaudir d'un poblet inoblidable sempre podeu visitar Beget, que és un llogarret molt aconsellable].

AMUNT QUE FA BAIXADA!