Miranda de Llaberia (100 cims) i Creu de Llaberia. Un tomb per la Serra de Llaberia (Baix Camp/Ribera d'Ebre).

La Serra de Llaberia és una serra de la Serralada Prelitoral Catalana entre les Muntanyes de Prades i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són característics d'aquesta serra els cingles calcaris molt regulars i clars. Administrativament, la serra s'estén per zones dels municipis de Colldejou i Pratdip, al Baix Camp, i de Tivissa a Ribera d'Ebre, amb una elevació màxima de 918 metres que correspon al cim de la Miranda de Llaberia, cim inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.

Nosaltres hem començat la ruta al bonic i cuidat poblet de Llaberia i, des d'allà hem anat pujant a trams per corriols i a trams per pista, fins al Radar Meteorològic que hi ha al cim de la Miranda.
Una mica a l'esquerra del radar hi ha el vèrtex geodèsic. La Miranda és el sostre de la Serra de Llaberia. Amb els seus 919 metres d’alçada, és un indret privilegiat on es poden contemplar unes vistes i paisatges espectaculars.
Avui hi bufava un fort vent, que ens ha fet abrigar molt i també patir una mica.
Vist i retratat el cim ens hem dirigit cap al cim veí de la Creu de Llaberia, amb una creu de ferro i amb magnífiques vistes també, principalment de la Mola de Colldejou i amb l'escarpada Punta dels Frares per sota nostre.
Des d'aquest punt, i en poca estona també es pot anar fins al Cavall Bernat i fins al Mont-redon, però ja estàvem molt aclaparats pel fort vent i hem tornat enrere.
Hem baixat, doncs, de la Creu i, per un camí diferent del de l'anada, hem recuperat la pista de pujada. Però en lloc de desfer el mateix camí per a on hem pujat, hem seguit el GR, que fa una petita volta i passa pel Clot dels Arenals, un lloc molt agradable de fer.
Arribats a Llaberia, hem donat una volta pel poble. L’encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval que roman intacta. És el poble més petit i més alt del municipi de Tivissa, situat a 680 m. sobre el nivell del mar.