Molló de la Falconera per les Coves Xurra, de la Recambra i del Abisme.

Ruta circular des de Beniopa pasant per:
- Cova Xurra (2.5 km)
- Cova de la Recambra (3.1 km)
- Molló de la Creu (3.7 km)

INTRODUCCIÓ
La Falconera és una muntanya que es troba al nord-oest de Gandia. Situada entre Gandia i Marxuquera. Entre ella i Gandia passen la carretera N-332 i l'Autopista A-7. El Molló de la Falconera, també conegut com a Molló de la Creu, és una serra piramidal molt elegant dins del conjunt de la Serra Falconera. Alguns la comparen amb el Mont Cervino o Mattehorn gràcies a la seua figura tan esvelta per la qual cosa rep el qualificatiu del "Mont Cervino Valencià".


LA RUTA:

Primer que res, agraeix a Enrique Lapeña el seu interés tan desinteressat en conduir-nos per tot aquest camí, gens fàcil de realitzar. A més que s'ha agafat l'obligació de vindre el diumenge anterior a comprovar el camí perquè tot eixira en ordre.
Aquesta ruta l'hem començà deixant els cotxes al costat del col•legi "Los Naranjos", a l'eixida de Beniopa. El camí ens porta a passar la carretera N-332 per davall, per a continuar cap al nord i passar també per davall l'autopista A-7 i continuem paral•lels a ella. Seguim per la vorera de la carretera que va a Barx CV-675, i girem a l'esquerra en el km 1 en el Carrer Margalló que ens endinsa en la urbanització Molló de la Creu.
Quan arribem al carrer Sàlvia tirem amunt, girem a l'esquerra i seguim fins a eixir de la urbanització.
El camí es converteix en senda que va penetrant en la zona boscosa amb molta vegetació típica del mediterrani. Alguns companys han aprofitat per a buscar i collir un manoll d'espàrrecs, els primers de la temporada, estem en una zona d'un clima privilegiat.
Hem passat per la Cova Xurra, però no parem a veure-la. Seguim les marques roges que trobem sobre algunes penyes. Quan assolim l'altitud de 145 m tenim una vista panoràmica fabulosa sobre Gandia i al davant es presenta la senda que ascendeix al peu d'uns cingles espectaculars. Passem per una Cova a 162 m d'altitud. Les vistes sobre la ciutat de Gandia van guanyant en amplitud, per la qual cosa no ens cansem de girar-nos i contemplar la panoràmica que tenim al darrere, cada vegada més completa.
Seguim pujant i passem per la Cova de la Recambra a 229 m d'altitud.
El nostre company Germán, s'acosta a la cova i em diu que hi ha molta pols acumulada a l'entrada i residus de cabres i puces. A tals condicions, ni m'acoste.
Continuem pujant i passem prop d'una altra cova que deu ser la Cova de l'Abisme a 315 m. Continuem pujant fins als 397 m en què ja comencem a divisar la Marxuquera (terra de les rates penades) a la part de Ponent, Mondúber al nord i el Montgó al sud.
Pugem més fins als 432 m d'altitud en què ens ajuntem amb la senda que puja per l'esquerra. Seguim a la dreta i en línia recta que va a trobar el vèrtex geodèsic del Molló objecte de la pujada. Les vistes des d'allí són completes en els 360° que abracem. A llevant el Mediterrani, al ponent la Marxuquera, Al nord el Mondúber i el Penyalba i al Sud des del Montgó al Puig Campana.
L'alegria d'haver assolit el cim es contagia entre els companys. Ho celebrem i fem moltes fotos.
Si per qualsevol motiu no he pogut felicitar a algú dels companys, aprofite ara i els felicite per haver fet un dimecres més una verdadera aventura amb molt de coneixement i harmonia. Una felicitació que estenc des d'ací a tots els vint companys de ruta: Manolo , Enrique Lapeña, Eduardo, Vicente, Fernando, Mari Àngeles, Teo, Rafa, Mari Carmen, Alonso, Toni Juan, Vicente Juan, Walter, Gabriela, Encarna, Felipe, Josevi, Germán, Maribel i el meu cosí Joan.
Iniciem la baixada per la mateixa senda que havíem pujat, però ara seguirem rectes a Ponent fins a passar a la serra d'enfront. Girarem a l'esquerra i baixarem pel camí que passa prop de la Cova de les Meravelles.
Seguirem els senyals blaus que per la senda ens porten cap al sud.
Les noves panoràmiques de la ciutat de Gandia ens captivaran de nou per la seva bellesa i espectacularitat. Els pins presenten arrels que ixen de la terra i envaeixen el camí de baixada. Els pins naixen arreu del camí, i ens sorprenen en els llocs més insospitats.
Costera avall el camí es presenta perillós en algun punt on hem d'extremar les precaucions per no esvarar-nos. L'erosió és tremenda i ha fet mossa en el camí.
Van apareixent les primeres cases de la urbanització a mà esquerra, i al mateix temps la carretera asfaltada. Trobem el pal vertical que ens recorda el lloc des d'on venim: Molló de la Falconera 2,5 km / 2 h 40 min (de pujada), i cap a on anem: Gandia 1,6 km / 20 min.
Continuem la marxa pel " camí de la Perdició". Eixirem al final per les portes de ferro pintades de roig, i girarem a la dreta. Passarem per davall de l'autopista i de la Carretera nacional, per trobar el lloc on tenim aparcats els cotxes i finalitzar aquesta ruta tan emocionant que a tots ens ha agradat molt.