Mirador dels Orris – La Tosa d’Alp 23.06.2018

Mirador dels Orris – La Tosa d’Alp 23.06.2018
Deixem el cotxe al petit aparcament a tocar de la carretera que puja fins a Coll de Pal. En el kilòmetre 14.2, en la mateixa corba pujant a mà esquerra el trobareu. Com portem turismes, nosaltres decidim deixar el cotxe en aquest punt i seguim la còmoda pista forestal que en uns 20 minuts ens portarà al Mirador dels Orris.
A l’àrea recreativa dels Orris ens trobem una esplanada on pastura el bestiar, una font-abeurador, un parell de barbacoes i, a mà esquerra, un camí folrat de llistons de fusta que habilita el Mirador dels Orris a persones amb mobilitat reduïda.
Visitat el mirador, continuem el nostre camí per la pista fins que apareix el primer pal indicador (Pal 1). A l’esquerra (Refugi Niu d’Àliga) s’enfila un corriol que ens fa caminar per un agraït bosc que, a mesura que anem pujant, va desapareixent. La muntanya queda pelada. Un ramat de cabirols sembla força acostumat al transit humà, es deixen retratar sense gaires impediments.
Seguim flanquejant les Pales del Serrat Gran fins arribar a les ruïnes d’una antiga barraca de pastors (Cabana de la Mena). Al costat una mànega negra, amb raig continu d’aigua molt freda, fa les funcions de font (Font de la Mena). Ens acostem a una antiga estructura minera que ja hem vist en altres caminades per la serra del Cadí (jo diria que es una tolva per la càrrega de carbó). Seguim el camí amb vistes aèries a mà esquerra. A la nostra dreta podem veure les pedres blanques dels Rasos de Comabella. Una darrera pujada ens porta en primer moment al refugi d’Alp i a continuació al punt geodèsic o cim de la Tossa d’Alp.
Amb la idea de fer una ruta circular, decidim fer la baixada pel conegut GR-150-1 que abandonem en arribar a la Collada de Comafloriu per enllaçar amb el corriol que hem utilitzat per la pujada fins arribar novament al Pal 1.
Continuem recte creuant la pista forestal que hem utilitzat de pujada, sense passar pel Mirador dels Orris ni l’àrea recreativa, fent així la ruta més circular.

Nota: Les fotografies son del bon amic Jordi Torras i d’un servidor.
Salut i a gaudir!