Miramar, coll de Prenafeta i la Barceloneta des de Lilla

𝗟𝗶𝗹𝗹𝗮, 𝗠𝗶𝗿𝗮𝗺𝗮𝗿 𝗶 𝗹𝗮 𝗕𝗮𝗿𝗰𝗲𝗹𝗼𝗻𝗲𝘁𝗮.

Ruta circular des de Lilla passant per:
- Església de Sant Mateu (1.9 km)
- L'Alzina Grossa (2.9 km)
- Coll de Prenafeta (5.0 km)
- La Barceloneta (6.1 km)

Els impulsos per triar un lloc per trescar són curiosos, els companys d’esmorzar parlaven del tunel del coll de Lilla i això em va despertar la curiositat, aixì que vaig decidir fer un tomb per Lilla, poblet que queda una mica allunyat de les meves rutes habituals.
Doncs bé, enlloc d’anar cap a Montblanc ho vam fer cap a Valls i d’allí cap el famòs tunel ja acabat. De tots els túnels del voltant és el més llarg que recordo, de fet no tinc massa memòria, però tots els demes em semblen més aviat forats quan els comparo.
Passat el tunel vam girar, i al cap de no res vam fer cap a Lilla. El poble ara està queixòs del siroll, realment els hi deu molestar ja que els serrallers d’alumini i els vidriers estaven instal·lant finestres a preu fet. En canvi a Montblanc i a Valls hi veuen una oportunitat de creixement, mai plou a gust de tothom.
Deixem-ho estar, vam enfilar-nos muntanya amunt i traspassar l’antiga carretera, els cartells avisen de la perillositat, realment ho devia ser, un tomb tancat amb tres carrils i transit espanta una mica, però com ja tan sols hi passa alguna moto de tan en tan vam creuar amb facilitat.
Ara va començar el muntanya amunt, gaudíem de bones vistes sobre la Conca de Barberà. Montblanc, l’Espluga de Francolí s’anaven fent cada vegada més amplies, aixì fins que vam arribar a Miramar, allí vam fer un canvi de vessant, ara la panoràmica era sobre tot l’Alt Camp i el Tarragonès. L’aplicació anava més enllà, ens marcava on havia d’estar la serra de Tramuntana, però tot i que el dia era molt clar ens vam quedar amb les ganes de veure les illes, un altre cop serà.
Aprofitant el recer i el solet davant de l’església de Sant Mateu, vam fer el nostre ritual d’esmorzar i arreglar el món, si estava tan bé que ens va costar posar-nos en marxa, però l’altre impuls per triar la ruta, que era anar a dinar a la fonda dels Àngels ens va posar en marxa. Sinó i heu anat mai proveu-ho, cuina casolana, senzilla però excel·lent, i un tracte amable.
Aixì que toca baixar cap a l’Alzina Grossa i tornar a pujar cap el coll de Prenafeta per saltar de vessant de la serra Carbonera, passar per la Barceloneta, un llogaret en ruïnes amb un nom interessant del que no he esbrinat l’origen, però aquí ús deixo la poca informació que he trobat: https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/274
Anant trescant prop de la carena de la serra de la Carbonera ens anàvem entretenint amb les vistes sobre la Conca, els colors de la tardor i algun marge suportant el seu bancal abandonat vam fer cap a Lilla, una petita volta pel poble i cap a Montblanc, l’escudella ens cridava.