MIRADOR GRESOLET - COLL de VERDET - PEDRAFORCA -TARTERA - Refugi LLUIS ESTASEN

14-09-2021
33 anys i 4 dies i "L'HEM TORNAT A FER" en Xavi, el meu germà i jo.
Ens ha costat, però la distància al lloc i els temps que hem passat tots plegats no ens han ajudat a fer-la abans. Però l'espera a tingut la seva recompensa, ens ho mereixíem.
Més d'un dirà, "que pobres".. "coix no serà per tant".. "ni que fos necessari ni una gran cosa"...
Per naltrus, si.
Comencem aquest cop del Mirador d'en Gresolet (el 1er cop en fer-la, vam pujar de Saldes mateix i el final també va ser al poble) amb una espectacular visió del darrera de la Serra del Cadí, el Comabona, Puig de Terrers i d'altres cims, del Santuari de la Mare de Déu de Gresolet, del seu riuet i de tota la Vall del Saldes fins la Serra del CATllaràs. Es clar que pel darrera tenim la visió de la pujada al coll de Verdet i del Torrent de Gerdera.
Bé, aquí en acabar de fer les respectives fotografies de sortida, ens dirigim pel senderó ben marCAT, de terra, arrels, pedra molt lliscosa i ben senyalitzat que ens durà al Refugi de Lluis Estasen.
De l'inici fins al final del recorregut, seguirem unes senyals grogues/blanques o en forma oficial de senyalització per senders (PR-C 123, PR-C 127 i LO-117) o com un punt de color groc que ens serà de gran ajuda, sobretot a la part de roca.
Per un sender força humit i lliscós i entre vaques, arribem sense dificultat al refugi i passem pel costat seguint la senyalització.
En uns centenars de metres comencem a agafar una considerable alçada i anem sortejant uns rierols que baixen per les diferents torrenteres, en tenim uns tres o quatre passos d'aigua i en una part molt costaruda i recte ens trobem una sèrie de fites "gegants" de pedres.
No tenim cap dificultat en arribar fins el coll i de tant en tant ens anem tombant per veure l'espectacle darrera nostre i l'alçada agafada ja. Som al Coll de Verdet i aquí la visió es duplica doncs ara també veiem la vall de Gòsol, Sorribes i Tuixent.
Esmorcem una mica, i encarem el repte que ara ja canvia el terreny de sender d'arrels i terra, per pedra totalment.
Ja per pedra, a quatre grapes (agafant-nos de mans també) i directes des del coll, arribem a la Canal de Verdet on en algún punt es perd la senyalització (punts grocs que ara ens acompanyaran fins l'Enforcadura). Amb una mica de calma i visualitzant rastres, veiem i seguim el recorregut més adient que ens durà directament a una zona més costaruda i equipada amb una corda que ens ajudarà a pujar una sèrie de graons naturals per arribar al Cim NORD amb uns 2394 metres (segons les meves dades).
Seguim el recorregut i per pedres amb cura de no fer un mal pas i despres d'una lleugera baixadeta, tornem a pujar (curt) per arribar a una fita que ens marca l'Avantcim amb 2414 metres.
Tornem a baixar i tornem a pujar contínuament, sempre alertes als punts grocs i a les pedres i arribem a una collada ja a uns 2439 metres d'on ja podem veure mes o menys el cim.
En aquest punt no s'acaba la pujada fins arribar al on hi hauría d'haver el punt geodèsic i on el seu peu està pintat amb la senyera.
Som al Cim del PEDRAFORCA, al Pollegó Superior amb 2506'4 metres.
Fita aconseguida i emocions a flor de pell tot i que no les vam poder expressar com hauríem volgut doncs per una banda venia gent darrera nostre que amb un parlar força cridaner, riures i pressa, i per altra banda, començava a pujar una boira freda i ens deixava anar alguna gota.
Les complicacions d'haver pujat grimpant i a quatre grapes, no s'acaben, ara cal baixar també ajudat de les mans i gairebé directes a l'Enforcadura.
Aquí, al mateix punt on veiem el mig total d'ella i on trobem una mena de murets/paravents per fer vivac, fem un descans i mengem un entrepà. Amb jaqueta doncs corre l'aire i veient que ens pujen uns nuvolots foscos, seguim el camí.
Sortint de l'Enforcadura i al principi de l'antiga Tartera, ens trobem una senyalització que ens recomana a tothom de baixar per un sender arranjat cap la paret del Pollegó Inferior. Motiu? Que amb el pas dels anys i el de gent baixant corrent o més aviat lliscant per la Tartera, han fet que tant ella com el ferm es malmeti i acabi sent perillós per les persones i per la natura.
Seguint aquest senderó, anem baixant i en algun punt també cal parar atenció doncs la relliscada es segura.
A meitat de baixada i quant ja som entre avets i vegetació baixa, ens plou de tal manera que ens hem de posar els xubasqueros. Per sort no dura més de 15' però ens fa baixar per unes lloses de pedra totalment mullades i força lliscoses. Per sort no dura més de 15' tot i que arribarem al final amb gotellades no gaire importants ja.
S'acaba la baixada i ens trobem a la Tartera de Saldes amb el camí que a dreta ens duria a Saldes (LO-117) però naltrus seguim a esquerres direcció refugi.
En poc, ens trobem amb un pal info del PR-C 123 que ens diu que estem a cinc minuts del refugi.
Arribem al refugi també entre vaques, i seguim baixant direcció aparcament del Mirador de Gresolet on tenim el cotxe.
Temps molt agradable de temperatura i per sort no ens ha plogut a la zona de pedra que de ben segur ens hauria compliCAT i molt l'ascens i descens.
Repte aconseguit amb una persona que va fer memòria dels punts crítics del primer cop i va saber fer mes distret i agradable les dificultats del camí.
Gràcies Xavi!!
El grau de dificultat està establert pel terreny en general, pujada, baixada, trams en un 35 % de roca i la seva inclinació (quatre grapes o grimpada), un punt equipat amb corda i la Tartera que no facilita la baixada. Del temps en fer-lo no feu cas doncs vam anar al nostre rotllo xerrant i gaudint del recorregut.
Aquest track ha estat gravat amb gps Garmin ETREX TOUCH 35 i també amb l'app de Wikiloc per smartphone de recolçament.
Salut, cames, muntanya i Independència
|¡*¡|